stardate: veïns

tenia una veïna molt enraonadora. això vol dir que cada cop que sortia per la porta, si me la trobava, em podia passar molt temps havent-la d’escoltar explicant tot tipus de detalls sobre els que fan i deixen de fer els veïns, el que s’hauria de fer a l’escala, com s’hauria de fer, qui ho hauria de fer, ...

les explicacions es podien allargar infinitament, ja que quan acabava d’oferir-te tota la informació nova, sense donar-se’n compte començava de nou a repetir-la de cap.

això últim no sé si li passava perquè no recordava que ja m’ho havia explicat, perquè pensava que quan m’ho estava explicant no l’escoltava, perquè pensava que potser amb un cop sol que m’ho expliquessin no l’entendria,... no ho sé.

en qualsevol cas, era molt difícil donar la conversa per acabada. sovint em salvava algun altre veí que passava per allí i s’hi trobava enganxat.

en aquella època quan havia de sortir de casa patia una mica pensant, me la trobaré i ja no hi haurà manera de desfer-me’n!

però ara ja no em preocupa perquè, per sort, fa un temps que no em passa. ara puc sortir de casa tranquil·la, sense por de trobar-me a ningú que m’aturi i em retingui indefinidament. encara que me la segueixo trobant, a vegades sola i altres vegades parlant amb veïns, a mi ja no em crida ni m’explica res de res. justet em diu bon dia i prou.

fa uns mesos, la meva comunitat va decidir posar una antena col·lectiva pel TDT. van convocar una reunió on va venir un representant d’una empresa a explicar-nos el que farien, com ho farien i quant ens farien pagar.

després de la reunió jo vaig buscar informació per internet i vaig veure que el que ens havia ofert aquella empresa era caríssim comparat amb el que s’oferia per internet pel mateix servei. l’oferta que ens havien fet semblava més aviat una aixecada de camisa.

un dia que vaig veure la veïna amb un grupet de veïns davant de casa m’hi vaig atansar i els ho vaig explicar. quan vaig haver acabat la meva explicació, la veïna en qüestió em va dir que el representant de l’empresa que havia vingut a la reunió era el seu germà i que per tant no podia ser que ens hagués enganyat.

era la primera vegada que jo intervenia amb opinió pròpia en un afer de l’escala, i es veu que la veïna es va ofendre terriblement. des d’aquell dia no m’ha dirigit la paraula. per això des d’aquell dia que ja no tinc cap mena d’informació sobre el que passa als veïns, ni amb els afers de l’escala. i tampoc no tinc cap por al sortir de casa de trobar-me ningú que m’aturi.

i la veritat és que no em queixo gens.