dissabte, de març 13, 2010

stardate: dic o no dic

t’explico una cosa. et tinc al davant mirant-me i suposadament escoltant-me. però després de seguida rebo senyals de que no saps res del que t’he explicat. com si no hagués dit res. com si no haguessis entès res. i veig que fas el que et sembla sense tenir en compte res del que t’he dit.


per què parlar si normalment:

quan dic una cosa ningú em sent,

i si algú em sent ningú m’escolta,

i si algú m’escolta ningú m’entèn,

i si algú m’entèn ningú em fa cas?


però hi ha moments en què el que em diuen:

em fa sentir millor,

m’ajuda a entendre,

m‘ajuda a prendre decisions.


i també hi ha vegades que penso: me n’alegro molt d’haver parlat amb tu, ara ho veig més clar, parlar amb tu m’ha fet sentir millor, ...


què és millor parlar o callar?

parlar i emportar-te decepcions o callar i estalviar-te-les?

parlar i sentir agraiment o callar i sentir aillament?


hi ha dies que prenc decisions molt dràstiques sobre això de parlar o no parlar,

encara que al blog no es noti ...



13 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Sempre és millor parlar. De les decepcions se n'aprèn i et permeten tenir prou experiència per a no repetir els errors.

Ferran ha dit...

Crec que sovint parlem més per escoltar-nos a nosaltres mateixos, que perque ens escoltin els altres. És important escoltar-se a un mateix, segurament tant com ho és ser escoltat.

Bon cap de setmana.

Pais secret ha dit...

Crec que sempre és millor parlar si en tens necessitat, el que callis no sabràs mai quin camí hauria fet, per tant, digues el que sents i el que penses.
I si el que has dit no arriba o es malinterpreta, sempre hi ets a temps de rectificar. Parlant la gent s´hauria d´entendre.
Sembla molt fàcil, veritat?
Moltes vegades també penso allò de..."si el que has de dir no val més que el silenci, calla".Però al final sempre me n´adono que els silencis van bé per a un mateix,però no per a relacionar-te amb els altres.És millor dir el que penses raonadament, així t´estalvies molts malsentesos.
No sé si m´he abut explicar gaire bé...
Bon dia!

Clidice ha dit...

Ei! tu digues, que t'escoltem :)

saps que penso? que parlar ens ajuda a verbalitzar moltes coses que duem dins i aleshores ens ajuda a entendre'ns millor. L'altre som un ítem necessari per a aquest acte :)

Joana ha dit...

Parlar, sempre!
Ni que de vegades no ens escoltin.

marta ha dit...

qualsevol cosa excepte aïllar-se quan el que es vol és just el contrari

Pilar ha dit...

Només amb una sola persona que escolti, el monòleg esdevé diàleg. Aquest últim ens enriqueix.
Trobo que l'important és tenir alguna cosa a dir i voler dir-la.

ricderiure ha dit...

que difícil és parlar, i també molt difícil escoltar. sobretot quan són coses importants.
jutjar i que et jutgin, compendre i que et comprenguin...
mooooooolt difícil!
salut!

Filadora ha dit...

Generalment jo ja sé qui m'escoltarà i qui no abans de començar a parlar; clar que també fins i tot amb aquells que normalment m'escolten, a vegades he de buscar el millor moment per dir les coses. Algunes vegades també he hagut de treure un tema més d'un cop per aconseguir que m'entenguin i que no hi hagin mals entesos.
Parlar i callar, hi ha d'haver moments per tot.
Bon cap de setmana!

Agnès S. ha dit...

T'entenc, parlar, fer l'esforç d'explicar de la millor manera, i amb exemples inclosos...
I res...
Frustrant!

- assumpta - ha dit...

Primer)
Escoltar-se a un mateix. La nota veueta interior normalment no s'equivoca, el que passa és que de vegades estem tan pendents del bosc que no mirem l'arbre.

Segon)
Una vegada ens haguem escoltat, parlar. Parlar, dialogar amb els altres sempre és la millor. En aquests casos, els silencis no aporten mai res de bo.

M'agrada escoltar-te!

Petonets i bona setmana, Kika!

Joana ha dit...

Millor parlar que callar. Si més no hauràs dit la teva i sabrant la teva opinió o la teva visió.

kika ha dit...

us agraeixo molt a totes i a tots les vostres reflexions i els vostres sugeriments.
noméss Agnès i ricderiure comparteixen la indecisió sobre parlar o callar. la resta ho teniu molt clar: sempre parlar!
per la raó que sigui de les que oferiu, que n'hi ha moltes... doncs parlaré ... fins que em torni a sentir menyspreada i/o fustrada per haver parlar, i llavors callaré .... o potser vindré a rellegir aquests comentaris! :-)