divendres, de juliol 03, 2009

stardate: absurds x 3

1. la doctora va sortir del seu despatx i li va dir: senyor ramon, després entra vostè. jo estava asseguda al costat del senyor ramon i li vaig preguntar: em podria dir a quina hora tenia la visita?

ja se sap que normalment quan vas al metge toca esperar una estona, però sembla que sigui més agradable si tens una idea de quanta estona et tocarà esperar. sovint a la sala d’espera la gent posa en comú les dades sobre les seves cites.

però el senyor ramon es va enfadar molt. primer em va dir que això ho sabien les infermeres. em va dir que era una doctora fantàstica, i que sí que feia unes visites llargues, i que sí, que normalment ens feia esperar, però que valia molt la pena. jo li vaig dir que tot això ja ho sabia, i que només volia tenir una idea de quanta estona hauria d’esperar. i ell va seguir tot enfadat que no, que no em volia dir a quina hora era la seva cita. perquè no volia que ningú critiqués a la seva doctora.

sort que quan va entrar el senyor ramon la doctora em va dir que després ja podia entrar jo!

2. havíem fet una gran neteja de la casa i tenia un munt de bosses de brossa per llençar. vaig preguntar a ma germana si tenia alguna cosa per llençar perquè anava a fer uns quants viatges als contenidors. i ella em va dir: més val que no hi vagis. els contenidors estan plens. es veu que no els venen a buidar cada dia.

i llavors: ja ho podien saber que en aquesta època s’omplen més els contenidors, i ja els podien venir a buidar més sovint. bé que ens cobren com si els féssim servir tot l’any...

jo penso: tot això més igual. a casa em fa nosa veure tota aquesta brossa. la deixaré al costat dels contenidors perquè se l’emportin tan aviat com vinguin a buidar-los.

començo a fer viatges amb la brossa, i trobo al meu cunyat: no cal que hi vagis, els contenidors estan plens.

??!!??

3. vaig a donar el tomb a la plaça i m’he aturar perquè hi ha un cotxe parat al mig del carrer. llavors veig que davant d’aquest cotxe n’hi ha un altre aparcat en doble filera al mig d’una corba. el conductor del cotxe i jo pitem una mica, i com que no surt ningú el conductor del davant comença a fer maniobres per a passar ajudat de dos homes que li van indicant com fer-ho sense ratllar a ningú.

quan el primer cotxe ja ha passat arriba l’amo del cotxe aparcat a la corba. jo li faig senyals de que s’afanyi a treure’l. i ell em comença a cridar tot enfadat: que si ja tinc prou espai, que si ja puc passar, que què m’he pensat ...

ai!

tots aquests absurds són sense gaire transcendència. n’hi ha d'altres molt pitjors.

12 comentaris:

Clidice ha dit...

més que absurds em pregunto perquè la gent està tan disposada a enfadar-se sempre, fins i tot per allò inevitable :|

òscar ha dit...

la culpa del mal humor solem donar-li a la calor que serveix a gent maleducada per ser, encara, més maleducada. en una molt bona part dels casos, eh.

Pais secret ha dit...

Jo més aviat diria que en aquesta època a tots ens afecta una mica-força la calor. Se´n veuen de tots colors, a la carretera, pel carrer, al metge i a la botiga.El surrealisme hi té el terreny abonat.
Esperem que la sang no arribi al riu i amb una remullda tot s´alleugereixi una mica.

Trini ha dit...

1. Carai amb el senyor ramon! Que vigili, que encara li pujarà la presió!

2. Tsh! Si és que no hi ha previsió, no hi ha previsió!

3. Quants cops he desitjat portar un cotxe ben vell per a ratllar els cotxes de brètols com aquest...! >:-(

McAbeu ha dit...

Potser si que l'estiu incrementa el mal humor, però hi ha individus que ja el porten incorporat durant tot l'any.

Ramon ha dit...

