dijous, de setembre 17, 2009

stardate: comentaris i mestres


1

no sóc cap experta en blogs, ... encara! però durant el meu temps de blogaire m’he anat fixant en els diferents estils que fa servir la gent a l’hora de gestionar els comentaris. i així he anat definint el meu propi estil.

hi ha qui els contesta tots, i qui no en contesta cap. hi ha qui fa llargues dissertacions i qui només envia una senyal de rebuda. hi ha qui ofereix una resposta general a tots i qui fa una resposta particular per cada un. hi ha qui sempre els contesta i hi ha qui a vegades els deixa de contestar. i encara molts més tipus!

avui he trobat un cas que no m’ha agradat gens. ha contestat uns quants comentaris i no n’ha contestat uns altres. vull dir que ha triat uns quants comentaris, i a cada un d’ells els ha ofert una resposta particular i dedicada, i la resta dels comentaris ni els ha considerat. d’entrada m’ha estranyat. ho he mirat atentament i no hi he pogut descobrir cap raó. no hi havia cap correlació en el temps. alguns dels comentaris contestats no incloïen cap pregunta i alguns dels comentaris no contestats incloïen preguntes.

no he entès el criteri que havia fet servir per a seleccionar quins contestava i quins no. i com que el meu comentari era dels que no ha obtingut cap resposta m’ha molestat. A l’autor el tenia per un mestre, però avui, en això, m’ha decebut!


2

el vaig conèixer en un aeroport, al final del que llavors era el viatge més llarg de la meva vida. va compartir amb mi la seva experiència en terres llunyanes i junts vam descobrir llocs com: dubuque (iowa), galena (illinois), madison (wisconsin), nova orleans (louisiana), ...

en aquella mateixa època, va ser el meu iniciador en la nova sèrie d’star trek. aleshores jo era una fan de la sèrie original i em va haver de convèncer que ‘the next generation’ era encara millor. ho va aconseguir aviat. i junts vam veure molts dels nous episodis tal com anaven sortint.

més endavant, em va fer d’amfitrió a philadelphia. em va tractar com una reina. em va ensenyar tota la ciutat. també em va portar un dia de visita a nova york. i em va portar a veure una òpera al metropolitan de nova york. per mi van ser viatges al·luciants!

va ser un bon mestre en aquestes i altres dimensions.

quan ara vaig ser a philadephia hi vaig pensar molt en ell, és clar. quan vaig escriure el post sobre el viatge vaig pensar en incloure-hi la història. però no vaig escriure res per no fer un post llarguíssim.

avui, al llegir el seu comentari al post anterior m’he decidit. i a més a més de contestar el comentari, vull dedicar-li aquest mig post perquè m’ha fet molta il·lusió.



24 comentaris:

òscar ha dit...

per fer un selecció al pito-pito potser, millor, no respondre'n cap no?

no sé ... la gent fem massa raresses a vegades!

el gatot ha dit...

als blogs, com a la vida, les persones fan i actuen així com són (fem i actuem així com som, vull dir...);

fa uns mesos es va mig encetar un pseudo debat als comentaris d'alguns blogs sobre el que anys enrere es va anomenar "net-etiqueta" i que vindria a ser el conjunt de normes cíviques majoritàriament acceptades de relació amb altres blogaires...

perdona'm si et dic que et quedes curta en fer la teva apreciació: encara hi ha moltes més mostres de "reaccions" emotives en el conjunt del format del blog; hi ha qui ha tingut un blog enllaçat durant mesos i de cop i volta el treu de la seva llista...

hi ha qui "pretén" obtenir molts enllaços al seu blog i fa visites i comentaris a altres només per aconseguir visites...

hi ha qui és antisocial de mena (potser jo m'hi estic tornant), o tímid o s'atabala amb massa visites (potser també em passa) i a vegades comenta i a vegades es passa temporades sense fer-ho...

sóc de la opinió que cada un al seu blog fa el que li sembla millor; penso que si alguna cosa ens molesta d'algú, el millor és demanar-li directament i aclarir-ho i que si no ho fem, potser és que aquella persona (perquè darrera d'un blog sempre hi ha una persona) no ens importa gaire...

i penso també, que hi ha persones/blogs que ens poden causar una sensació en un moment determinat i deixar d'agradar-nos/desagradar-nos amb el temps...

tots tenim la opció de triar a qui comentem i a qui no; a qui llegim i a qui no...

segurament, aviat, faré un post monogràfic (o una sèrie de posts) sobre el tema, aprofitant que he fet un blog nou i on he tret tots els enllaços, deixant només un gadget que fa referència a qui m'enllaça; perquè ho he fet? potser ho explicaré més endavant...

petonets de no menjar-se el cap!

