dijous, de març 11, 2010

stardate: visites del passat

aquests últims dies m’he estat trobant, per raons diverses, amb gent del passat. gent que fa temps que conec. gent que em porta records d’altres èpoques.

hem parlat d’ara i també del passat. totes aquestes persones tenen memòries meves que a mi em falten. m’expliquen coses del passat que jo ja no recordo. em pregunten coses que jo no sé respondre.

em sap greu no recordar coses que en un moment eren molt importants per mi. és com si haguéssin deixat de tenir valor. i encara que no ho vulgui reconèixer és així: la prova és que no ho recordo.

tinc la sensació que tothom té més memòria que jo i no sé perquè.

12 comentaris:

pere ha dit...

Bé, jo tinc menys memòria que tu, n'estic segur. I també em passa el que dius, però m'agrada recuperar a través de memòries amigues.

Elvira FR ha dit...

Això de la memòria és ben curiós jo en tinc molta...però va passant anys i els records s'acumulen i és difícil recordar-los tots i a mi també m'ha passat...de sobte mirar enrere i haver oblidat trossos, però no és cert que no els recordem...una olor, una paraula , una imatge ens poden portar altre vegada el fil d'allò que creiem haver oblidat

Rita ha dit...

Fins avui crec que puc afirmar que goso de bona memòria, però és un tema que em preocupa i molt.

Carquinyol ha dit...

això passa sovint companya... tot i que no m'explico que faig en aquest bloc !!

Jo diria que anava a consultar el meteocat...

... en fi ...

... uh ... deia alguna cosa?

:P

Striper ha dit...

De segur que tu recordes coses que ells no.

Clidice ha dit...

bé, la teva memòria ha seleccionat les parts que et convenien. Això és bo, el passat no existeix, i cal viure mirant l'avui, per tant, té la seva gràcia que t'expliquin la seva visió el personal, però no t'angoixis per no recordar-ho tu :) segurament per a tu no tenia tanta importància i, si la tenia, els anys l'han relativitzada :)

kika ha dit...

pere, np sé. com ho hauríem de fer per comparar les memòries? :-) i sí, a mi també m'agrada que em recordin records :-)

Elvira, i el convenciment de que allò que t'expliquen et va passar a tu encara que fins aquell moment en fossis completament ignorant! :-)

Rita, no pateixis, si en tens molta vas bé, ja que si en algún moment es perd deu passar molt a poc a poc. per això està molt bé començar ben servida :-)

Carquinyol, tan malament estem :-DDD

Striper, no ho he aconseguit comprovar... és hi ha gent que ho recorda tot! com si acabés de passar!

Clidice, això és una explicació que em convenç molt però no m'agrada. m'agradaria tenir la prova d'haver posat més atenció i interés en coses, però es veu que no era així. ai!

Albert B. i R. ha dit...

Jo per prou feines recordo res de vivències de fa uns anys. Poter és perquè a l'hora de parlar seleccionen un moment que no ens ve al cap. Ple contrari, segur que nosaltres podem recordar un moment que l'altre interlocutor no recordi.

kika ha dit...

Albert, potser sí que cadascú té els seus moments recordats. però quan comparo veig que ells en tenen molts i jo molt poquets! :-)

Ferran ha dit...

Amb memòria o sense, Kika, el que has viscut no t'ho treu ningú. Vull dir, l'important és haver-ho viscut; recordar-ne més detalls o menys, sincerament, és una qüestió menor, trobo. Al cap i a la fi, quan ho estaves visquent sí que n'eres conscient; això és el que importa!

ricderiure ha dit...

és qüestió d'anar escribint per no perdre la valuosa memòria...

salut! i memòria !

kika ha dit...

Ferran, és així, per tant només importa l'ara. ara i prou. la resta és igual. només val l'ara. doncs a fer-lo valdre! :-)


ricderiure, escriure-ho és una solució. però si després quan ho llegeixes no t'hi veus reflectida ... ai! :-)