diumenge, de gener 17, 2010

stardate: escoltar

l’efecte calimero no m’ha passat. de fet se m’ha accentuat amb l’últim post. i precisament en aquest últim post em sap més greu que en cap altre.

suposo el fet que no aconsegueixi fer-me entendre es deu en gran part a que no m’he explicat prou bé. i la raó darrera d’això crec que és que m’he deixat portar per les emocions i no he pensat prou en com explicar-ho. ho he volgut explicar tal com ho sentia en comptes de deixar-ho reposar-ho una mica i intentar explicar-ho tal com ho pensava.

crec que ara és un bon moment per deixar descansar les opinions i dedicar-me a escoltar que no és una feina fàcil.

sovint quan ens sembla que escoltem a una altra persona parlar, sentim la nostra veu interior que va jutjant, fent comentaris, fent comparacions amb allò que ja hem viscut. estem davant d’una persona i no veiem la persona, sinó que veiem allò que pensem sobre la persona.

en algun lloc he llegit que escoltar vol dir oblidar-te a tu completament. quan escoltes atentament algú, t’has d’oblidar de tu mateix i deixar lloc només per l’altre en el teu pensament. quan escoltes et converteixes simplement en un canal, en quelcom passiu, receptiu.

si no et pots oblidar de tu mateix, no pots escoltar. si ets massa autoconscient, només et sembla que estàs escoltant, però no escoltes. pots a vegades dir que sí o dir que no, pots fer veure que escoltes, però de veritat no estàs escoltant.

per escoltar és necessari posar una atenció conscient. s’ha d’escoltar amb tots els sentits. fer callar el nostre jo i procurar no pensar ni fer associacions d’idees mentre l‘altra parla.

em sembla que és una bona idea aprendre’n una mica, sobretot ara, perquè em farà callar ... i crec que em convé!



14 comentaris:

pere ha dit...

Et proposes un impossible: no el de callar, sinó el de pensar que aconseguiràs prohibir al teu propi jo que deixi de fer interferències en el procés d'escoltar els altres. Sempre interpretem el que escoltem, al menys en la mesura que donem més importància a unes paraules que a altres i encara d'altres a penes les sentim. Sempre tot en funció de nosalters mateixos. És el que és i no es pot fer gran cosa per canviar-ho.

Ferran ha dit...

Amb uns mínims d'empatia, podem escoltar-nos l'altre amb interès; el que és complicat és prendre una posició en relació al que ens expliquen, sense barrejar-hi l'experiència pròpia.

De totes formes i pel que fa a tu, trobo que els teus dos últims posts són especialment lluïts. I a més comptes amb la comprensió i suport de la majoria dels comentaristes, pel que he llegit. Per això, efecte Calimero? De què?? ;)

Striper ha dit...

Respecte a la teva pocisio Calimero, jo crec que no tens que tenir el complexe per que el per que molts compartim els fons de la questió , quant parlem de il.legals hi han paisos reis de lademocracia que ser-hio es un delicte`potser ntindriem que come´çar per aqui.

Striper ha dit...

I em refereixo principalment com a mida disuasoria.

Joana ha dit...

Sabes escoltar és important, a molta gent li costa.
Però t'expliques molt bé, sempre.

kika ha dit...

pere, el de callar ja veig que no l'aconseguiré mai!!! :-D
el d'escoltar almenys voldria intentar-ho... fer un esforç per fer que l'altre estigui més present al meu cap quan parla..no cal assolir la perfecció... però acostar-s'hi una miqueta petita petita, tampoc? :-)

Ferran, perquè suposo que voldria que m'entenguessin les raons i els arguments, no només que compartissin el punt de vista. a vegades penso que ho hauria d'explicar millor si vull que m'entenguin. a vegades penso que sóc molt rara, i que per això no se m'entenen els arguments! vet aquí les raons de l'efecte calimero! :-)

Striper, a tot arreu tenen una definició de nacional i una burocràcia associada a això... ahir per la tele explicàven com els avions espanyols van a buscar a la gent espanyola que està a haití, els avions canadencs van a buscar només als canadencs que hi ha a haití, etc... és així, ...

Joana, gràcies pel compliment :-)
però estaria bé saber escoltar, no? bé, jo intentaré fer un esforç i aprendre'n una mica. ja veurem com va.


us desitjo a tots un bon diumenge!

Elvira FR ha dit...

