divendres, de maig 01, 2009

stardate: asimetria

per sant jordi quedo amb una amiga i em regala un llibre. jo no li he portat res. quedo molt malament. em sento molt malament. no sé què fer.

com ho puc arreglar?

li puc dir que no hi he pensat, que no he tingut temps, que no esperava que me’n fes cap, ...

o li puc dir que ara n’hi compraré un i li portaré,

o bé sense dir res n’hi puc comprar un i portar-li de seguida.

ja no hi ha manera d’arreglar-ho: digui el que digui, i encara que vagi a comprar-n’hi un i li porti ja es veu que no ho faig de cor, sinó per respondre a la seva cortesia.

i és que el que té valor no és el regal sinó el pensament. el fet que algú hagi dedicat un moment a pensar en tu, i a pensar en donar-te una alegria és el que de veritat compta.

i és clar, també té un valor, negatiu en aquest cas, la prova que algú no ha pensat en tu, ni se li ha acudit donar-te una alegria. i això ja no es pot compensar.

per sant jordi quedo amb un amic i li regalo un llibre. ell no m’ha portat res. em diu: ara t’he de comprar una rosa?

uf! no, no cal.

6 comentaris:

pere ha dit...

Has dit que és una amiga? Doncs la resta és literatura. I si li regalessis no sé què no sé quan? La sorprendries? Li faries tenir mala consciència? Sorpren-la! Fes-li tenir mala consciència!
Sigui com sigui, continuareu sent amigues, no?

Rita ha dit...

En tota relació, sigui del tipus que sigui, sempre n'hi ha un que dóna més que l'altre...

Agnès S. ha dit...

Jo no patiria gaire... Per Sant Jordi hi ha moltes novetats literàries, i potser és que va trobar un llibre i va pensar amb tu, perquè va preveure que et podría interessar, agradar, potser només volia compartir alguna cosa interessant...si no fós així,potser no hi hagués pensat... Vaja, amí em passa això! :))))
I el problema és quan si l'has de regalar per compromís i no saps que comprar!

MARTELL DE REUS ha dit...

La meva veïna del 2on. 2a. va convidar-me al casament de la seva filla en mig d'aquest pont. En aquest cas el fet que s'hagi enrecordat de mi no ha esdevingut un afalag precisament, més aviat una colosal putada. Sortosament m'he pogut excusar tot dient-li que cada any en aquestes dates anem a Torreciudad de peregrinació ascètica.

Anònim ha dit...

Hola kika, jo si fós aquesta amiga, no m'agradaria gaire que et preocupessis per quedar bé, precisament amb els amics, no cal fer compliments, segur que tu també has tingut detalls amb ella, que potser ni recordes,l'amistat te això d'espontani i bonic.

kika ha dit...

pere, i tant que continuarem sent amigues... de fet no sé si ella ha pensat res de tot això. potser tot això només són coses que em passen pel cap a mi (deu ser que tinc poca feina :-)
i és clar que un altre dia la sorprendré... això m'agrada molt fer-ho, i que m'ho facin, no cal dir! però és diferent quan és nadal o sant jordi, ... és com si per força haguéssim de pensar en tothom i si no ho fem malament...
ara que potser sóc sola pensant així!


Rita, o de maneres diferents, o en moments diferents, ...

Agnès, si tu dius que no pateixi ...doncs no patiré :-)
i tens raó que buscar un llibre o en general un regal per compromís i a més haver-ho de fer depressa i corrent no és gens bonic... les coses han de sortir espontàniament, han de venir de gust!


Martell, caram amb la veina! que inoportuna! i caram amb les peregrinacions que us munteu! :-)



Anònim, això que dius hauria de ser la continuació de la conclusió: ja que de moment no s'hi pot fer res, amb el temps trobaré un moment per compensar aquest mal sentiment o per oblidar-l'ho!