Clidice ha dit...

després del Gatot, poc puc dir. A mi m'agrada contestar tots els comentaris, si puc personalment, sinó ho faig globalment i ho especifico. Hi ha gent que no ho fa, i hi ha gent que no contesta mai, no estableix diàleg i després es queixa que té pocs comentaris. Moltes vegades deixes un comentari i sembla que a l'autor no li fa ni fred ni calor, per tant ja no cal deixar-ne més. De fet, no caldria ni que els habilités, però cadascú a casa seva fa el que vol :)

En tot cas gràcies per descobrir-nos un blog nou, i molt interessant! :)

Violette ha dit...

Fa uns dies pensava alguna cosa semblant en revisar si m'havien tornat resposta a un comentari meu, Kika. I, a banda del "Manual del bon blogaire" del qual parla el Gatot (el nom l'invento jo), sempre he cregut que a Blogville, aquesta ciutat silenciosa i solitària, ens sentim acompanyats per altres silenciosos i solitaris que ens envien missatges d'anada i de tornada.
És cert que tothom fa el que vol a casa seva, només faltaria... Però jo, en tot cas, agraeixo que em contestin. I m'agrada contestar.

kweilan ha dit...

Hola! Doncs jo he entrat al teu bloc perquè he vist que t'havies estrenat al meu deixant un comentari. He aprofitat per conèixe'l. Jo sempre contesto els comentaris menys el dels contes que faig una resposta general perquè em sembla que és el millor que s'escau. Que no em contestin, m'és igual perquè cadascú fa el que li sembla i penso que el bloc propi és un espai del seu autor i prou però sí que em molesta que algú contesti uns comentaris i altres, no...de vegades també m'ha passat.

José Luis Ferreira ha dit...

Me dejas sin palabras. Casi se me saltan las lágrimas. Pero que sepan todos que cada vez que ha sido Kika la anfitriona ha superado cualquier marca en cuanto a hospitalidad y generosidad.

jaka ha dit...

Hola Kika !!!
Referent això dels blocs a mi també m’agrada que em contestin, jo contesto a tothom encara que de vegades tardo una mica, es qüestió del temps que tinc. En quan al llistat de Blogs de moment els he hagut de posar en un altre lloc perquè em donaven problemes al carregar, en canvi els tinc en un bloc de Tinet i allí si que va be. Ara, si que hi ha gent que en quan veuen que no estan a la llista t'esborren “iso facto”, a mi m’ha passat.
M’agrada’t molt el teu post sobre Filadèlfia m’has fet recordar un munt de coses ja que una vegada jo també hi vaig estar, pensava amb allò de la campana de la llibertat i els tramvies (no se si encara hi son).
Aprofito per dir-te que m’encanta com expliques les coses i que cada dia et llegeixo encara que de vegades no ho comenti.

Fins aviat,

Ramon ha dit...

Eps, Kika!
Jo a vegades penso que és com saludar:

A vegades dius només un bon dia, d'altres fas una clucada d'ull o un gest amb el cap, d'altres abraçada, d'altres els hi expliques la vida, d'on vens i d'on vas.

A mi m'agrada contestar-los un per un, sempre que hi hagi dialeg... Però algunes vegades no ho faig, és com tot, depèn del dia i de lo que hi ha a tornar. Quan et saluden amb el cap, entens que no l'aturaràs...

Però la mala intenció mai hi és... i les coses millor dir-les!

He de confessar que moltes vegades entro 3 i 4 vegades per veure si hi ha resposta.

kika ha dit...

òscar, si que tots som bastant rarets, però, home! al pito-pito!
quina poca substància! :-)


gatot, tu ets un expert i jo encara em sento molt novata en això dels blogs. he intentat descriure una mica el que m'he anat trobant als comentaris, i he après molt i molt de la descripció de les teves experiències. gràcies!
és cert que a vegades ens podem sentir cansats o poc motivats, en els blogs igual que amb la resta de la vida ... i llavors, com bé dius tu, actuem i demostrem el que som: fem més o menys esforç depenent del responsables o respectuosos que ens sentim, en les blogs com en la resta de la vida. i clarament, amb tota llibertat, com dius tu.

Clidice, jo també trobo que la gràcia d'escriure i contestar comentaris es la d'establir una comunicació. sino la cosa te molta menys gràcia.
per cert, quin blog t'he fet descobrir? el del trekkie? pensava que potser hagués hagut de fer més publicitat del blog del meu 'mestre bo' i potser inclú hauria de posar el link al blog del mestre que m'ha decepcionat...

