dimarts, de novembre 25, 2008

stardate: respecte

la principal raó darrera la ‘prime directive’ és el respecte.

la ‘prime directive’ obliga als exploradors de l’espai a respectar totes les civilitzacions que es van trobant, siguin com siguin. el fet que estigui fonamentada en el respecte és el que fa que la valori tant, perquè penso que el respecte és un valor fonamental, potser el valor fonamental.

si es pren literalment, es a dir, si es vol evitar totalment interferir en el desenvolupament normal de les societats que es van trobant, potser no s’hauria de sortir de casa. una aplicació estricta del principi faria que es perdés tot el sentit que se li vol donar.

però si ens posem en l’altre extrem, el que hi trobem són els valors dels ‘conquistadores’. i ho escric en espanyol perquè la paraula s’ho val. ja que en més d’una llengua es fa servir per a fer referència al tractament que els espanyols han donat a les civilitzacions que s’han anat trobant al llarg de la història. imposició de valors i maneres de fer sense manies. suposo que no cal donar-ne detalls.

tots els extrems són dolents... per això, cada vegada que s’invoca la ‘prime directive’ s’ha de pensar bé quina interpretació se li vol donar. i el grau d’influència hauria de dependre de quin tipus de civilització tenim al davant.

quan ens sentim relativament superiors, podem pensar que seria bo que una civilització que considerem menys desenvolupada ens prengués com a model; i fins i tot pensar que els fem un favor si els convencem. per altra banda, al fer-ho, els prenem la llibertat de triar les seves pròpies experiències, i potser estarem privant-los d’algunes etapes de desenvolupament. aquest és un dilema que potser vivim cada dia amb els fills.

quan ens sentim relativament inferiors, abans que deixar-nos aixafar voldrem fer el que sigui per defensar-nos. en aquesta situació és fàcil que deixem de considerar el respecte com a valor fonamental a l’hora de prendre decisions, i que no tinguem gaires manies en violar la ‘prime directive’.

què ens fa sentir superiors o inferiors? la por? hem de permetre que la por ens faci perdre el respecte com a valor fonamental?

7 comentaris:

Dan ha dit...

Un valor molt complex el respecte. El problema surgeix quan topes amb valors que no son respectables sense entrar en contradicció amb els nostres propis valors. Aleshores que cal fer? Seguir la prime directive?
Potser la clau és que, tot i ser un valor certament fonamental, això no vol dir que hagi de ser absolut.

kika ha dit...

doncs si, tens tota la rao... es fotut... tanmateix jo crec que sense respecte gaire be res no te sentit.. tot son afegits... per aixo hauria de ser absolut...

Anònim ha dit...

El primer que imposem als nostres fills es, presisament el respecte!? Es contradictori doncs?Els estem privant de que ho descubreixin per ells mateixos que això es bo?, de moment, però, no estiren els cabells dels altres, ni mosseguen, ni els prenen coses,etc.

Agnès ha dit...

Però amb tot el respecte del món, la majoria només voldriem canviar,influenciar en les civilitzacions que trobem "inferiors" sensillament perquè ens causen un retrocès col.lectiu.,ens molesten ... Els que viuen i deixen viure,no els veiem pas inferiors, en tot cas menys evolucionats en el mon actual,i ni això.
Perdona, hauria de parlar en singular,es el que jo penso.

kika ha dit...

anonim: el que he intentat dir es que en les decisions que prenem respecte als fills, ens enforntem amb el dilema de si imposar-los allo que creiem que es bo per ells, o deixar-los lliures perque tots sols ho descubreixin.

agnes: t'hauria agradat quan eres 'inferior' que et privessin de seguir fent el teu cami, que donava molts tombs per arribar on ets ara, perque algú considerava que hi havia una drecera que segurament t'hi portaria més depressa?
tots som sempre inferiors respecte a alguna cosa, no?

Agnès ha dit...

No parlava de fets personals, sinó de cultures, col.lectius,etc.,
Però personalment no, esclar,que no m'hagués agradat ser una titella manada per un superior.
Però no m'hagués molestat tenir més informació.Per exemple,jo no he provat les drogues, i es perquè algú se'n va cuidar de fer-me saber que eren perilloses, i tinc fe que vaig tenir mil oportunitats.,no em va caler experimentar-ho,saps?
"Cadascú es com es i les seves circumstancies", però, si aquestes t'ajuden donan-te "armes per enfrontar la vida", no tens perquè tenir la sensació de que uns superors t'estan imposant res.

Amb això potser estic dient part de la solució al problema, donar apart del respecte, informació,no pas imposicions....i paciència....i esperança...i no tenir por.

kika ha dit...

agnes, cada persona dins de cada cultura pensa i reacciona com la persona que es, no hi hauria d'haver diferencia.
tens rao que el fet sentir-nos superiors o inferiors es totalment subjectiu, pero es! i per tant ens fa actuar d'una certa manera.