he anat a una defensa de tesi d’una antropòloga social, si és que se’n diu així d’una dona que estudia antropologia social. la tesi era sobre els acolliments a catalunya. he decidit anar-hi per xafarderia, perquè no té cap relació amb la meva feina.
els nens desamparats, és a dir, que per raons diverses no poden ser atesos per les seves famílies biològiques, són tutelats per la generalitat. aleshores la generalitat pot decidir que visquin en un centre d’acollida o bé amb una família acollidora.
la durada de l’acolliment està només determinada per l’estat de la família biològica. tan aviat com pugui fer-se càrrec del seu fill, l’acolliment acaba. mentre dura l’acolliment la generalitat té la tutela dels nens acollits, i les famílies acollidores en tenen la guarda. això vol dir que són responsables del dia a dia del nen de manera indefinida. mentre dura l’acolliment els nens poden tenir visites amb els pares biològics, estipulades pels serveis socials.
des que un nen és desamparat fins que va a viure amb una família poden passar anys. la durada d’un any és diferent per un adult que per un nen. un any o dos o tres és un temps que es va fen cada cop més curt quan et vas fent gran. per un adult, els anys passen molt ràpid. per un nen petit un any o dos anys poden representar mitja vida. i això és molt temps esperant. això demostra que el procés d’acolliment està pensat i disenyat per adults, sense tenir en compte el punt de vista dels nens, que són els que en reben totes les conseqüències.
la confidencialitat que aplica la generalitat sobre aquest tema és infinita. la investigadora no ha pogut aconseguir dades sobre les característiques dels acolliments. tota la informació del treball l’ha aconseguit a base d’entrevistes amb famílies acollidores, amb famílies biològiques, i amb treballadors socials. no hi ha manera de tenir cap dada sobre la durada dels acolliments, ni sobre la proporció de famílies biològiques que es recuperen, o el nombre d’acolliments en el temps, el nombre de nens susceptibles de ser acollits, res de res.
diuen que la raó d’aquesta confidencialitat és la protecció dels nens. però a mi em sembla que és a ells mateixos a qui es volen protegir. de la mateixa manera que es permet fer servir els historials clínics dels malalts per la recerca, s’hauria de permetre fer servir les memòries dels acolliments. aquestes dades que tan curosament protegeixen servirien d’eina bàsica per evaluar els procediments actuals i potencialment oferir propostes de millora. la meva conclusió és que alguna cosa deuen voler amagar.
la sorpresa l’he tingut quan un membre del tribunal ha dit que els nens acollits tenen uns drets diferents que els fills biològics dins la família acollidora. com a únic exemple ha dit que els nens acollits no tenen dret a l’herència.
a veure: si decideixes acollir un nen ho fas perquè el vols tractar igual que a un fill. llavors, tu com a pare pots decidir quins drets li vols donar. hi ha coses que no pots fer per molt que vulguis: no li pots donar el teu dna per raons físiques, no li pots donar el teu nom per raons burocràtiques. però els drets dins la família són decisió de la família i no tenen perquè ser diferents. i l’herència és un d’aquests drets que la família ha de decidir.
una altra qüestió és si els pares acollidors volen tractar als nens acollits com als seus propis fills. però si volen, poden.
--------------------
fa un any parlava del planeta pp. per pura casualitat avui els temes coincideixen bastant.
16 comentaris:
És una qüestió complexa aquesta i tens molta raó quan dius que per una criatura dos anys és massa temps és un temps etern....el que passa és que l'acolliment no és pas una adopció....és dir que això mateix que has dit...els pares acollidors tenen la guarda d'aquest nen o nena però aquest nen o nena té uns pares, uns pares vius ....mentre tingui uns pares biològics als quals no se'ls hi ha pres el dret de pares el nen o nena no pot ser adoptat perquè no és un orfe...és per aquesta raó que mentre s'és "acollit/da" no es pot heretar de la família d'acollida....Si l'acolliment és un acolliment anomenat preadoptiu ( que és en els casos d'orfenesa o pèrdua total de la pàtria potestat dels pares biològics)llavors quan s'esdevé l'adopció sí que tenen plenament els mateixos drets...Perdona el rotllo...conec el tema i és evident que no està del tot ben regulat...però tot i així pensa que els nens saben perfectament qui són els seus pares i malgrat que els hagin maltractat o mal cuidat i sembli estrany se'ls estimen...En segons quins casos pot esdevenir tant traumàtic estar en un centre d'acollida com estar amb una família ( que no és la seva) ....Vull dir-te que és molt complex el tema ....
Crec que tens tota la raó i amb el tema adopcions i acolliments mai sembla que els derets del nen siguin el menys.
Molt difícil...
De la manera que soc jo, em costaria molt i molt deixar anar una criatura que he criat anys...
Admiro les persones que ho fan.
Elvira, estic del tot d'acord amb tu menys quan dius "per aquesta raó que mentre s'és "acollit/da" no es pot heretar de la família d'acollida"...
perquè el dret de decidir els hereus el te l'amo de l'herència, en aquest cas, els pares biològics. i si ells VOLEN fer hereus en igualtat de condicions als nens acollits, què els ho pot impedir?
Striper, és que ni en aquest cas que és tan clar som capaços de no mirar el món des del nostre melic!
