dimarts, de gener 19, 2010

stardate: escolto

aquests dies m’ha tocat fer bastants quilòmetres conduint, i vaig pensar en posar-m’hi preparada. vaig agafar dos cds per començar. el de poetes de lluís llach i un de grans èxits de l’elvis presley.

començo pel lluís llach i ja no continuo. em quedo re-escoltant-lo. feia temps que no el sentia, i segurament el trobava a faltar.

m’hagués agradat poder dir que l’exercici d’escoltar, tal com diuen que s’ha de fer, és fàcil amb aquest disc. però no. mentre escolto me n’adono que penso, i sento, i canto, i ploro ... i a més a més he de conduir!

1.Valset per a innocents (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)2.Cançó a Mahalta (Màrius Torres - Lluís Llach)3.Corrandes d'exili (Pere Quart - Lluís Llach)4.Criatura dolcíssima (Joan Fuster - Lluís Llach)5.Vinyes verdes vora el mar (Josep Maria de Sagarra - Lluís Llach)6.La casa que vull (Joan Salvat-Papasseit - Lluís Llach)7.Temps i temps (Josep Maria Andreu - Lluís Llach)8.Ítaca o [Viatge a Ítaca] (Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)9.Dibuix (Lluís Llach)10.Cant de l'enyor (Lluís Llach)11.Ens veiem a Folegandros (Lluís Llach)12.Roses blanques (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)13.Tomb d'atzars (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)14.Ara mateix (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)15.Dóna'm la mà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

si n’hagués de triar una seria cançó a mahalta. perquè des de sempre m’agrada el que diu, m’agrada com sona, m’agrada el que em fa sentir, m’agrada el que em fa pensar, i m’agrada cantar-la. m’agrada molt.

però de les altres no en deixaria anar cap.

la noia que canta m’hi sobra. encara que té bona veu i fa bonic, la veritat és que jo amb el llach clàssic ja en tindria prou.

això és només un primer intent d’escoltar. em pensava que aquest seria fàcil, però es veu que no. ho seguiré intentant. encara em queden quilòmetres per fer.

també he de confessar que en alguns moment he escoltat la ràdio. precisament avui he sentit que ‘el periodico’ portava en primera plana la controversia actual sobre la grip A. quan he arribat me l’he comprat i me l’he llegit. i ara en parlaria sinó que ja ho he fet abans, i a més ... ja m’estarà bé callar una mica.

-------------------

fa un any parlava sobre enfadar-se.

13 comentaris:

Striper ha dit...

Noia un repertori musical excelent a mi me agrada.

Shoan Saura ha dit...

Señoreta,

Acavo de pasar el vostre post als meus mossos de escuadra per tal que la sancioni per plorar mentres conduia.

Pilar ha dit...

A mi també m'emociona aquest cd d'en Llach, tot i que no és un dels meus cantants favorits. M'emociona especialment quan interpreta els versos d'en Martí i Pol. Amb ell vaig endinsar-me en el coneixement de la poesia catalana.
Em fas pensar que hi ha moments que el que ens entra per la oïda no ho escoltem. Ho sentim...

Pais secret ha dit...

Kika, també és un dels meus favorits aquests disc, no me´n cansaria de regalar-lo ni d´escoltar-lo.
Cançó a Mahalta és una meravella, ara i sempre.Ja ho veus...coincidim sovint tu i jo.
Només un apunt, m´agradava més l´altra versió musical de l´Ara mateix de´n Martí i Pol. El poema segueix posant-me els pèls de punta.Dóna gust viatjat tan ben acompanyada.

Carquinyol ha dit...

Jo crec que has escrit aquest post per treure't la culpa d'haver-te passat tots aquests quilòmetres escoltant al Justo Molinero !!

:P

sanset i utnoa ha dit...

Lluís Llach sempre és una gran companyia. El Poetes és un gran disc. Ara, tot i que m'agraden totes, jo sempre em quedo amb Itaca.

*Sànset*

kika ha dit...

Striper, ho celebro :-)

Shoan Saura, i també em treureu punts? :-DDD

Pilar, hi ha coses que és fan molt difícils d'escoltar sense sentir-les... i aquestes cançons en són un exemple. però ja està bé així! :-)

Pais secret, me n'alegro que seguim coincidint! jo també prefereixo l'ara mateix original, el recitat vols dir, no? potser perquè m'hi vaig acostumar...

Carquinyol, no em descobreixis! ara ja no em podré redimir! :-DDD

Sànset, home, l'itaca!!! d'aquesta canço també com l'original no n'hi ha cap! :-)

Clidice ha dit...

no sóc massa d'en Llach, però el meu parello n'és fan, per tant l'he hagut d'escoltar molt :) i jo també hagués triat l'Elvis :) ah! i Cançó a Mahalta m'encanta, com a tu, pel que diu i per com ho diu. És de totes, la meva preferida :)

Jordi ha dit...

A mi el Llach em fa venir son... Però bé, contra gustos...

pere ha dit...

Que difícil m'ho poses, kika!
Emtrio una cançó i resulta que vull la següent, i quan ja la tinc, doncs, no, no, la que ve després. Com que ja l'heu triada uns quants i només en vull una...
No sé si decidir-me per la vitalitat de la casa que vull o el panteisme de les vinyes verdes de Sagarra. Uf!
Plorar mentre condueixes pot ser objectes d'una multa de 100 a 500 euros. Pensa-t'ho bé :-)

Arare ha dit...

apa, no em digueu que no es pot plorar conduint! hauré de plorar cap endins!

llach forever! (llàstima que de vegades sembla una figa, cantant, però és taaaaan bon músic que se li pot perdonar del tot)

Un núvol blanc!!!! aquesta seria la meva.

Violette ha dit...

Sempre m'ha agradat en Llach. No sabria si triar Vinyes verdes o La casa que vull... o Viatge a Itaca...
Aquest matí tenia al cap Si em dius adéu. No sé perquè.

kika ha dit...

Clidice, demà hi torno... potser l'elvis tindrà la seva oportunitat :-)

Jordi, i potser et fa somniar també? :-)

pere, el bó és que no cal triar, després d'una l'altra, i quan s'acaba pots tornar a començar!
no m'ho torneu a dir això de les multes perquè m'ho creuré! i si no puc plorar al cotxe, on? :-)

Arare, no pot ser veritat. ara que amb les extravagàncies del saura ... vés a saber! :-) un núvol blanc fa plorar mooolt! llàstima que no sigui en aquest disc :-)

Violette, si em dius adeu també fa plorar ... per conduir millor la casa que vull (encara que aquesta deu fer córrer!) vinyes verdes potser és la més apropiada :-)