dilluns, de setembre 21, 2009

stardate: aclariment

la thera va dir “ crec que encetes tot un tema!” i jo vaig pensar que exagerava. però la veritat és que l’allau de comentaris em va pensar que sí que era un tema que interessava a la gent.

com vaig dir en algun dels comentaris, la raó per la que el vaig escriure és perquè em vaig trobar davant d’una situació que jo vaig catalogar d’estranya, perquè tota sola no aconseguia trobar-hi una explicació. i sovint les coses que trobo difícils d’explicar són temes del meu blog.

en primer lloc considero que cadascú a casa seva és lliure de fer el que vulgui, tal com diu el gatot en primer lloc, i després subscriu quasi bé tothom en els comentaris.

d’altra banda, crec que la gràcia dels comentaris és establir una conversa entre silenciosos i solitaris, com diu la violette.

també crec que cadascú és lliure de triar en quin lloc es posa. si a un lloc no et sents còmode, no hi vagis més.

finalment, cadascú lliurement tria la manera d’agrair l’atenció que et demostren els que et deixen comentaris. hi ha gent que no contesta mai cap comentari. hi ha gent que els contesta tots personalment. hi ha gent que els contesta en general. hi ha gent que fa una mica de barreja. hi ha gent que contesta de manera diferent depenent dels comentaris. hi ha gent que té els comentaris tancats. hi ha gent que depenent del dia fa servir una estratègia o una altra. hi ha gent que només respon els que arriben dins un cert espai de temps. i encara n’hi ha més.

el que vaig explicar fa dos posts és una observació d’un fet puntual que primer em va deixar perplexa. en alguns posts no hi havia cap resposta. en alguns altres hi havia respostes només a alguns comentaris.

la veritat és que no m’he entretingut a mirar si explicacions com: només els nombres parells, o només els nombres senars, o només els nombres primers, ... servien per aclarir el misteri de la selecció de comentaris que rebrien una resposta personalitzada. cap de les explicacions que m’havien funcionat fins ara em sembla que serveixen en aquest cas.

però el que de cap manera voldria és que algú que no pertoqui se sentís identificat amb aquesta manera de fer. per si ho voleu comprovar el blog del que parlo és el d’antoni bassas (http://blogs.ccrtvi.com/primeraesmena.php)

si hi trobeu una explicació i me la voleu passar us ho agrairé.

mentrestant, jo li tenia molta admiració i ara n’hi tinc una mica menys.

14 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Com ja et vaig comentar, a casa seva cadascú que faci el que vulgui... ara bé, aquesta llibertat també la tenim els demés per opinar (des del punt de vista particular de cadascú) d'aquest comportament... i, per a mi, contestar uns comentaris i no fer cas a uns altres és una falta de respecte cap als comentaristes.

És com si vas a parlar amb un grupet de persones i quan tu parles alguns fessin com si no existeixis.

kika ha dit...

Carquinyol, això mateix penso jo!

MARTELL DE REUS ha dit...

La millor opció respecte als comentaris dels blogs és la que fa el Diputat a Madrid per la nostra provincia Sr. Francesc Vallés, el qual no admet al seu blog cap mena de comentari. D'aquesta manera s'estalvia haver d'agrair els nombrosos comentaris laudatoris que tindrien els seus interessants escrits en español que conté el seu blog.

Clidice ha dit...

La sensació que diu en Carquinyoli és encertada. Quan deixes un missatge i en contesten d'altres i no el teu i això més d'una vegada, et sents transparent. El que faig, normalment, és no deixar-ne cap més, per a mi la politesse és molt important. Pot ser que una vegada hi hagi hagut un error, però unes quantes seguides ja costa més de creure. En un blog famós dins la catosfera un dels seus ponents es preguntava el perquè alguns posts seus no tenien comentaris, vaig pensar que vist com tractava els comentaristes, com no establia diàleg ni feia reconeixement, no m'estranyava gens ni gota. No li ho vaig dir, però, que estava massa amunt en el pedestal ;P

Josep B. ha dit...

Sense voler defensr ningú i intentant una possible explicació.

He mirat alguns dels altres articles i els seus comenatris, em dóna la impressió que en Bassas no és gaire donat a respondre comentaris i que quan ho fa és perquè realment sent que vol dir alguna cosa, afirmar o replicar, potser no li vas fer la pregunta que l'inspirés.

kika ha dit...

Martell, és una opció que t'estalvia feina, problemes i també alegries!

Clidice, és clar. com que a més de sorprendre'm en ava molestar, ja me'n cuidaré jo bé de que no em torni a passar :-)

Josep, és una explicació raonable, però que la trobo bastant falta de delicadesa... diguem que no m'agrada. però entre gustos ...

Ferran ha dit...

Respiro tranquil :)

Seriosament, em reafirmo en el que deia en el meu comentari en el post en qüestió (en fa dos): cal tenir en compte els hàbits del blocàire en qüestió: si contesta sempre i un cop no ho fa, potser tingui alguna raó personal que, òbviament, desconeixem; si no contesta mai i això no ens agrada, tenim l'opció de no entrar-hi més. Si ni tan sols admet comentaris, jo, personalment, no hi torno a entrar: no és un blog, és un diari personal obert al públic.

kika ha dit...

Ferran, no has de patir tant! si tu tractes be a la clientela, ells no t'abandonaran. i de fet, estic segura que ja en tens més d'un d'incondicional :-)

Thera ha dit...

Quan vaig llegir el teu post passat, doncs sí que el comentari te'l vaig fer pensant en que tot i plantejar una qüestió relativa a una sensació, fet personal, era un tema interessant i que a més d'un més d'una vegada ens pot haver emoïnat o ens podem haver trobat en 'alguna situació extranya' d'aquesta mena... De tota manera també penso que contestar a un sí i a l'altre no... això és lleig. Com et diu en Ferran, s'ha de tractar bé a la clientela! Una abraçada.

kika ha dit...

Thera, és un senyal de respecte i d'agraiment!

Ma-Poc ha dit...

He estat mirant el bloc que has enllaçat i és força sorprenent això de respondre només alguns comentaris i d'altres no. Com ja s'ha dit, cadascú pot fer el que vulgui, però no queda gens elegant algunes maneres de fer... En fi!

kika ha dit...

Ma-Poc, també t'ha sorprès a tu. eh? ja en som dos! :-)

Asimetrich ha dit...

Doncs a mi també em sorprèn, bàsicament perquè comentar, encara que sigui per dir "ep, estic aquí" s'acostuma a fer quan interessa el contingut del post i tens alguna cosa a dir. Si algú fa l'esforç de comentar, coi, fes un petit esforç i respon, no costa tant.

kika ha dit...

Asimetric, i tant!!! :-)