diumenge, de maig 17, 2009

stardate: repensant

gràcies a alguns dels comentaris, m’he adonat que les experiències òptimes que descriu el famós Mihaly Csikszentmihalyi només són aliment per l’ego, i el que jo vaig descriure com experiències pèssimes són degudes a la manca d’aliment per l’ego.

quan alimentem l’ego ens sentim satisfets però quan el deixem d’alimentar ens sentim molt malament. i com més alimentem l’ego més malament ens sentim quan ens manca.

el problema principal és que allò que és aliment per l’ego no depèn de nosaltres: l’èxit que aconseguim, el reconeixement de les nostres gestes, l’atenció i l’estimació de la gent del nostre voltant, ...

tot això ens fa sentir bé quan ho rebem i molt malament quan ens manca.

quan deixem que el nostre benestar depengui d’això és quan perdem el control sobre nosaltres mateixos.

hi deu haver alguna cosa que se m’escapa perquè no entenc com un estudiós tan important dels aspectes positius del pensament, com és aquest senyor, basi les seves receptes en estratègies per alimentar l’ego, quan això només pot produir un augment del benestar a curt termini, i una forta reducció del benestar més endavant.

a mi em sembla que serien més efectives les estratègies que ens permeten alliberar-nos de l’ego, tractar d’eliminar qualsevol tipus de dependència, ...

4 comentaris:

Dan ha dit...

Alliberar-nos de l'ego? És a dir: alliberar-nos de "nosaltres mateixos"?. En teoria és correcte, però a la pràctica no crec que sigui una estrategia viable.

kika ha dit...

Dan, per què no ha de ser viable?
de fet, el més fotut és pensar que no ho pot ser, perquè llavors et defineixes com el seu esclau!

Dan ha dit...

Esclau de mi mateix? Vale. No podria tenir millor amo. No?

Agnès S. ha dit...

No ho se... Una mica, tot el que fem a gust, no té una base per alimentar el nostre ego?.
Quasi sempre m'esforço a fer les coses bé, si passo del meu ego, la cosa canviaria n'estic segura.