dijous, d’octubre 01, 2009

stardate: de polítics


què haurien de voler els polítics? en un post recent de la Clídice es comenta que els polítics haurien de voler servir a la població, però no ho fan.

jo també crec que els polítics haurien de voler fer allò que és bo per la gent. no només per la gent que els vota, sinó per tothom. però també haurien de voler guanyar les eleccions. perquè si no guanyen tant se val el que vulguin fer. si no guanyen les eleccions no tindran cap possibilitat de fer res del que prometien.

per tant, primer han de fer el possible per guanyar. és indispensable. això implica, que a les campanyes electorals, tot s’hi val per tothom. l’únic que importa es guanyar, a qualsevol preu.

llavors, quan ja han guanyat, què han de fer? d’entrada, poden fer el que vulguin, per això han guanyat. poden decidir servir la població o poden començar a preocupar-se per la reelecció. perquè, aviat hi tornaran a haver eleccions, i aleshores torna a començar el raonament: tornaran a dir que volen servir la població, però es clar si no guanyen no podran fer res, primer han de guanyar.

total, que per moltes coses que vulguin fer els polítics per la població, al final es passen la vida intentant guanyar les eleccions. és tot el que fan. tant si estan en campanya com en el govern.

en el mateix post de la Clídice també es diu que abans si que els polítics volien servir a la població però que ara això ja no passa.

no sé a quin ‘abans’ es refereix aquest comentari, però sigui el que sigui, hi ha una raó que explica quan els polítics decidiran servir a la població: quan el que han de fer per servir la població és el mateix que els serveix per a guanyar les eleccions. en aquest cas els polítics no tenen cap dilema. ara bé, quan el que han de fer per servir la població no els permet guanyar les eleccions no cal que esperem gaire dels polítics.

però com pot ser que el que han de fer per servir la població no els faci guanyar les eleccions? no és la població la que va a votar? no és la població la que tria qui vol que la governi, escoltant abans les seves propostes? com pot ser que la població demani una cosa i en voti una altra?

al final, com diu el Ramon al post de la Clídice: “No diuen que cada poble té els governants que es mereix? Jo crec que més aviat és amb els que es conforma.”



9 comentaris:

Clidice ha dit...

Gràcies per la cita. Penso que arrodoneixes correctament aquest dilema constant del nostre sistema: guanyar i un cop hem guanyat tornar a barallar-nos per guanyar, desdibuixant-se l'objectiu principal, que és servir la societat. Si, tenim allò amb què ens conformem, per tant ja cal que ens hi comencem a ficar potser no? :)

òscar ha dit...

i, malauradament, som molt i molt conformistes.

kweilan ha dit...

Conformistes del tot!

Pais secret ha dit...

Jo tinc un dilema, i ja fa un parell o tres d´anys que el tinc: vull anar a votar, no vull renunciar-hi...però cap em convenç, cap ni un.
Ara tinc un any per endavant però no tinc ni la més mínima esperança que algun partit polític em sorprengui, m´il·lusioni i no vull conformar-me de cap manera.
Em sembla que ho tinc magre, Kika!

Agnès S. ha dit...

CONFORMAR-SE i/o RESIGNAR-SE, és l'unic que es pot fer després de, per eliminació, veure el que queda.
Som molts que ens passa com a Pais secret.

Molts bons posts, tot un estudi!

kika ha dit...

Clidice, si ens hi hauriem de posar, pero com ho hem de fer?

òscar, i per ser tan conformistes no busquem cap soució per trencar el cercle viciós...

kweilan, ho som tant que deixem que opassi de tot sense fer res.

Pais secret, si anar a votar no ho trobes una solució adequada, potser hauries de provar fent una cosa diferent, dic jo.

Àgnes, hi ha d'haver més alternatives, per força, ja que cap de les que dius ens porta a cap lloc. la imaginació al poder, vinga!

Pais secret ha dit...

El problema Kika, no és que no vulgui anar-hi, prou que ho he fet cada vegada, des dels divuit anys.
El problema és en qui diposito la meva confiança. Em presento jo?
Tampoc m´acabo de convèncer...
I tu, tens solucions, perquè pel que veig som molts els que estem igual...

Josep B. ha dit...

Porto molts anys anant a dipositar el meu vot i tot i que tinc alguns partits als que segurament no votaré mai, he arribat a la conclusió que sovint hem de votar amb ànim maquiavèlic, sovint el millor sistema per espantar els polítics és que els hi treguin vots pel costat que no s'esperen.

kika ha dit...

Pais secret, jo no en tinc de solucions, ojalà! però si t'hi presentes tu. diguem-ho, eh!

Josep, crec que tens raó. total, sempre guanayran els mateixos, però si aconseguim espantar-los aleshores potser decideixin posar-se les piles...