No sé d'on ho he tret, però davant de la mala llet a mi m'agrada retornar un somriure i, com més enfadats i més pitos, fer veure que més content em poso (això encara els fa enfadar més...)

A mi lo del contenidor, em passa al de sota de casa, però diferent, només s'omple el cantó de la vorera, el costat que dóna a la carretera sempre es buit... i clar allà ho tiro...

Kika, crec que no et vaig veure l'altre dia que vaig anar a revisió... em sembla que no deuria ser jo, el senyor Ramon. :-)

MARTELL DE REUS ha dit...

El tercer exemple d'absurditat que comentes (el del cotxe a doble fila) s'explica pel fet que a casa nostra tenim la densitat de quillos per kilòmetre quadrat més elevada de tot Europa. Així anem...

kika ha dit...

Clidice, no ho sé, i és tan cansat enfadar-se, que s'estalviarien molta energia si es (ens!) dossifiquessin més.

òscar, potser sí que és la calor...

Pais secret, si només fos la claor i amb una remullada s'acabés!

Trini, és el que em va venir a mi al cap en aquell moment: passar sense mirar i a veure que diria... però no ho vaig fer, és clar :-)


McAbeu, vols dir que n'hi ha tants a l'hivern... això de la calor em va convencent més i més.


Ramon, doncs si no vas ser tu, millor :-D

Martell, i es veu que de quillos n'hi ha de totas colors i de totes mides :-)

Joana ha dit...

Potser un altre dia el senyor Ramon t'explica la seva vida i ni es recorda del que et va dir.

skorbuto ha dit...

Respecte a la visita al metge, hi ha casos per a tots els gustos, jo he hagut de patir la incontinència verbal d'un aque venia per una tonteria i el feien esperar perquè d'altres tenien coses més urgents.

Del tema dels contenidors depen, però a casa els pares, una urbaintació d'aquelles dels vuitantes, la gent hi llençava les bosses des del cotxe, sense parar a deixar-la, fins que van treure els contenidors, i el camió pasava cada dia.


Respecte als que aparquen en doble fila i als que tenen presa, hi ha per escriure un llibre, a mi m'han pitat per no passar en ambar un munt de vegades, però també per no passar en vermell (amb acompanyamentde crit de "fill de puta"), es a dir que jo, que feia el que havia de fer era l'indesitjable.

Agnès S. ha dit...

Amí m'ha passat igual que a l'skorbuto, a distància del semàfor, i per no accelerar estant en ambar m'han dit de tot, cridant per la finestreta, -inútil!!!- La que sonava millor.
Jo mai insulto als que aparquen en doble fila i em fan perdre uns moments del meu preciat temps, però una mirada d'odi i fàstig, no la puc evitar.

I l'últim cop que vaig anar al metge, jo amb el meu llibre i tota la paciència, no em vaig poder concentrar en la lectura perquè un senyor estava histèric, cridant i dient -"que cojones hace la gente ahí a dentro tanto rato..serà possible?"-,etc,etc.. quan per fi el van cridar, s'hi va estar 25 m. Els que haviem estat aguantant-lo, estavem d'acord que no és pot dir mal de ningú...

Et demano disculpes pel c. tant llarg.

kika ha dit...

Joana, potser sí, però el vaig veure tan 'militant' i segur del que pensava que no sé, no sé :-)

skorbuto, la veritat es que (ara això m'ha sortit en plan 'inieste'!) em sembla que en aquest post no he aconseguit comunicar el que volia. tots els comentaristes han posat emfàsi en els cabrejos dels protagonistes. la veritat es que no sé si és la calor, però a mi no em van afectar. em vaig quedar més aviat bocabada pensant que no entenia la lògica de la situació, almenys no la veia des del mateix punt de vista que els protagonistes. per aixó ho vaig titular com a absurds, no com a cabrejos...

Agnès, suposo que és aquest no adonar-se dels diferents papers que juguem en diferents situacions que fa que ens trobem en situacions absurdes :-)