dissabte, d’octubre 23, 2010

stardate: passió de tardor


aquelles primeres papallones no les podré oblidar. vaig estar hores sentint-les continuament. i durant molt dies van seguir retornant. la sensació de flotar, de viure d’una manera diferent. com si hagués descobert a la vida una nova dimensió.

va ser a la tardor, el començament d’una passió que s’ha convertit en una passió de tardor.

la tardor, el que queda de l’any, em fa pensar en el que queda del dia, i en el que queda de la vida. tot són tardors. i la passió de tardor és una passió de totes aquestes tardors.

un passió per viure-la en el queda de la vida, i per aprofitar-la en el que queda de cada un dels dies que li queden a la vida.

és una passió dels colors de la tardor. de la bellesa que es descobreix quan comença una nova etapa de la vida. que se sap diferent, que encara és desconeguda. que s’espera amb ànsia per assaborir-la més que mai, amb tota l’experiència acumulada.


13 comentaris:

Rita ha dit...

O sigui, com una primavera en plena tardor...
Bon capde, guapa!

Joana ha dit...

Sempre m'ha agradat la tardor, quan molta gent la troba depriment. Per fi, algú que pel motiu que sigui i el teu es perfila més que bó, li agrada la tardor!

Elvira FR ha dit...

prefereixo l'hivern però visca la primavera d'hivern i les papallones! i la passió!

Pilar ha dit...

És curiós. Jo també sento que a la tardor tot comença, darrere l'aturada de l'estiu.
He sentit les pessigolles de les ales de les teves papallones.
Bona tardor, maca!

kika ha dit...

Rita, però més assossegat i potser més profund ... :-)

Joana, vols dir que no hi ha motla gent a qui li agrada la tardor? jo crec que tanta com lia grada la primavera. totes dues són estacions agradables, tot i que a vegades trasblasen una mica :-)

Elvira, les papallones de qualsevol estació! visca! :-)

Pilar, igualment! que sigui ben serena :-)

Striper ha dit...

Avui nomes passo a deixar-te les meves salutacions.
Una abraçada.

Albert B. i R. ha dit...

A la gent que som una mica al·lèrgics, entre primavera i tardor ens quedem amb aquesta última! Pel que fa a l'estat d'ànim que et poden portar una o l'altra, no crec que variï tant. Potser la tardor et fa ser com més introspectiu i la primavera exterioritzar més el que sents.

Candela ha dit...

M'agrada la teva passió de tardor!!! que la gaudeixis moooolt!

kika ha dit...

Striper, gràcies per la visita!

Albert, vaja, les al·lèrgies sí que són una restricció :-)

Candela, que bé! gràcies! :-)

Ferran ha dit...

Com l'Albert, trobo que la tardor convida a l'introspecció, i això és bò -jo crec- sempre que no tinguem problemes per bucejar dins nostre.

M'estic posant al dia de posts, després de l'escapada de 48h a Barcelona, i veig que l'esperit tardorenc ens ha tocat a uns quants, eh, Kika? :-)

kika ha dit...

Ferran, jo crec que és bo sempre que et faci estar bé, sino, no! :-) noho sé jo si em toca l'esperit tardorenc o no, però hi ha coses que mira, m'apassionen :-D

mar ha dit...

m'agrada com descrius la passió dels colors de tardor... amb l'experiència acumulada...amb la bellesa dels ulls que miren encesos... amb il·lusions per viure i assaborir...

són boniques i dolces les papallones...

kika ha dit...

mar, fins aquí has arriabt avui, no? deu n'hi do! m'alegro que t'agradi. fins aviat! :-)