“Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.
La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.
Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.
Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.”
és una editorial de la catosfera i m’ha agradat més que l’editorial comú dels diaris d’ahir.
fa un any parlava de la falta de respecte i del borg. eren dies que star trek era la meva inspiració. avui la inspiració pel tema és molt actual!
14 comentaris:
sense respecte, queda alguna cosa?
bona matinada i bon cap de setmana!
Bon escrit .. I la editorial d'ahir també.
A mi també em va agradar, això ja dura massa temps.
Jo ja fa molts anys que vaig concloure que amb España, ni aigua!!
Ens estan obrint les portes. Cada cop que obren la boca, cada cop que actuen, ens obren les portes una mica més. Algú s'hagués pogut imaginar, fa uns anys, que La Vanguardia, l'AVUI, El Periódico i companyia, compartissin un editorial com van fer ahir?
Que la sentència del "Constitucional" sigui contrària a l'Estatut, i potser l'obertura de portes serà irreversible.
Gràcies, Espanya?
gatot, no queda res... això és que el jo vaig voler expressar fa un any, però no semblava que tothom hi estés d'acord aleshores ...
Striper, es veu que ara mateix és molt obvi que fan falta. per això abunden :-)
Joana, i el que durarà... et sembla que estem arribant al final? a mi no, malauradament.
Martell, és que tu vas molt avançat :-) els altres ja venim.. ja t'atraparem :-D
Ferran, estàs optimista avui eh?
:-)
jo segueixo veient això de l'editorial conjunta només com una senyal de lo malament que va tot.
i m'emprenya sentit al montilla donar suport a l'escrit: pocavergonya! si tot és per culpa seva i dels socialistes!
Quanta raó. Ja és hora de trencar amb aquell Estat que ens priva de ser nosaltres mateixos!
Vaja monarquia bananera que ens ha tocat patir...
*Sànset*
Hem d'independitzar-nos ja d'aquella colla que només fa que escanyar-nos!
Encara segueixo aplaudint l'editorial d'ahir, sobretot la iniciativa!
Sànset, tan de bó aviat arribi l'hora... ja ho veurem... ens hi tenen tan acostumats a aquestes coses!
Jordi, hauria de ser hora... aquestes iniciatives haurien de tenir més efecte... ojalà!
El 13-d, qui pugui votar, farà bé en poder aixecar la seva veu!
Després, a les properes autonòmiques (aaaggg de paraula), tenim l'oportunitat d'enviar a pastar fang tota aquesta colla de polítics gangosos que tenim al capdamunt i al costat i que no serveixen més que per a donar-nos disgustos.
IIII
Que vivim en un estat ancorat en una estructura pressa fa 30 anys és clar, ara bé, que això sigui resultat de les decisions preses en aquella època ja no ho tinc tan clar.
A veure si em sé explicar... l'Estat és com fa 30 anys, fins aquí d'acord. Ara bé, per quina raó no ha canviat? Es sol pensar que és per culpa de una Transición feta sota xantatges... bé, segurament això és veritat... durant un temps.
Jo crec que, ara mateix, no vivim tan a un Estat hereu del passat sinó a un Estat "encorsetat" com el passat. I que sinó es realitzen canvis és perquè saben molt bé que si a l'Estat li treuen la "faixa constitucional" en dos dies es desfà.
-assumpta-, tot això que dius ens permetrà desfogar-nos una mica, després però tot quedarà igual per una bona temporada més :-(
Carquinyol, ai, que em sembla que t'has explicat molt bé, però jo encara no hi sé veure gaire la diferència entre les dues versions... si no podem passar sense l'herència, és que encara som allà mateix... no?
recorda quan va passar allò amb la infanteta nova, on moltes veus s'alçaven per canviar la Constitución per que la massovera pogués ser dona. Van fer algun canvi ? No. Perquè volien seguir mantenint les condicions del passat? No.
Aleshores ?
Perquè sabien molt bé que un canvi pot comportar d'altres i, per res del món, volen que determinades coses es pugin canviar...
Carquinyol, ara ja t'entenc, em sembla. vols dir que son les decisions actuals les que ens tenen on estem. hi estic d'acord. però no serà perquè de fet les prenen els mateixos que les han pres sempre?
Publica un comentari a l'entrada