el borg és l’espècie més temuda per la federació. el seu objectiu és assimilar totes les espècies que es va trobant. de cada espècie agaf el que considera que és bo, i desestima la resta. a la pràctica vol dir que cada espècie que s’ha trobat amb el borg ha deixat d’existir. i després de cada trobada el borg s’ha perfeccionat una mica més.
per això tots els capitans de la federació no han dubtat en violar la ‘prime directive’ quan s’han hagut d’enfrontar amb el borg. era la por a la anihilació la que els feia perdre tot el respecte.
però ben mirat, no està clar que el borg s’hagi de considerar l’encarnació del mal. el borg té un objectiu que per sí mateix no és criticable: perfeccionar-se. i té una manera de fer que li va bé (és òptima) per aconseguir el seu objectiu: agafar tot allò que li sembla bo. és només la falta de respecte cap als altres el que el fa dolent. i és això el que ens el fa témer.
quan et trobes un borg pel carrer, algú que vol agafar el millor de tu, sense tenir-te en compte, què pots fer? si el tractes amb respecte t’assimilarà i desapareixeràs, ja no tornaràs a ser tal com eres. si no el tractes amb respecte, vol dir que et poses al seu nivell, i hauràs de viure en un món sense respecte. amb por.
si fóssim “conscients que, darrere de qualsevol conflicte, hi ha uns rostres, unes vides amb noms i cognoms. Persones que volen viure amb Pau, que volen ser felices” (OIKÍA, 26.11.2008), estaríem millor? fins i tot en el cas del borg?
8 comentaris:
Jo em crec concient que cada persona és un ésser humà:un terrorista, un especulador,un conductor begut,un ultradretà,...i que si els coneguessim individualment, encara fórem més concients de la persona que hi ha al darrera, amb pares, germans,amors,etc., jo fa temps que practico aquesta visió.Això, però no crec que em faci estar millor, en tot cas, fa que no odii tant el personatge en qüestió.
Ossigui, la resposta a la teva pregunta es que no.,o només una miqueta millor. Ho sento.
Per això té èxit el "tal fas, tal trobes". Oferir el mateix respecte que els altres ens ofereixen!. El respecte dels borgs pel que fa a la resta de races és proper a zero, per tant, aquest és el que cal tenir amb ells.
El que dius em fa pensar encar més que que realment el respecte es un principi fonamental, però no absolut.
quina sort que teniu que ho veieu tan clar!
hi pensare mes...
Mmmmm. No ho veus clar? El cas del borg és paradigmàtic. Tens raó en que no és l'encarnació del mal. No es per això que ens hi enfrontem. Però respectar els valors dels altres no implica ignorar els propis. I un valor propi acostuma a ser preservar la pròpia existència. En el cas de topar amb els borgs mantenir el respecte als seus valors implicaria abandonar els respecte als nostres valors. Cal triar. I la tria és prou obvia, no?
La cita d'OIKÍA no es aplicable al borg ja que no vol viure en pau. Per desgracia, el borg es un cas extrem. Normalment les coses no son tan clares.
Perdona Kika.
Dan:"Respectar els valors dels altres no implica ignorar els propis. Un valor propi acostuma a ser per preservar la pròpia existència." Em permets que m'ho anoti a la meva llibreta de frases cèlebres? Jo hagués necessitat 8 pàgines per explicar tant, en tant poc espai. Gràcies! :)
Kika.,Tinc una companya a la feina, que just ahir, parlavem dels valors, arrèl de donal's als nens petitons musulmans, menú especial sense porc., son nens de tres anys i menys.,..uf! seria molt llarg d'explicar, el cas es que ella defensava el respecte per damunt de tot, i jo, bé...
Bon dia maquíssima!
dan: estic d'acord que el borg es un cas extrem, pero els casos extrems demanen raonaments extrems tambe... pero crec que el borg té objectius positius, i maneres de fer que són consistents amb els seus objectius. i per aixo crec que el fragment d’‘oikía’ es pot aplicar també al borg... estic disposada a donar un ultim tomb al tema del respecte...continuara :-)
agnes: que be... ja en tinc una que em comprèn: la teva amiga! :-)
Pero jo no he dit que no siguin positius els seus objectius. Dic que no vol viure en pau. Aconsegueix els seus objectius amb mètodes violents, de manera que la frase d'OIKIA no es aplicable. No?
dan, en realitat no ho aconseguim quasi mai, pero estaria be si ho poguessim aconseguir. i la qüestio es: ho podem aconseguir? i la meva resposta es: si. com? ... en la propera entrega, que ja s'acosta :-)
Publica un comentari a l'entrada