m’agrada molt rebre mails. quan pitjo el botonet del correu i comencen a arribar missatges em poso contenta.
quan els començo a mirar d’un en un la cosa ja canvia. hi ha missatges que em posen de molt mal humor. aquests m’hauria estimat més no rebre’ls.
quan estic davant de la safata d’entrada i la veig plena em neguitejo una mica. m’agrada anar buidant-la. primer esborrant tot el que són anuncis i coses irrellevants. després responent els que són facilets. després recreant-me amb els més personals, els que m’agraden. finalment hi queden només els que costen més de contestar.
alguns missatges costen de contestar perquè demanen feina. aquests s’hi poden arribar a pasar dies i segons com mesos a la safata d’entrada. els deixo allí com a recordatori de que hi ha un cosa referent a aquell missatge que he de fer. i fins que no l’he fet no els deso a la carpeta corresponent.
hi ha altres missatges que costen de contestar però que no demanen feina. són els missatges que em posen de mal humor. són missatges que hauria preferit no rebre. a vegades ofensius, decepcionants, desagradables, ...
els podria contestar de seguida, esborrar-los i oblidar-los. però com que em posen de mal humor si contestés el primer pensament que em fan venir al cap escriuria una resposta desafortunada, antipàtica, i probablement equivocada.
això intento evitar-ho deixant passar una mica de temps. el pas del temps serveix per dues coses. primer, per fer-me passar el mal humor. i després, un cop solucionat el problema emocional, sóc capaç de trobar una resposta més educada.
16 comentaris:
Quan explicaves el que fas amb els teus correus m'estava reflexant absolutament! Em sembla que això ho fem tots una mica així.
I que deixis temps per contestar segons què, doncs què dir-te... que fas bé. Si de vegades féssim cas del primer rampell, bufff!!
De vegades em costa "esperer" repondre aquests que ens enfadennn.
Petonet
Una bona tècnica aquesta que utilitzes aquesta de controlar la Força i no sucumbir al costat fosc, padawan !!
;)
Val més la pena fer lesc oses amb el cap ben fred. En calent podem arribar a expressar coses que no pensem i emmerdar-ho tot encara més.
*Sànset*
realment cal arribar a allò de "no ofèn qui vol sinó qui pot", així pots trobar l'equilibri. I l'educació, moltes vegades, és molt millor que un estirabot: posa la gent al seu lloc :)
Sóc tremendament impulsiva i amb el correu, i amb el bloc a vegades, he après a deixar refredar les coses, és molt més sensat i a vegades crec que fins i tot més efectiu.
Millor ja? :-)
Petons, maca!
Si que ilu rebre correus, però la decepció és igual de gran quan els llegeixes. És bo, deixar passar temps i no estar de mal humor quan respons a segons què.
joanfer, bé! per un cop em començo a sentir normal :-)
Joana, si. perquè com que molesta el veure'ls voldriem fer net de seguida... però val la pena tenir paciència! :-)
Carquinyol, mai! sempre guardar-se molt del costat fosc de la força!!! :-DDD
Sànset, aquest és el perill: complicar-nos la vida en comptes de simplificar-nos-la!
Clidice, amb segons qui funciona, amb segons qui és impossible! :-)
Rita, de fet amb segons quins impulsos no s'hi guanya res. estic molt millor ja, gràcies a tots vosaltres :-)
Joana, la decepció dels mails tambe deu ser perquè n'esperem massa... i el pas del temps també deu servir per permetre'ns entendre el perquè dels mails que ens decepcionen ... i potser ajustar l'esperança...
les meves safates d'entrada ( de les varies comptes que tinc) rebossen de missatges que espero amb candeletes...
es com quan estàs en una revetlla i algú et ve a parlar...
i clar...
no pots deixar de contestar!
les meves safates d'entrada ( de les varies comptes que tinc) rebossen de missatges que espero amb candeletes...
es com quan estàs en una revetlla i algú et ve a parlar...
i clar...
no pots deixar de contestar!
ricderiure, però sempre amb un to bo i educat, eh? :-)
amb un somriure a la boca...
ostres, podria haver signat aquest post! també m'encanta rebre mails i també em suposen de vegades més d'un mal de cap!
però no rebre'n tb m'entristeix!!!!
ricderiure, sempre :-)
rits, coincidim en tot! :-)
Algú ha dit que li estressa que s'acumulin a la feina? Sí, sí, a mi em provoca estrès veure com es van sumant! Els responc tan aviat com puc, però com et passa a tu, Kika, de vegades n'hi ha que requereixen més temps...
si que hi ha més gent així... a mi hi ha dies que m'estressa, altres dies em distreu :-)
Publica un comentari a l'entrada