dimecres, d’abril 29, 2009

stardate: titelles

dalt del tren vaig veure una noia que anava tota mudada. segurament s’havia arreglat per anar de festa ja que era un dissabte a la tarda. em vaig fixar que del vestit li penjava un fil llarg, que se li devia haver descosit de la faldilla.

vaig pensar que de fet n’hi havia molts de fils en aquell vagó encara que només m’hagués fixat en aquell.

perquè tots i cada un de nosaltres ens assemblem bastant a les titelles. tots tenim fils que són els que fan que ens moguem, que decidim, que triem, ...
són fils que a vegades tiben, i no ens deixen fer segons què, ens posen restriccions, obligacions, ens forcen a fer i a decidir.

aquests fils són diferents per diferents persones. però tots en tenim uns quants. a vegades els fils són persones que tenim més o menys properes i que tenen una gran influència sobre nosaltres. altres vegades, són creences que hem adquirit. també n’hi ha que són compromisos que ens fan sentir obligats. tradicions, valors heretats, i molts més.

normalment nosaltres mateixos no ens adonem dels fils que ens mouen. en canvi, és més fàcil que pensem que podem endevinar els fils que mouen a la gent que tenim al voltant.

cada un d’aquests fils ens porta més lluny de ser lliures. per això, a mi m’agradaria saber-los tots. però és clar: jo sola no me’n puc adonar, i suposo que si algú intentés fer-me’ls veure potser no em convenceria.

és com una paradoxa: no volem reconèixer-nos tal com som!

9 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Ara m'has fet reflexionar...
Mira que arribem a pensar poc en aquestes coses.

GAIA ha dit...

Quan decideixes treure't la disfressa de titella és quan de veritat evoluciones. Molta gent passa per la vida seguint un model imposat i deixant-se ser un més. Lluitar pel que de veritat t'importa i creus, encara que sigui a nivell personal, t'ajudarà a sentir-te realitzat com a persona.

Agnès S. ha dit...

Que maca aquesta manera de començar el post, i fer seguir el fil...!
i molt bo el contingut!
Boníssim!

pere ha dit...

Cert kika, existeixen tants fils! D'alguns, però, coneixem qui els mou i tampoc no ens importa gaire, fins i tot ens va bé; nosaltres també movem els seus, o ens ho pensem :-)
Bona nit.

Carquinyol ha dit...

fils? hahahaah.... jo no tinc fils d'aquests companya !! si us plau !!

Per a mi utilitzen una senyal subespaial de banda estreta que es connecta directament amb els servomotors i el meu cervell positrònic.

Fils diu!! Serà prehistòrica...

;)

Dan ha dit...

Ah! Però un titella sense fils, cau i es queda incapacitat per moure's. La clau és saber triar quins són fils et governen.
M'ha recordat la metàfora del peix que pensa que sense aigua es podria moure més de pressa.

zel ha dit...

Passo a deixar-te el meu fil de titella de la vida...

Pais secret ha dit...

Potser el secret és saber qui els mou els fils, i no deixar que tibin massa, si no, escanyen.
N´hi ha d´altres, però que no són els de titella, que serveixen just per al contrari, per agafar-s´hi
quan vas en davallada.

kika ha dit...

DooMMasteR, sí, pero no t'hi encaparris gaire ara, eh? :-)

Gaia, però encara que ho reconeguem així quan de veritat hem de triar tirar endavant, sovint ens acollonim... i decidim continuar auto-enganyant-nos.

Agnès, ei! gràcies! me n'alegro molt que t'hagi agradat!

pere, suposo que hi deu haver fils on ens podem sentir còmodes, però potser sense ens podriem sentir encara millor!
i la veritat és que jo si algun cop he tingut la sensació de ser res semblant al fil d'algú m'he sentit molt incòmode...uf! massa responsabilitat!

Carquinyol, com ara el wifi? si que sóc molt prehistòrica, tens raó ... i m'has tornat a fer riure molt! :-D

Dan, potser si que la metàfora no és del tot encertada... perquè jo no crec que ningú caigués sense fils, a part de les titelles de veritat.
I es clar que et vols triar els fils que et mouen, però si te'ls pots triar vol dir que ja n'ets motl conscient, i que podries decidir passar sense, i per tant, ja no són fils, no?

Zel, gràcies i benvinguda! :-)

Pais secret, aquesta altres fils, que no són de titella, van bé sempre, i no s'haurien de tallar mai!