Violette, suposo que em queixo per això que dius tu: perquè aquests comentaris fan molta companyia :-)

kweilan, sí que hi ha vegades que deixes un comentari que només transmet un pensament o una mica d'informació i penses que la resposta tan se val.però hi ha vegades que amb un comentari busques informació, o esperes la companyia que deia abans a la violette, llavors sí que fa una mica de ràbia si no te'l contesten.

José Luis, he, he, no te lo esperabas, eh? pues si que lo tenia rondándome por la cabeza, claro! y la final ha salido :-)

Jaka, gràcies per ser-hi! a tots ens passa que sovint no tenim tant temps com voldriem, però anem aguantant el tipus perquè en el fons volem que segueixi perquè ens hi trobem be, no?
els tramvies de philadelphia. jo no n'hi viag veure cap, però les vies si que les vaig veure.

Ramon, jo també a vegades em trobo tornant-hi esperant una resposta, encara que sovint és quan llegeixo el post nou que reviso els comentaris anteriors. tot depen del que busquem quan fem el comentari, com bé dius tu.
i en la mala intenció jo no hi crec gaire en general, i encara menys per aquí. no crec que tingui sentit. de totes maneres, segueixo sense entendre perquè una persona decideix oferir llargues respostes a segons quins comentaris i ni reconèixer com a rebuts uns altres. deu tenir un objectiu molt precís pel blog ... o no sé... no ho entenc gens. i a més em molesta, que carai!

Thera ha dit...

Ostres Kika, amb el teu post i els comentaris que has tingut, doncs m'heu fet pensar, de fet és un tema que porta a la reflexió, és veritat que hi ha molts estils en els blogs, i tots molt diferents, de fet com dieu rere cada blog hi ha una persona i com cada persona cada blog és diferent en alguna cosa. En quan als comentaris, no crec que hi hagi mala intenció... de fet jo mateixa no solo comentar cada comentari, bé en alguns post sí, tots i un a un per referir-me en concret i si hi ha diàleg i en d'altres el meu silenci doncs simplement és silenci, suau i de fons, però mai ignorancia, tot al contrari, agraiment. Salut! I endavant! De fet el món de la comuncicació escrita, només amb paraula i codis escrits pot portar també a interpretacions errònies,... Crec que encetes tot un tema!

Carquinyol ha dit...

Cadascú pot fer a casa seva el que vulgui... però a mi també em sembla lleig això de contestar a uns i a uns altres no, la veritat.

Respecte Star Trek... jo també prefereixo TNG !! Em sento molt més identificat amb l'estil Picard (i l'earl gray) que no amb el de Kirk. Tot i que l'estil de Sisco en DS9, i d'Archer en Enterprise tampoc em va desagradar... de Janeway en VOY no puc parlar gaire :(

kika ha dit...

Thera, com tu jo tembé crec que hi ha posts i posts. a vegades es natural no dir res en resposta, a vegades els comentaris només reconeixen el que hi ha però no enceten cap diàleg. altres vegades hi ha preguntes que esperen resposta, i per això s'han fet...

Carquinyol, mira que ja m'ho pensava que diries això. és que ets molt liberal, tu, no? :-) de la janeway ho dius perquè no la coneixes gaire? perquè és dona i no es pot comparar? :-S
doncs, després del picard, que aniria al cap de munt de la meva llista jo quasi que hi posaria la janeway, per damunt del sisko. encara que l'archer d'enterprise no el conec gaire... però tinc previst investigar-lo pròximament :-)

gatot, ahir se'm va passar de comentar-te una sugerencia teva que vaig trobar molt afortunada i em va fer pensar:
"si alguna cosa ens molesta d'algú, el millor és demanar-li directament i aclarir-ho"
em sembla acertadissim. ara he de evure si soc capaç de fer-ho o si , tal com molt encertadament dius tu: " i que si no ho fem, potser és que aquella persona ... no ens importa gaire..."
ho rumiaré, gràcies!

Carquinyol ha dit...

Això de la Janeway ho dic perquè no he vist VOY pràcticament, m'he quedat per l'inici de la temporada 2, és que... alguns episodis es fan coll amunt i clar, jo estava en plena febrada Gater (stargate) i... és que O'Neill és molt O'Neill !!!

PS: Per si no has vist stargate, O'Neill volia anomenar a la primera nau terrestre "Enterprise".... però no li van deixar !!

el gatot ha dit...

gràcies per la consideració, kika, però no sóc expert de res; miro només de ser coherent i anar aprenent una mica cada dia, als blogs i a la vida.
petonets!

kika ha dit...

