stardate: esferificacions

en pocs dies he estat convidada a dos sopars de ‘dones’ de la feina. (tant sopar ha fet que últimament tingués menys temps per dedicar als blogs!) quan vaig rebre les invitacions em van sorprendre perquè amb els anys que fa que treballo en el mateix sector no n’havia sentit parlar mai de trobades així.

la veritat és que, a la meva feina, de dones en som més aviat poques. històricament poquíssimes. amb el temps ha anat canviat però encara som minoria. es veu que ara som una minoria prou gran com per poder convocar trobades més o menys concorregudes.

la sorpresa d’un dels sopars va ser el descobriment de la capacitat i l’art de l’amfitriona a la cuina. ja era conegut de totes que la noia era molt bona a la feina. l’aperitiu i el plat principal van ser molt bons. però quan van arribar els postres ja va ser massa. ens serveix un gotet a cada una tot dient: això és una escuma de panna cotta amb una gelatina de mores i gerds (i una fulleta de menta que l’adornava). estaba boníssima i la presentació va ser de restaurant de categoria!

llavors vam encetar una nova conversa. com es fa una escuma? amb un sifó. i què és un sifó? (per les ignorants, que em sembla que erem totes, encara que no totes ho van manifestar) llavors l’amfitriona ens va portar el seu sifó: una espècie de termo que funciona amb una pastilla de nitrògen...

ens va explicar com funcionava, de quines coses podies fer escuma, i com ho havies de fer segon de quina substància es tractava. semblava que ens expliqués una lliçó, perquè els detalls del procediment depenen de quin tipus d’escuma vols fer. i on t’ho has après tot això? llegint, buscant informació...

llavors ens va confessar que s’havia apuntat a un curs per aprendre a fer escumes, però com que era l’única persona que s’hi havia apuntat, van cancel·lar el curs i no el va poder fer. li sabia molt greu perquè tenia una llista de preguntes per a fer a l’instructor sobre el funcionament del sifó. el curs li hauria estat molt profitós. encara que, amb lo bona que estava l’escuma que ens va fer, no crec que li calgués gaire més instrucció.

o sigui que hi ha cursos tant especialitzats? doncs, sí. els imparteixen els deixebles del ferran adrià. de fet ella havia fet un curs sobre l’esferificació.

un curs d’esferificació? de fet jo havia de fer un gran esforç de concentració per a pronunciar-ho, ja que sobretot ho havia sentit dir al ferran adrià del polònia, i ell ho pronunciava a la seva manera...

llavors ens va explicar detalladament en què consisteix l’esferificació, com es fa, quin procediment s’ha de fer servir per a cada cosa que es vol esferificar... s’ha de preparar una solució d’aigua amb una substància, diferent segons el tipus d’aliment que vulguis esferificar. has de preparar com un puré o crema d’allò que vols esferificar i tirar-ne una culleradeta dins la solució. llavors es veu que es crea com un tel a la vora, i ja tens l’esferificació: una boleta! la veritat es que no recordo tots els detalls perquè n’hi havia molts. però durant tot el temps no em podia treure del cap el forn esferificador del polònia que quan acabava feia cling!

desprès d’una vetllada tant instructiva ens vam quedar amb les ganes de provar una esferificació d’alguna cosa. i és que per esferificar, a més d’aprendre’n la tècnica, t’has de comprar un kit esferificador! i es veu que val bastants diners i ella encara no el té. per tant, haurem de repetir el sopar de dones quan el tingui.

per altra banda, no sé si cap altra dona s’atrevirà a convocar un sopar de dones ... el llistó ara està molt alt!