dimecres, de juliol 01, 2009

stardate: sobretaula

“el dia 23 de febrer a les sis i vint de la tarda jo era l’únic membre de l’executiva que estava a la seu del psoe a santa engracia. la resta de l’executiva era al congrés.

quan va arribar la notícia del cop d’estat vaig trucar a la zarzuela explicant-los-hi. al cap d’una mica em va trucar el rei. va dir que sobretot s’havia d’evitar que la ugt i ccoo organitzessin cap mena de mobilització. llavors vaig anar a trobar als caps de la ugt i de ccoo i els ho vaig explicar i els vaig intentar convèncer.

després ens van dir que la seu del psoe no era un lloc segur i vam haver d’anar a un pis franc.

més tard vaig anar a la seu del ministeri de l’interior on hi havia un grup de secretaris d’estat que jugaven a ser ministres. era el govern en funcions i feia riure.

la qüestió era acabar amb el tancament del congrés aviat per tal de no donar temps a l’exèrcit a reaccionar. una proposta era fer entrar un grup de geos per la claraboia del congrés. jo vaig preguntar quantes vides suposaria i em van dir que unes cent. llavors els vaig dir que no podia ser, que el principal era salvar la democràcia.”

son trossets d’una conversa de sobretaula. tot va venir de comentar el llibre de javier cercas. ell no estava d’acord amb el que deien que deia. i no se’l pensava llegir.

ens va voler explicar que el rei no havia estat mai amagat, com es veu que diu el llibre. i que el suposat govern en funcions era un desastre.

estava tan sorpresa i al·lucinada que no puc recordar tota la conversa sencera. no m’havia passat mai de trobar-me davant d’una persona que em pogués explicar la història de primera mà.

el vaig conèixer fa uns mesos i ens hem vist unes quantes vegades per feina. és un home gran, amable. sembla bon home, un avi dolç. parlant de feina el trobo molt interessant. clarament en la seva versió del 23-f ell és el protagonista.

9 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Poques oportunitats he tingut de parlar amb algú que hagi viscut de primera mà algun fet històric o excepcional i sentir-ne el seu testimoni i valoració personal. Quan això ha passat sempre ho he considerat com una experiència excepcional que m'ha omplert i m'ha fet sentir afortunat.

Clidice ha dit...

Si, és un privilegi. Aprofita'l :)

Ramon ha dit...

A més malhauradament cada cop serà més difícil parlar amb algú d'aquest tema en primera persona... i es on entraran els llibres d'història.

kika ha dit...

Martell, a mi em va sorprendre segur, però no em fa sentir afortunada. vull dir, ho considero com una anècdota digne de ser explicada, però aquesta conversa no m'afecta en res del que jo trobo que és relevant.

Clidice, un privilegi? i com l'hauria d'aprofitar? demanant-li que expliqui més batalletes? seria distret i segurament aprendria historia, que ja em conve :-)

Ramon, bé, de fet això és el que tots li vam sugerir, que escrivís un llibre amb la veritat de veritat per contrarrestar als altres llibres que no l'acaben d'encertar. però va dir que de moment no ho faria.
de fet, si ho fes només seria la seva de veritat!

ah! em vaig oblidar d'explicar que també va dir coses molt bones del suarez i va afegir que ell mai no li compraria mai un cotxe de segona mà!
:-D

Clidice ha dit...

A vegades no és tan les batalletes com veure com funcionen aquestes persones, si hi tens contacte sempre acabes aprenent i les anècdotes surten soles :)

pere ha dit...

És interessant conèixer els protagonistes i les seves versions, m'hagués agradat assistir-hi.
Quan al llibre de Cercas, entenc que la,pretensió, més que historiar, és novel·lar. De totes maneres, no crec que jo el llegeixi.

kika ha dit...

Clidice, suposo que tens raó. ens hem trobat unes sis vegades durant aquest any, i aquesta ha estat l'única vegada que han sortit temes d'aquests. està previst que el proper any continuem trobant-nos al mateix ritme. potser serem capaços de provocar-ne més de converses així. ja veurem com anirà.

pere, sí, ja ho van dir que el llibre era una barreja de novela i història. jo tampoc crec que el llegeixi.

per cert, ningú ha preguntat qui era l'home en qüestió. potser tots ja l'heu endevinat. com que jo no ho hauria endevinat mai a la vida, i per si a algú li interessa: és el josé maría maravall, ex-ministre d'educació del felipe gonzalez.

Trini ha dit...

"la veritat" (quina parauleta!) Cadascú és propietari de la "seva veritat".
Jo estic convençuda que sa magestat no es va amagar (perquè ho hauria d'haver fet?) Passés el que passés, ell tenia les espatlles ben cobertes.

kika ha dit...

Trini, i tant! cadascú té la seva versió de la història, i de fet no m'estranya gens que en la d'aquest home ell en sigui la figura relevant. almenys és honest!
el rei... ves a saber on era, què feia, en què pensava... però sembla que almenys algú des de la zarzuela estava fent els deures.