A mi també em passa sovint una sensació semblant...la comunicació és àrdua i difícil...fins i tot quan callem diem moltes coses...mai podem deixar de comunicar i transmetre...escoltar tampoc és fàcil però s'aprèn fent-ho...saber escoltar...segur que ja en saps i potser no n'has estat conscient que ho feies....Bon diumenge!

Clidice ha dit...

si aprens a escoltar de debò a l'altra persona, aprendràs a escoltar-te, també, a tu mateixa. Me n'he adonat que moltes vegades, amb l'ànsia per explicar-me, acabo fent-me sorda a mi mateixa. Cal més silenci i reflexió en el meu cas. Escriure també va molt i molt bé, ajuda a posar en ordre els pensaments. Tranquil·la, em sembla molt que te n'estàs sortint :)

Pilar ha dit...

No m'agradaria que callessis, Kika. Des que vaig llegir les lletres que deixes escampades pel teu univers, rar és el dia que no hi viatjo a trobar-ne més.
M'agrada formar part del diàleg que s'hi estableix, encara que de vegades ho faci en silenci perquè considero que el que aquí s'ha dit és suficient per a la reflexió.
També haig de dir-te que de vegades no compartim la mateixa opinió sobre les coses, però aconsegueixes que em qüestioni o em refer-m'hi en les meves opinions. Això és difícil d'aconseguir, saps?
Sóc conscient que en quest medi ens falta el contacte ocular que ens permet captar les emocions, i el llenguatge corporal. Però he pogut comprovar que la teva manera d'exposar el que vius i penses, és prou entenedora.
Tendim a distorsionar el que ens diuen a causa de la nostra experiència, pensa-hi. Així que, parlant de manera subjectiva, procuraré reflexionar sobre "el que crec" que dius.
T'admiro i no em costa res de dir-t'ho!
Bon diumenge, viatgera de l'espai.

Agnès S. ha dit...

Oh!
Sóc la pitjor! Saps? Estic entenent que l'efecte calimero de que parles, refereixes a que amb els comentaris que et fem, veus que no van cap on tu voldries, com si no haguessim entés bé el missatge.
Per tant el problema tant pot ser teu, com nostre. i meu segur! perquè crec que no entenc res, tot i així m'agrada llegir-te i el que en trec, que no és poc, m'ho quedo per mi.

Si no t'importa...! :-))))

sort! (I no callis!)

kika ha dit...

Elvira, potser el que em proposo és mirar de fer-ho més conscientment... ja veurem si funciona :-)

Clidice, suposo que és això el que busco, si m'escolto més i m'entenc més potser podré explicar més clarament... s'haurà de veure si dóna resultat! :-)

Pilar, per bé o per mal no crec que aconsegueixi callar. de fet, no m'hagués imaginat mai que això del blog m'enganxés tant.... i m'agradés tant!
la meva intenció no és convèncer a la gent de les meves opinions. el que intento és fer arribar els arguments que em convèncen... perquè desprès qui els llegeixi pugui decidir si acceptar-los o no. m'agrada que t'agradi, i m'agrada que a vegades no em donis la raó :-)

Agnès, pel que dius has entès perfectament quin és el meu dilema... alguns comentaris em fan veure que allò que volia dir no ha estat prou clar... ho seguirem intentant, perquè això de callar del tot no crec que arribi a passar de moment :-)

Carquinyol ha dit...

respecte al teu post anterior, en el meu cas suposo que és perquè quan apareixen determinats temes legals jo ja em perdo del tot !!

I en això d'escoltar i estic d'acord en part, el que passa que depèn de que digui el parlant en qüestió a vegades em quedo més amb l'idea que m'ha vingut al cap respecte allò que ha dit... idea que va canviant i complementant-se a mesura que avança el seu discurs.

PS: ja ja sé que el meu cap és una mica estrany...

Joana ha dit...

És molt difícil saber escoltar, a mi em costa molt.
De l'efecte Calimero, em fa l'efecte que tots ens sentim de vegades una mica així, quan pel que sigui no sabem acabar d'expresar realment allò que volem dir, acostumo a cagar-la molt per això. Dius una cosa i no és entesa com volies.

kika ha dit...

Carquinyol, respecte al post anterior ... és que si volia que se m'entengués ho havia d'explicar tot ... i ja ho vaig intentar ... però ja es veu que no ho vaig aconseguir!

respecte a escoltar, suposo que la principal dificultat és la que dius tu: escoltar sense pensar ... difícil o impossible, per a tots els caps! :-)

Joana, compartim efecte calimero! :-) i compartim dificultats! :-)