fa uns anys discutíem sobre els plànols la distribució de despatxos de l’edifici nou. seria un edifici molt més gran del que teníem. la qüestió era si fer molts més despatxos de mida regular o no fer-ne tants de més grossets. s’havia de tenir en compte el creixement de la població de la feina en els propers anys.
com que l’espai del que disposàvem era bastant considerable, des del començament jo era del parer que valia la pena fer-los grandets. però uns quants companys, incloent els caps, pensaven no ens calien despatxos tan grans i que era millor fer-los petits i fer-ne molts.
clarament l’opinió dels caps va ser la guanyadora i van decidir fer molts despatxets. però com que l’edifici tenia algunes irregularitats (cantonades, etc...) en van haver de fer alguns, poquets, de més grans.
amb els anys l’obra s’ha acabat, i ha arribat el moment de fer la distribució dels despatxos nous.
el criteri que s’ha decidit fer servir és que la gent va triant els despatxos individualment seguint un ordre. comencen a triar els de categoria superior, i segueixen els de les altres categories per ordre d’importància. dins de cada categoria s’ordena la gent per antiguitat. sembla un criteri molt just i sensat.
comença a triar la gent més important. els primers són el cap i els altres companys que un dia defensaven que no ens calien despatxos grans. què trien? doncs tots els despatxos més grans que hi ha disponibles.
no cal dir que com que tenim tants despatxos, ara en quedaran un munt de buits.
com que a vegades no sé callar el que penso, quan me n’he adonat els he recordat les discussions prèvies sobre les mides dels despatxos. ningú no ho recordava ni sabien de què parlava.
d’entrada m’ha semblat tot molt paradoxal, però després pensant-hi una mica m’he adonat de que és normal. que passa en moltes situacions on hi ha estructures de poder. no cal dir que sobretot passa amb els governants!
11 comentaris:
Segurament, els caps donaven per descomptat que uns de grans sí que n'hi havia d'haver i per a ells. Que els que no calien que en fossin de grans eren els de la resta, els de la tropa...
Innocent, kika! :P
No sabien de què els parlaves... o ho feien veure; més d'un sí devia tenir present els seus arguments previs a les obres.
PS: I tu, on t'has ficat? En un de gran o de petit? :)
Buf! ... això d'una oficina amb molts despatxos ho veig un mica obsolet. El concepte d'assignació de despatxos en si mateix ja el veig antiquat, hauries de plantejar que els suprimissin tots i fessin un espai obert, amb algunes sales petites per reunions "compromeses".
Potser soc massa revolucionari ... però pel que dius diria que no treballes a Google. ;-)
Salut!
hahahaha els que sempre tenen més mala memòria són els de dalt, per això tenen secretàries, perquè NO els recordin els seus errors, però si els dels altres. Ja se sap :)
El Sr. Ayats és un home modern i ben segur que deu viure en un loft diàfan.
Em sembla que la discussió que vau tenir de fa uns anys i la distribució actual em recorda a una situació propera. I sí, la falta de memòria conseqüent a mi també em va deixar perplexa, però de vegades només cal resignar-s'hi, quin remei. :)
Hi ha gent que només té memòria pel que li interessa. Passa sovint això.
A que de vegades donaries el que fos per gravar qualsevol moment de la vida i després passar-ho pels morros a més d'un? Si és que la gent té una curiosa tendència a oblidar a allò que no l'interessa...
Per cert, espero que a més dels despatxos hagin també fet habitacions pels de la neteja, perquè conec més d'un edifici gran on l'arquitecte s'hi va oblidar fer-ho...
Quina memòria més selectiva jejeje. Sempre cal tindre en compte aquests petits detalls pel futur, ja saps: "S'enrecorda d'aquell augment de sou del que vàrem parlar?" "uix, pos ara no em ve al cap, ves per on..."
Kika, eren altres temps, la gent canvia; i tenen dret a canviar d'opinió, no?
Lo important és que pugueu estrenar despatxos nous, més bonics i acollidors, encara que petits...
Rita, doncs sí, m'ho vaig ben creure... aquesta inocentada em va agafar ben per sorpresa... hauré s'espavilar-me :-)
Ferran, doncs quan m'ha tocat triar a mi quedava només un despatx gran, però era en una cantonada molt arraconada. i m'he decidit per un de més cèntric de mida standard: dels petits :-)
Joan, aquesta modernitat de la que parles no crec que arribi a funcionar per les meves contrades. mentre han durat les obres hem hagut de compartir despatxos. i les reunions, compromeses o no, s'havien de fer per altres sales o passadissos. a vegades n'hi havia tantes que no t'hi entenies!
Clidice, bon aquesta! però jo crec que a vegades hi ha coses que no són errors.. una mica de ... complexes de superioritat potser?
Martell,i això? un loft em sembla fantàstic! però per a mi sola :-)
Thera, i tant. i resignar-se en aquest cas no és gens difícil.
kweilan, memòries selectives i interessos personalíssims :-)
Carquinyol, hauria estat bé gravar-ho, per veure les cares que feien al veure's. encara que no crec que els hagués fet canviar ni un pèl! :-)
Asimetric, això, això, m'he d'espavilar i que no em torni a agafar el tren desprevinguda :-D
Ramon, si home, i què més. no tenen excusa! :-)
ara bé, jo si que ja tinc ganes d'estenar despatx. perquè últimament, pensant en el canvi, he deixar d'endreçar el que tinc ara :-)
Publica un comentari a l'entrada