divendres, de maig 29, 2009

stardate: tensió

després de l’eufòria de la copa i de la lliga, quedava la tensió de què passarà amb la champions. el barça fins ara semblava invencible però el manchester és un gran equip. ai, ai, ai!

els dies costaven de passar fins que va arribar dimecres. un dia normal. però quan van ser quarts de vuit del vespre vaig començar a organitzar el que quedava del dia.

la jèssica anirà a dormir més tard perquè no puc no deixar-li veure el partit, tot i que demà té dos exàmens. soparem una mica més tard del normal per fer-ho coincidir amb el començament del partit, així tindrà més temps per estudiar.

poso la tele per veure com tothom es prepara. quan s’acosten tres quarts de nou comencen a fer anuncis. i quan ja son tres quarts de nou surt el tomàs molina dient que faria l’espai terra com si res.

com si res? però que no hi ha el partit ara?
busquem corrents per altres canals fins que el trobem a l’antena tres. jo no vull sentir el comentarista de torn, però la jèssica no vol combinar tele i ràdio i em proposa que em posi la ràdio amb el auriculars.

ens posem a sopar davant del partit. ella s’ha preparat una amanida de les seves i jo em menjo unes faves (les últimes de la temporada) que em va preparar la mare.

al començament molts nervis i por de perdre davant d’un equip que domina. però el gol de l’eto'o fa que ens puguem relaxar una mica. només una mica. perquè en qualsevol moment tot pot canviar. és molt emocionant i la jèssica es queixa cada cop que jo m’emociono i crido. però avui no m’aturaré.

encara no s’ha acabat la primera part i sona el telèfon. qui pot ser tant inoportú? la mare: nena, que no em dius res de les faves? que no les has trobat bones? mare, que ara fan el partit. et truco després.

a la mitja part aprofito per rentar el plats i tornar la trucada a la mare. eren bones encara les faves.

comença la segona part i ja estem una mica més relaxades. el barça sembla dominar molt. els jugadors del manchester sembla que estan molt enfadats. i el gol de messi fa que encara ens puguem relaxar una mica més.

però no! amb l’emoció del gol, la jèssica ha rebut un cop al dit del peu, i he de córrer a posar-li trombocit. quin gol! jo no hi entenc gaire de gols però aquest el vaig trobar de cine!

costen molt de passar els últims minuts del partit. ni la musiqueta que tria el puyal ajuda a fer-los passar. l’àrbitre xiula el final!

finalment s’ha acabat la tensió. ara ja tranquil·lament em passo encara dues hores escoltant el que hi vol afegir el puyal!

27 de maig 2009

7 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Quin gran partit! Ara que ja tenim el triplet ens podem relaxar una mica.

Bon cap de setmana!

MARTELL DE REUS ha dit...

Nosaltres dimecres al vespre també era com si estèssim a Roma ja que vam anar a veure "Angeles i Dimonios" una película força entretinguda. Com els televidents del Barça vam tenir una nova oportunitat de practicar idiomes.

Clidice ha dit...

:D

kika ha dit...

DooMMaster, i tant, bon relax i bon cap de setmana per a tu també!


Martell, no fotis! no vau veure el partit? quin desastre! ara que la peli aquesta, encara que et portés a roma, no valia gaire cosa, no? o us va agradar? a mi gens, tot i que el llibre, en el seu dia, m'havia agradata molt.


Clidice, doncs sí, :-D i encara dura :-)

Ramon ha dit...

S'havia de veure aquest partit... Com millor que amb unes bones faves ;-)

rits ha dit...

i tant!!! quin partit!!! era impossible no emocionar-se!

a casa, el pare, que és d'aquells culers seriosos i que fan poc soroll als partits, va perdre els papers,.... va començar a brincar i va posar la bandera al balcó cridant al carrer!

molt espectacular el viscut aquests dies!

kika ha dit...

Ramon, sí, sí, van fer justet! s'ha acabat la temporada!

rits, a mi encara em dura l'emoció, quan hi penso... és que és fort!