crec que és bo considerar el respecte com un valor fonamental sempre, inclús en els casos extrems, és a dir, com un valor absolut, perquè:
1) totes les situacions que són conseqüència de la falta de respecte fan patir i no són desitjables.
2) si el respecte fos considerat com un valor absolut per tothom, estaríem en una situació òptima (millor impossible!). no hi hauria cap raó per haver de pensar en situacions de conflicte.
si tots ho poguéssim decidir alhora, triaríem el respecte com a valor fonamental.
com que no ho podem fer, hem de decidir si triem el respecte com a valor personal.
cadascú pot triar entre:
1) mai
2) sempre
3) depèn amb qui
què em fa desestimar el respecte com a valor fonamental? la por. tinc por quan em sento inferior, amenaçat, ... i per tal defensar-me abandono els meus valors. si no tinguéssim por, no caldria perdre mai el respecte.
quan tenim por? quan pensem que la nostra existència està en perill. però què és la pròpia existència? què som?
1) som el braç que ens poden trencar?
2) som l’orgull que ens poden ferir?
3) som l’esperança que ens poden destruir?
4) som el sentiment que ens poden induir?
5) som alguna cosa que ningú pot arribar a tocar?
podem fer compatible el respecte amb la preservació de la pròpia existència si ens podem convèncer de què el que som de veritat és una cosa que no la pot arribar a tocar ningú, que és absoluta en el sentit que no ens la poden prendre ni canviar. si ens convencem de què el que som no depèn de res ni de ningú, de que som lliures de tot. aleshores no hi haurà res que ens faci por, i per tant, res que ens faci perdre el respecte.
i així:
1) no caldria triar quins valors s’han de respectar
2) el respecte com a valor absolut no entraria en contradicció amb preservar la pròpia existència
3) el fragment d’‘oikía’ aplicaria fins i tot al borg
és una solució extrema per a casos extrems.
5 comentaris:
Mmmmm. Algun punt del teu raonament em sembla forçat. Perquè si que som el braç que es trenca, l'orgull ferit, l'esperança destruïda i una cosa que poden tocar, i molt dolorosament! És perfecte aplicar la "prime directive" (i el fragment d'oikía") sempre que els altres també l'apliquin.
Suposo que no estic d'acord amb la frase "si ens convencem de què el que som no depèn de res ni de ningú". Jo crec que si que en depenem. I molt! Per bé o per mal.
per tant, no puc sinó triar la opcio 3. El respecte "depèn amb qui".
Tot i que, potser en una altra accepció de la paraula, puc lluitar i intentar destruir el borg, amb el màxim respecte! :-D
Els tibetans, els quals la seva filosofia de vida, es decanta cap al respecte, pau, genrositat,amor, totes aquestes paraules tant desitjades en la vida, esquivant tot el dolent, traduït en paraules: odi,enveja,por,rancunia,etc.,on serien ara, on son, i com han arribat???
He escrit un llarg comentari, però l'he esborrat finalment, primer t'hauria de fer unes preguntes, si em permets, ( De molt bon rotllo eh?)
--- Per a tu, respecte i intolerància,son el mateix?
---El càstic, es una falta de respecte?
---Creus que ara, en aquesta època, que no ens cal defençar un troç de pa per sobreviure, que no hem de defençar de res mes, no fos que perdessim el respecte per algú,?
---Creus que tant bé està el mon?
Avui a el periodico he llegit un article de'n Ramon Folch. En un moment diu:
"El meu nét gran juga amb les figuretes del pessebre com jo jugava amb els indis i els cowboys. Però el portal no és Fort Apache. Les meves figuretes eren de fang, es trencaven i exigien tenir-los un respecte. ¿És el respecte un referent cultural avui dia?"
Ja ni es planteja si es un valor fonamental o absolut. Simplement si avui es considera un valor!
ui!!! jo em preparava per canviar de tema, pero no patiu que no ho faré, i intentaré contestar-ho en el proper post, que no tardarà.
gracies!!!
Publica un comentari a l'entrada