dilluns, de gener 19, 2009

stardate: enfadar-se

jo m’enfado, tu t’enfades, ell s’enfada, ella s’enfada, nosaltres ens enfadem, vosaltres us enfadeu, ells s’enfaden, elles s’enfaden.

tots ens enfadem.

enfadar-se és una cosa més aviat desagradable, molesta, cansada, ... pel qui s’enfada. i a més te conseqüències negatives sobre la gent del seu voltant.

per això, segur que tots ens enfadem massa sovint, o al menys més de que voldríem.

la raó per la qual ens enfadem és sempre perquè hi ha alguna cosa que no va tal com voldríem. i les causes per les quals les coses no van tal com ens agradaria són molt variades però em sembla que es poden resumir en:

1) causes que depenen del que fem o no fem nosaltres mateixos
2) causes que depenen del que fan o no fan els altres
3) causes que no sabem de què depenen

si ens adonem que estem en el primer cas, podem sentir-nos tristos per haver desaprofitat una oportunitat.

si ens adonem que estem en el segon o tercer cas, sabem que no hi podíem fer res i podem sentir-nos tristos de que les coses no siguin tal com ens agradarien.

en el primer cas, quan ens enfadem estem sent injustos: ens sabem els responsables únics del nostre enfado, i a més fem que la gent del nostre voltant en rebi els efectes.

en qualsevol cas, podem estar tristos, però de què serveix enfadar-nos? malgastar energia i crear situacions més aviat desagradables per no guanyar-hi res!

fa molt temps em van dir que jo no sabia estar trista. que quan tenia raons per estar trista només estava enfadada. i potser tenien raó. he passat bastant temps intentant entendre la diferència entre estar enfadada i estar trista.


ara estic convençuda que és millor estar trista que enfadada, i em sembla que no hi ha raons per enfadar-se. però sovint costa molt no enfadar-se.

perquè ens enfadem tant?



7 comentaris:

maria ha dit...

enfadar-se o estar trista?
per un mateix millor estar enfadada pero llavors els del voltan ho reben més; en canvi si estas trista nomes tu et sents malamen per dins, desanimada i la gent del voltan potser no en rep tan les consequencies...

aiixoo em passa a mi...


(fins hi tot la mama i la tere llegeixen el blog!) jejej

petoonss kikaaa*

kika ha dit...

i que hi guanyes estant enfadada? de veritat t'agrada?
records a la mama i a la tere :-)

Agnès ha dit...

Kika, amí em passa el contrari de tu., jo m'entristeixo desseguida després d'enfadar-me.
I crec que encara que sigui del tot inútil, és un sentiment, com un altre,ossigui, com molts que no pots controlar. Per sort de bons també en tinc!

kika ha dit...

agnès i maria: em sembla que ni estant tristes ni enfadades hi guanyem res.

tampoc crec que enfadant-nos ens garanteixi la compassió, o l'empatia de ningú.

crec que en termes emocionals surt més barata la tristesa que els enfados.

ara bé, sembla raonable que tinguem algun tipus de reacció davant els fets.

però sembla que sovint no podem triar... no?

ia ha dit...

A mi enfadar-me em serveix per poder tornar a estar contenta ràpidament.

MARTELL DE REUS ha dit...

Jo com a bon català visc en un estat permanent i indefinit d'emprenyament.

kika ha dit...

ia: quina sort!

martell: quina mala sort! :-)