dilluns, de març 15, 2010

stardate: la cinta blanca

ja m’havien avisat que era en blanc i negre. encara que jo em pensava que hi hauríen trocets en blanc i negre. però no: tota és en blanc i negre.

comença en silenci. no hi ha música d’entrada. les lletres van sortint en mig d’una pantalla blanca.

però quan finalment s’omple la pantalla, val molt la pena. els paisatges, les imatges, els diàlegs, les històries que expliquen, tot.

alguns comentaria previs deien: quan l’hagis vist la comentarem, ja que hi ha coses que encara no he entès. i altres: no hi ha res a entendre!

és una narració d’uns fets ocorreguts en un poblet alemany. el que voldríem saber és perquè es van donar aquests fets. i això no està clar. igual que en la vida que no és pel·lícula tampoc podem pretendre saber el perquè passen les coses, tenir una explicació per cada fet.

a vegades podem saber les coses que passen, però no les raons per les que passen. a vegades podem saber el que fa la gent del nostre voltant però no les raons per les que ho fan. a vegades és difícil saber les raons per les que nosaltres mateixos fem el que fem.

després de veure aquesta pel·lícula és més fàcil adonar-se de que no ho podem entendre tot. jo vaig arribar a la conclusió que no tenia respostes, i que no en tindria per molt que m’hi capfiqués. llavors vaig pensar que això era exactament el que em trobava a la vida, on normalment em capficava buscant explicacions.

quan s’acaba la pel·lícula surten els crèdits negre sobre blanc sense cap música ...


12 comentaris:

Carquinyol ha dit...

doncs serà blanc sobre negre... peró jo segueixo sense saber de quina pel·lícula parles !!! :(

kika ha dit...

la cinta blanca! és al títol!

:-)

Clidice ha dit...

la tinc pendent, a veure si em dóna temps! :)

Joan Ayats ha dit...

He hagut de buscar al Youtube per saber de que estàveu parlant.

http://www.youtube.com/watch?v=4P_FaP2VpBA

Lluís Bosch ha dit...

No sé si coneixes obres anteriors del Haneke, però te les recomano. Aquest home ens ha donat grans pelis, però grans de veritat. Parlo com un fan, és cert, però té una influència cada cop més gran al cinema de tot el món, i fins i tot Hollywood ja ha començat a fer-ne remakes, convertint les trames en arguments més comercials. Et recomano una visita al vide-club (físic o virtual o pirata, això és igual).

kika ha dit...

clidice, doncs t'hauràs de buscar bastant temps perquè és llargueta :-)

Joan, vaja, jo em pensava que era més fàcil descobrir-ho :-)

Lluís, doncs moltes gràcies per les recomanacions. jo no en sabia res fins que vaig veure aquesta, i com he dit, em va deixar badant i volent-ne més! :-)

Striper ha dit...

No tinc temps de comentar-te et passo a saludar i donarte les gracies per visitar el meu bloc.

Cris (V/N) ha dit...

la veuré diumenge, i t'explico, ok? Petons, bona sinopsi nina :)

kika ha dit...

Striper, gràcies per passar, i relaxa't, home! :-)

Cris, i tant! espero que t'ho passis tan bé com jo! :-)

El veí de dalt ha dit...

En vaig fer la ressenya fa dos dies. Et deixa el cos commogut, oi?

http://malerudeveuret.blogspot.com/2010/03/decienma-setze-la-cinta-blanca.html

kika ha dit...

Veí, caram quina ressenya! fantàstica! m'ha agradat molt. no sé com se'm va passar de llegir-la...

rits ha dit...

per mi, una peli fantàstica. I una paraula: opressió.
El clima de la peli, el fet del blanc i negre, les cares, els gestos, tot et fa sentir una opressió increïble.
I l'opressió i manca de llibertat crec que és el que porta als fets. O és el que m'ha semblat entendre.