dijous, de maig 21, 2009

stardate: esferificacions

en pocs dies he estat convidada a dos sopars de ‘dones’ de la feina. (tant sopar ha fet que últimament tingués menys temps per dedicar als blogs!) quan vaig rebre les invitacions em van sorprendre perquè amb els anys que fa que treballo en el mateix sector no n’havia sentit parlar mai de trobades així.

la veritat és que, a la meva feina, de dones en som més aviat poques. històricament poquíssimes. amb el temps ha anat canviat però encara som minoria. es veu que ara som una minoria prou gran com per poder convocar trobades més o menys concorregudes.

la sorpresa d’un dels sopars va ser el descobriment de la capacitat i l’art de l’amfitriona a la cuina. ja era conegut de totes que la noia era molt bona a la feina. l’aperitiu i el plat principal van ser molt bons. però quan van arribar els postres ja va ser massa. ens serveix un gotet a cada una tot dient: això és una escuma de panna cotta amb una gelatina de mores i gerds (i una fulleta de menta que l’adornava). estaba boníssima i la presentació va ser de restaurant de categoria!

llavors vam encetar una nova conversa. com es fa una escuma? amb un sifó. i què és un sifó? (per les ignorants, que em sembla que erem totes, encara que no totes ho van manifestar) llavors l’amfitriona ens va portar el seu sifó: una espècie de termo que funciona amb una pastilla de nitrògen...

ens va explicar com funcionava, de quines coses podies fer escuma, i com ho havies de fer segon de quina substància es tractava. semblava que ens expliqués una lliçó, perquè els detalls del procediment depenen de quin tipus d’escuma vols fer. i on t’ho has après tot això? llegint, buscant informació...

llavors ens va confessar que s’havia apuntat a un curs per aprendre a fer escumes, però com que era l’única persona que s’hi havia apuntat, van cancel·lar el curs i no el va poder fer. li sabia molt greu perquè tenia una llista de preguntes per a fer a l’instructor sobre el funcionament del sifó. el curs li hauria estat molt profitós. encara que, amb lo bona que estava l’escuma que ens va fer, no crec que li calgués gaire més instrucció.

o sigui que hi ha cursos tant especialitzats? doncs, sí. els imparteixen els deixebles del ferran adrià. de fet ella havia fet un curs sobre l’esferificació.

un curs d’esferificació? de fet jo havia de fer un gran esforç de concentració per a pronunciar-ho, ja que sobretot ho havia sentit dir al ferran adrià del polònia, i ell ho pronunciava a la seva manera...

llavors ens va explicar detalladament en què consisteix l’esferificació, com es fa, quin procediment s’ha de fer servir per a cada cosa que es vol esferificar... s’ha de preparar una solució d’aigua amb una substància, diferent segons el tipus d’aliment que vulguis esferificar. has de preparar com un puré o crema d’allò que vols esferificar i tirar-ne una culleradeta dins la solució. llavors es veu que es crea com un tel a la vora, i ja tens l’esferificació: una boleta! la veritat es que no recordo tots els detalls perquè n’hi havia molts. però durant tot el temps no em podia treure del cap el forn esferificador del polònia que quan acabava feia cling!

desprès d’una vetllada tant instructiva ens vam quedar amb les ganes de provar una esferificació d’alguna cosa. i és que per esferificar, a més d’aprendre’n la tècnica, t’has de comprar un kit esferificador! i es veu que val bastants diners i ella encara no el té. per tant, haurem de repetir el sopar de dones quan el tingui.

per altra banda, no sé si cap altra dona s’atrevirà a convocar un sopar de dones ... el llistó ara està molt alt!

12 comentaris:

McAbeu ha dit...

I després de les escumes i les esferificacions vau anar a sopar alguna cosa?
Diguem antic però per mi un plat molt gros amb una mica de coseta allí al mig pot ser art però no és menjar, encara que porti un "pensjjament de ketchup" :-DD
Una abraçada

kika ha dit...

no, no. no m'he explicat bé:
abans vam menjar pizzes, un pastís de escarxofa (boníssim), uns macarrons amb una salsa de verduretes fantàstics, i de pre-postre l'escuma que he explicat.
i després, hi havia cireres, maduixes (amb cava) i gelats de diversos gustos (els pots sencers!)

per tant, no va caler anar a sopar res més :-)

MARTELL DE REUS ha dit...

