avui em deien: “què et passa? fa dies que només escrius posts tristos”
m’ha fet pensar que potser tenen raó, i que potser ja és hora de canviar de tema.
de fet, no és que només ho hagi decidit i ja està. no és tan fàcil.
però gràcies al temps, i gràcies a la companyia i als comentaris dels silenciosos i solitaris (com m’agrada aquesta definició que un dia la pais secret va dir dels blogaires) tampoc és tan difícil.
acceptar que hi ha temps de moltes maneres, que en cada temps veiem les coses de maneres diferents, que a vegades estem confusos i ni ens n’adonem, que no sabem què volem i no sabem que no sabem què volem, que tot això fa que costi que ens entenguem, que ens entenguin i que entenguem als altres, ...
adonar-se’n que quan això passa el millor que podem fer es deixar passar el temps. i el temps va passant i les coses van canviant. com un miracle. només cal ser capaç de deixar passar el temps. i que encara que no ho sembli, a vegades això costa.
i sense adonar-te’n el temps va aclarint-ho tot, a poc a poc. primer vas entenent què et fa patir, i quan encara no has trobat la solució ja saps que tard o d’hora arribarà. el temps la portarà.
de moment el temps ens porta la festa major: felicitats a tots els miquels, rafels, gabriels, ... i a tu també pere!
12 comentaris:
Gràcies ;-)
Cert que el temps interior és canviant, com el meteorògic. Malament aniria si dintre nostre no tinguéssim estacions i valoréssim la calor perquè hem pasat una època freda, encara que algun cop tinguem ganes d'una mica de fred, perquè tanta calor... I una mica de pluja, de rosada, de neu, de temps de florir i de temps de recollir fruits. Cicles constants de llargada indefinida i misteriosa en el nostre interior, que deixem escampar fora nostre (no sempre).
el temps porta moltes coses,... com ara l'estrena d'Stargate: Universe divendres vinent !!!!!!!!!!!1
;)
pere, que bonic que t'ha sortit això! :-) suposo que tens raó, més val així! :-D
Carquinyol, ostres, quin temps més oportú!
i creus que m'agradara la peli si encara no he fet els deures de veure la serie? :-)
El temps, sí, però també les ganes de deixar enrere les èpoques de boira (que d'altra banda són part de la nostra vida, com les de llum i sol). Projectes, il·lusions, valorar totes les persones i coses bones que tenim al nostre voltant...
Ànims amunt, Kika. Perquè avui és avui!
També cal saber trobar allò positiu de la melangia, l'enyor i la tristesa. De tota manera, si el sol lluu millor començar a trobar interessant l'alegria :)
Ferran, si que sovint sembla que sortir d'una època de boires és el que ens farà sentir bé.
Clidice, i a vegades ens acoseguim trobar be també dins la boira.
no sé com, però segur que tots dos teniu raó! :-D
ehemmm... d'això... kika,... Stargate: Universe no és una pel·lícula.... és una sèrie nova !!
vaja! vet aquí la meva ignorància!
:-D
i això que l'estrenen que vol dir? l'estrenen aqui? o al usa? es nova nova? o continuació de l'anterior?
on es pot veure? l'entendré, donada la meva ignorància?
:-)
M'anava a posar sentimental i romàntica, parlant del pas del temps, dels canvis...però acaba de començar la tardor i em canso de mi mateixa de conjuntar tant bé les coses.
Que els canvis sempre siguin a millor!
La gràcia és coneixe'ns en cada estació.
... I després de cada pluja, saber anar a plegar cargols!
l'estrenen als USA, al canal SyFy. Tot i que el començament el connectarant amb les altres sèries d'stargate (com passava amb star trek tng, voy i ds9) serà una sèrie amb una temàtica bastant separada de la resta.
Agnès, si, si, amb això n'hi ha prou :-)
Ramon,si no? doncs mira que amb els anys que fa que vaig passant per les mateixes estacions, i sembla que encara no ho tinc gens clar! :-D
Carquinyol, moltíssimes gràcies per posar-me al dia. ara si que ja no tinc excusa :-) ja em faria gràcia veure-la però em sembla que m'hauré d'esperar a que la facin des de més aprop...
Publica un comentari a l'entrada