dimecres, d’octubre 27, 2010

stardate: passió d’hivern


la van començar a definir el fred intens que feia en els primers moments i la gran nevada que ens unia i ens separava. una passió que va transformar un hivern duríssim en molta escalfor.

durant molts anys ha anat arrossegant el fred i la neu. però mai ha deixat de ser-hi. una passió que ha aconseguit frondre el fred i la neu en totes les èpoques de l’any.

una passió que roman freda i blanca. interrompuda pels moments d’intimitat a la vora del foc. saltejats en el temps. que escalfen l’instant. i que tornen a desaparèixer fins no se sap quan.

llavors torna l’hivern. etern. aquest hivern que fa molt temps que dura i que sempre durarà. com la passió.


7 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Ara començo a cpmprendre... aquesta col·lecció de passions i estacions...
No sé si ve massa al cas, però ahir va nevar a la Cerdanya i avui el sol ha fos completament la neu.

garbi24 ha dit...

sempre avia entès la passió com a calenta.....però veig que freda també es posa bé.....que no s'acabi

Joan ha dit...

Aquest joc de fred i calor sobtat em recorda el tremp del metall. Amb el punt adequat, impossible de trencar. Amb un excès, fràgil com el vidre.

Clidice ha dit...

el fred ens fa trobar recer en la passió, sempre que no se'ns instal·li al cor.

kika ha dit...

Lluís, doncs ho has entès just a temps, perquè ja s'ha acabat la meva colecció de passions :-)
això que dius de la neu i del sol és molt bonic. tant de bo ho pogués fer servir com una metàfora d'alguna experiència :-)

garbi, vénen com vénen, i tal qual arriben s'han de prendre sinó ... no queda res!

Joan, bona aquesta metàfora també, però l'hauré de treballar una mica més.

Clidice, no sé si es pot triar gaire això...

Candela ha dit...

M'encanten les passions d'hivern, junts, ben abrigats, al llit...mmmm

kika ha dit...

Candela, espero que estiguis bé... fas falta a la catosfera!