diumenge, de juny 13, 2010

stardate: jesús moncada


ho he intentat vàries vegades. però sempre m’ha costat molt llegir-lo.

m’hi he tornat a posar gràcies a la iniciativa del pere de saragatona.


amb ‘camí de sirga’ potser aconseguiré arribar al final.

de moment em quedo amb una frase que hi surt repetida i que m’ha colpit:

‘Són com l’Ebre i com el Segre. L’aigua mai no acaba de passar.’


11 comentaris:

miquel ha dit...

I malament quan creiem que ja ha passat, kika.
Gràcies pel record de Moncada i espero que el seu llibre, i els altres, et siguin plaents, encara que hagis de tenir el diccionari al costat.

Pilar ha dit...

Espero que en gaudeixis de la lectura...Jo també el vaig aparcar la primera vegada que el vaig intentar llegir.

McAbeu ha dit...

És veritat que costa una mica entrar-hi, però val la pena fer l'esforç és un llibre molt recomanable.

Elfreelang ha dit...

Et recomano d'ell El cafè de la granota o Calaveres atònites....la frase que has triat és estupenda!

kika ha dit...

pere, no és pel diccionari. una cosa que em fa difícil la lectura són les frases tan llargues... sovint m'hi perdo.
una cosa que no m'atrau de la lectura crec que és que és molt home. escriu com a home. és massa descriptiu.
però les històries les trobo interessants, i m'agrada que de tant en tant hi trobo grans sorpreses :-)

Pilar, jo l'he aparcat vàries vegades. a veure si aquesta aconsegueixo arribar al final :-)

Mcabeu, per això m'hi he tornat a posar. per tantes recomanacions :-)

Elvira, aquests són els que he deixat a mitges. després del camí de sirga els tornaré a intentar :-)

Filadora ha dit...

Doncs jo pitjor! he buscat la seva obra per veure si havia llegit alguna cosa d'ell i també li podia fer un homenatge però res de res! Carai! potser el buscaré i tot! m'ha picat la curiositat!
Patonarrus!

Agnès Setrill. ha dit...

Millor calaveres atònites pel meu gust.
Camí de Sirga també em va agradar, però recordo que vaig haver de fer un esforç, com el que estas apunt de fer tu ara. ;-p

MARTELL DE REUS ha dit...

Doncs un servidor després de llegir-se el Camí de Sirga no va trigar en fer un viatge a veure el poc que queda de la vila de Mequinensa.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ja ens explicaràs si ha valgut la pena tornar-ho a intentar. Segur que sí!

Ull de cuc ha dit...

La veritat és que jo tampoc n'he llegit res... Ens hi haurem de posar, doncs :)

kika ha dit...

Filadora, doncs ànims! i ja ens explicaràs què et sembla! :-)

Agnès, però si ja amb calaveres atònites em vaig encallar!

Martell, això ja ho he fet... potser és que he començat pel final? :-)

víctor, no sé, no sé, encara no puc dir res ... :-)

Ull de cuc, el que li deia a la filadora, ànims! i ja ens explicareu :-)