Joana, totes les criatures s'han de deixar anar quan elles volen marxar... és el millor que és pot fer en qualsevol cas. i això no té res a veure amb la biologia.
no és gens fàcil acollir un infant que normalment no comprén el perquè de tot plegat. No oblidem que, malgrat que molts siguin víctimes de maltractaments, la seva família és la que estimen. O sigui que la família acollidora corre un risc molt gran. És un tema complex, dur, i em sembla que hi ha massa aprenents de bruixot entremig. Ara, deixar-lo anar? és clar que sí, els pares més feliços són els que veuen volar sols els seus fills :)
Doncs estaria molt bé que la Generalitat expliqués de quina forma es protegeix la confidencilaitat dels nens i de les famílies acollidors i biològiques deixant d'oferir dades estadístiques sense oferir cap tipus de dades personals de les persones implicades. Realment, sembla més una mesura d'opacitat del seu funcionament que una altra cosa, a mi l'excusa de la confidencialitat no em serveix, que cerquin una altra !
Respecte als drets i deures, realment no ho veig clar i no tinc clar els suposits que hi poden haver, així que prefereiixo no entrar, tot i que a priori no entenc tampoc el raonament.
Clidice, com dius d'entrada el tema és complicat i això el pot fer misteriós, però després fa la impressó de que és més misteriós del que caldria!
Calquinyol, és que no dec haver explicat prou bé el que volia dir. de dels deures no n'he parlat, encara que també hi són. alguns imposats epr al generalitat i altres triats per la pròpia família. els drets igual. jo només he parlat del dret que té la família acollidora de tractar un nen acollit igual que si fos un fill propi. intentant contestar el punt de l'herència, el que jo volia dir és que qualsevol persona pot fer un testament deixant el que vulgui a qui vulgui. en aquest sentit els pares acollidors poden tractar igual un nen acollit que un fill propi, si volen.
espero que així estigui més clar! :-)
L'acollida és transitòria, Kika.
Les lleis complicades.
Crec que és cert el que diu Elvira...Seria excessivament extens per explicar-ho en un comentari. A més, el tema entra en la valoració i els consells dels advocats.
No en sé de lleis, ni de drets i deures legals, però l'únic que tinc segur és que és molt, molt complicat i el llenguatge legal encara ho és més. Així un tema que podria ser la mar de senzill, que un nen,, pugui gaudir d'una vida familiar normal, encara que no sigui amb la seva familia biològica, esdevé terriblement complex i etern el procés.
Un tema molt interessant. Jo havia de fer les pràctiques de la carrera en un centre d'acollida però al final no va poder ser (deixo anar que per culpa de la universitat..., és que em vaig enrabiar molt!).
Estic d'acord amb el que diu l'Elvira. El tema està en la diferència entre acolliment i adopció. :)
Utnoa
pilar, l'única cosa que jo intentava dir és basa en la idea que tothom és lliure de donar el que un té a qui vulgui. si jo vull repartir tot el que tinc de manera igual entre un grup de gent (siguin fills, pares, amics, nens acollits, el que sigui) ho puc fer. només cal anar al notari i fer un testament. ja està. ni governs ni advocats ni generalitat em poden posar cap impediment. no és tan complicat!
Joana, el que porta problemes és quan demanes, o vols que et donin, però per donar allò que és teu no és tan complicat només calen les ganes!
Utnoa, amb una adopció no hi hauria cap misteri, perquè un nen adoptat esdevé un fill per llei. amb un acolliment tu has de decidr si vols que el nen esdevingui el teu fill o no. aquest és l'únic misteri. si ho decideixes li pots donar tot el que pots donar a un fill!
"És més misteriós del que caldría"
Amb això l'has clavat kika.
Hi ha molta gent disposada a acollir aquests nens una temporada.
Hi ha moltíssims nens esperant l'oportunitat.
Els centres estàn plens.
La importancia que aquests nens, encara que sigui una temporada curta pels adults, llarga per ells, com molt bé diu), de conéixer un estil de vida diferent a la dels centres, al de les seves famílies, és vital perquè aprenguin que hi ha altres camins a seguir en la vida.
I per altra banda, tothom pot fer testament i deixar bens a qui vulgui oi?
Àgnès, això últim és el punt del missatge que volia transmetre... gràcies per dir-ho tan clar!
Sobre la qüestió d'herència sí o no, per a un nen acollit, no entenc qui diu que no és possible. No puc deixar-li el que tinc a qui vulgui, en herència? Diu que un empresari de Menorca ha deixat mig patrimoni als reis d'Espanya; a ells sí se'ls pot deixar en herència, i a un nen acolliy no? No entenc res.
De totes formes, no vull centrar-me en aquest punt, per més intrigat que em té. Només diré que ser família d'acollida ha de ser duríssim. Entenc que viuen totes les dificultats d'integrar a casa un nen/a provinent d'una situació de desestructuració, i cap dels seus avantatges (el principal: saber que aquell nen/a és legalment el teu fill). Ho trobo admirable, de debò.
Ferran, el punt de l'herència és exactament el que volia dir jo. i em semblava tant obvi que em va sorprendre que professionals es poguessin confondre en això...
però la diferència entre el voler i el poder és molt complicada, i no sempre s'aplica correctament. i en aquest cas em sembla que per motla gent les raons sentimentals (envers als fills) no permeten igualar els nens acollits als propis fills, per tant diriem que no volen tractar-los igual... però de fet si volguessin si que podrien.
respecte a l'altre punt, i seguint amb l'argument anterior, hi ha gent que encara que sigui un nen adoptat (per tant legalment seu) no el pot considerar com si fos fill propi per qüestions de sang, adn, biològiques.
de totes maneres, el problema principal en els dos casos és el voler posseir un fill. com si dir 'tinc un fill' volgués dir que és de la meva propietat. si és això el que es vol, alehores s'ha de patir i fer patir molt fins i tot amb els fills biològics. a mi aquesta idea només em remet a l'esclavatge... sóc així de radical! :-)
Publica un comentari a l'entrada