Carquinyol, soc totalment ignorant de stargate. m'hi hauré de posar quan acabi enterprise... quina feinada que m'espera!!! :-)
però, home!, com volies que li deixenssin posar enterprise. quines idees!!!

gatot, i tots ens anem ajudant a tots a ser coherents i anar aprenent mica a mica :-)

Carquinyol ha dit...

si et poses amb Stargate agafa-t'ho amb calma, que li passa com a Babylon 5, fins ben entrada la 2a temporada no acaba d'enganxar... però després és un climax continuu !!!

Pais secret ha dit...

Potser arribo tard, però entenc perfectament el que vols dir Kika, com també comprenc tots els altres comentaris. Tot i així, encara que penso que tothom pot fer el que vulgui en el seu blog, trobo una falta de delicadesa fer més i menys en les respostes. Sí, a vegades no tens paraules per contestar segons quines coses, però pel sol fet d´haver-se molestat en posar-les ja mereix una resposta, encara que sigui tan o més obvia que el comentari en si.
A mi m´agrada que em comentis, tu i tothom .

Pais secret ha dit...

Potser arribo tard, però entenc perfectament el que vols dir Kika, com també comprenc tots els altres comentaris. Tot i així, encara que penso que tothom pot fer el que vulgui en el seu blog, trobo una falta de delicadesa fer més i menys en les respostes. Sí, a vegades no tens paraules per contestar segons quines coses, però pel sol fet d´haver-se molestat en posar-les ja mereix una resposta, encara que sigui tan o més obvia que el comentari en si.
A mi m´agrada que em comentis, tu i tothom .

Agnès S. ha dit...

A vegades he tingut ganes d'esborrar l'anex d'un parell de blogs, que tot i comentar-los de fa temps i sovint, perquè m'agraden, mai donin senyals de passar pel meu.

kika ha dit...

Carquinyol, gràcies! ara si que veig que tindré feina de debò!

Pais secret, coincidim totalment! a vegades jo no se que dir en els comentaris. a vegades només hi poso que el post m'ha agradat, quan m'ha agradat. a vegades això em sembla molt poc original.
però per poca imaginació que tingui al moment, m'agrada escriure alguna cosa.
ara bé, la resposta als comentaris em sembla que la dec als que em llegeixen!

Agnès, la veritat és que en aquest punt jo coincideixo amb el gatot, el carquinyol, i altres: cadascú es lliure de fer el que li sembli.
a més: escrivim per gust, no? i a part, segur que hi ha molta gent que et llegeix i no ho notes.

kika ha dit...

Agnès, m'he deixat abans un punt important: també llegim per gust, el que ens agrada, no? independentment de les reaccions dels autors...

Ferran ha dit...

El cas que expliques, Kika... normalment hi ha una explicació a tot; potser també la té aquesta persona que, en aquesta ocasió, t'ha fallat. Ho fa sempre, això que expliques? (contestar aleatòriament, vull dir); és dels que es pren sempre la molèstia de respondre tothom? O és dels que no fa cap comentari als comentaris?

Potser aquesta persona ha tingut una mala setmana; qui sap: una separació, un moment de crisi per ves a saber quina raó... O potser ha tingut una feinada horrorosa i ha anat de bòlid...

Diria que la manera de prendre's el fet que no t'hagi contestat personalment, depèn també, deixant de banda les seves circumstàncies personals que els seus lectors no coneixen, de com actúa normalment.

Bon cap de setmana.

GAIA ha dit...

Jo no m'encaparraria tant. Jo, per exemple, entro a molts blogs que m'agraden i a vegades no deixo cap comentari. Quan em deixen comentaris al meu blog acostumo a contestar en global o en particular depèn si hi ha diàleg (a vegades tardo una mica). També segueixo blogs que a mi no em segueixen i tinc seguidors que jo no segueixo. El món del blog és així. Jo contesto i escric quan em bé de gust i sense forçar-me a res. Evidentment, m'agrada que em comentin, això si, sempre que sigui en respecte i tracto de fer el mateix.

Salut

kika ha dit...

Ferran, estic totalment d'acord amb tu: segur que això, com tot en la vida, te una explicació. i sobretot, com ha dit el gatot i altres: tothom es lliure de fer el que li doni la gana a casa seva.
tanmateix, quan una cosa m'estranya, perquè jo sola no soc capaç de torbar-li una explicació ... sovint és tema pel blog :-)

Gaia, gràcies. no, no m'hi encaparro. aquest afre no tindrà cap conseqüència en la meva vida. t'ho asseguro :-)