divendres, de juny 11, 2010

stardate: reimagined (ii)


faré servir el mateix títol de l’apunt anterior per rescabalar-me de la poca feina que vaig fer quan vaig comentar el llibre ‘contra el vent del nord’ aquí.

dues persones que no es coneixen de res es troben per email. la raó és un error en l’adreça. l’error repetit sense voler, i la casualitat fan que les converses s’allarguin.

això exactament em va passar a mi. per això d’entrada el llibre em va enganxar.

la continuació de les converses per email fa que les dues persones vagin deixant anar detalls de la seva vida. i com que cada una no en sap res de l’altra, els petits detalls van alimentant la imaginació i les ganes de saber-ne més.

diuen que per email escrivim sense pensar tant com pensariem si ho haguéssim de fer en paper. la raó és que et poses davant de l’ordinador. escrius el que et surt. cliques a enviar. i ja està. ja no et pots repensar res del que has deixat anar.

com que normalment davant de l’ordinador estem sols, els pensaments deuen ser més lliures de restriccions socials. més del que ho són quan tenim la persona davant i li parlem. suposo que tot aixó fa que les converses puguin ser més riques i més íntimes.

cada vegada que escrivim és perquè volem rebre respostes. volem rebre respostes perquè són la senyal de que hi ha algú que està pendent de nosaltres. això és aliment per l’ego. i aquest sempre crea addicció.

per altra banda, el missatge arriba molt ràpid a l’altra banda. i torna tan ràpidament com l’altra persona és capaç de respondre. això alimenta l’addicció.

i això és el que passa als protagonistes del llibre, i segurament a qualsevol altra persona que poc o molt faci servir l’email (o no?).

a mi segur que si. per això durant un temps em vaig resistir a posar adsl a casa. volia desengantxar-me, i necessitava posar-me restriccions. ara crec que ho tinc bastant més controlat ... tot i que si he de ser sincera, tinc els meus dies i les meves temporades.

ara bé, als protagonistes del llibre els costa decidir fer un pas més enllà de l’email. conèixer’s en persona tindria l’avantatge de satisfer les curiositats dels dos, però el desavantatge d’acabar amb un tipus relació per començar-ne un altre. això els fa por. i això és la raó que permet fer-ne una història per un llibre.

i precisament això a mi no m’ha passat ni em passarà. no sé si per massa impaciència o per massa curiositat, més aviat m’inclino per obrir la gallina dels ous d’or i veure que hi ha dintre. i per això no podré escriure un llibre amb la història de la meva vida.


14 comentaris:

GURMET ha dit...

Diuen que la majoria de coses que ens passen a la vidason fruit de les casualitats.

Rita ha dit...

Aisss...

Demà l'acabo, suposo... Potser t'entendré més... :-)

Carquinyol ha dit...

doncs jo espero que si que escriguis el llibre aquest... "històries i llegendes de na Kika" !! Sona bé, oi?

Pais secret ha dit...

No podràs? Crec que sí que pots, d´una manera o altra ho estàs fent amb els teus stardates.Són més fiables que unes memòries al cap d´uns anys perquè són espontànies i fresques.

Em sembla que em compraré aquest llibre, em pica la curiositat.Només tinc una recança i és que sigui un dejà vu d´uns quants déja vus.És tan gran i tan petit aquest món d´internet, hi ha tanta "casualitat" i tantes "causalitats" pel mig...

sànset i utnoa ha dit...

Això que has escrit m'ha fet pensar.

Fins fa un moment només tenia present que l’avantatge del correu electrònic respecte l’ordinari era la facilitat i la velocitat amb que l’altre el rep i és capaç de respondre. No hi havia caigut mai en –per dir-ho així- el fet “d’enviar en calent”. Potser sí que el correu electrònic representa una forma més sincera de comunicació. Molt sovint no tens prou temps com per reflexionar respecte el que has escrit, perquè ja ho has enviat. Més sincer, sí. Però, potser també més perillós.

*Sànset*

Filadora ha dit...

N'escriuràs un de diferent nina!
OBRIR LA GALLINA DELS OUS D'OR PER VEURE QUÈ HI HA DINS és una decisió molt encertada al meu parer!

Patonàs!
P.D: Creus doncs que la necessitat que tenen de saber l'un de l'altre és només resultat de l'addicció que genera aquest sistema de missatgeria? Que siguin quines siguin les dues persones que interactuin, l'interès/dependència està assegurat?

Ull de cuc ha dit...

Potser ho envies en calent, però... almenys jo, si és quelcom important, m'ho rellegeixo una i una altre vegada, perquè com dius, és massa fàcil deixar-te anar quan utilitzem el correu...

El llibre té bona pinta, ja ho vaig dir a l'altre post, i segur que molts de nosaltres ens hi hem sentit identificats/des en algun moment de la nostra vida blocaire... m'equivoco? escrivim, perquè ens agrada, però també perquè volem conèixer als altres.

:)

kika ha dit...

Gurmet, vols dir que no hi ha res que sigui buscat, aconseguit o merescut?

Rita, segur que sí! :-)

Carquinyol, dubto molt que mai el vegis :-D

Pais secret, per poder-ne fer un llibre la meva vida hauria de tenir més intriga, més suspens, i no n'hi ha gens... almenys aquesta és la meva impressió. i de fet, no m'agradaria que n'hi hagués. ja ho vull que sigui així!

Sànset, sí, sí, totes dues coses. més sincera, però té el perill de que no pots rectificar res del que escrius, ni fer veure que no ho has dit :-)

Filadora, no crec que sigui només el sistema. tots dos tenen ganes i necessitat de rebre atenció. això és un ingredient indispensable. per altra banda hi ha tanta gent així!

Ull de cuc, d'això se'n diu ser previsor... rellegir abans d'enviar. això jo no ho faig gaire amb els mails, en canvi si que ho faig amb els posts. per això crec que els efectes d'uns i altres són diferents.

Clidice ha dit...

no hi pateixis, estàs escrivint el blog de la teva vida :) unes bones reflexions sobre la immediatesa, la despreocupació, i una nova forma de relacionar-nos tots plegats. Bon cap de setmana :)

kika ha dit...

Clidice, no hi pateixo gens. de fet mai no he tingut cap intenció d'escriure les meves memòries :-)

Joana ha dit...

D'acord amb tu, del tot!

kika ha dit...

Joana, :-)

joanfer ha dit...

Sembla una bona història i un bon llibre, fa bona pinta... Gràcies per la recomanació kika! ;)

kika ha dit...

joanfer, de res. ja ens explicaràs que et sembla :-)