Sempre he trobat anacrònic els sopars o actes en general adreçats només a dones o a homes. A Reus hi ha un costum, encara no erradicat, on en els enterraments els homes es posen en una meitat de l'esglèsia i les dones a l'altra. I a l'hora de donar el pèsam els homes passen per la banda dels homes i les dones per la de les dones. Tot plegat molt escaient en ple segle XXI.

Pais secret ha dit...

Segur que va ésser un sopar deliciós, Kika.El que compta és és la trobada i la voluntat de la persona en oferir menges originals.
Ara, si vols saber les conseqüències de tanta esferificació en determinades persones llegeix això:
http://www.letraslibres.com/index.php?art=9875
I que consti que a mi m´encanten les esferificacions...

Anònim ha dit...

A vegades serveixen per treure's de sobre algún pesat el qual impedirà que es pugui parlar d'alguna cosa, o al revés, que ja saps de que es parlarà, i si és posa títol al sopar, com aquest - Sopar de dones- ja saps segur que no vindrà. També hi ha altres tipus: Sopar de parelles sense nens ( basicament perquè no hi hagin nens, sopar dels que som del barça, sopar dels de la classe de 8è, sopar dels que anem amb bici, dels que fem el curs d'anglès...
No t'enganyis, és només per descartar algú que no interessa i s'apuntaria. :-)

kika ha dit...

Ostres Martell, a Reus encara van així? jo em pensava que això ja només ho feien als pobles!

Pais secret, boníssima aquesta narració.m'ha fet riure molt, i també m'ha fet passar les poques ganes que tenia d'anar al bulli! :-D

Anònim, de fet com que a la meva feina som tan poques dones, de cop un munt de gent va quedar descartada... i el que si van asssegurar és que no s'assemblés a un sopar de feina :-)

Agnès S. ha dit...

Si et serveix de consol ,en una entrevista que van fer al Ferran Adrià, deia que quan anava a Barcelona, sempre anava a esmorzar a un bareto i és menjava un entrepà amb una canya, i que li encantava gaudir d'això tant bo i senzill.
(Amí també m'agrada molt això)

Kudifamily ha dit...

Ostres!
Jo vaig a un sopar d'aquests, i no goso convidar-la mai més a casa, jajaja!!!
Això de les esferificacions, escumes, nitrògens, etc... ho veig molt llunyà, vull dir que encara no conec ningú que ho faci a casa, i m'ha sorprès (suposo que com a tu) de veure que la teva companya n'ès experta!
Innovar no sempre és millorar, però sí que és fer que no mori alguna cosa. Per tant, a mi la innovació a la cuina no em molesta, al contrari... el que em molesta són els preus que et fan pagar per aquestes innovacions, jajaja!!!

Per cert Kika, avui m'estreno comentant al teu blog!!!
Petons!

kika ha dit...

Agnès, gràcies, però em sembla que de consol no me'n cal... tots aquestes coses les trobo bàsicament curioses, i potser el que més em sorpren és que hi hagi gent que se les prengui tant en serio... suposo que cadascú té els seus gustos, i això un cop més ho explica tot!

Kudifamily, no gosaré convidar ni a ella ni a les altres que hi havien al sopar. que dirien si els oferis pa amb tomàquet i truita de patata? quines comparacions!!! :-)

i benvinguda a aquest blog!!!
jo avui també m'he estrenat al teu però no t'he escrit res encara... de fet, encara hi penso però és que no hi entenc gens de parts :-D

TICTAC ha dit...

Jo l'últim sopar que vaig fer de "dones" va ser de "tuppersex" (molt divertit per cert i inclòs vaig fer un post dedicat i tot)
Per altre banda, els sopars sexistes no m'agraden.
Per el que expliques el sopar estava de "muerte".
Aprofito per dir-te que he creat junt amb el blocaire Ginkgo un blog de rellotges del món. Tot just comencem però esperem fer-lo créixer.
L'adreça és: http://tictac-rellotges.blogspot.com/

Rita ha dit...

M'ha encantat aquest post! :-)

Jo sóc negada per la cuina, però valoro molt les persones que s'hi impliquen d'aquesta manera.

Els sopars així de dones, de tant en tant, són divers!

kika ha dit...

Tictac, felicitats pel nou blog... el veurem créixer!

Rita, gràcies. tinc la sensació que amb dones soles les trobades són més relaxades...