dilluns, d’abril 13, 2009

stardate: amb el temps ...

amb el temps recordem
amb el temps oblidem
amb el temps continuem
amb el temps canviem

li dic a un amic que m’agrada molt el jersei que porta i que trobo que li queda molt bé. li demano que em deixi veure de quina marca és. li busco l’etiqueta pel darrera del coll i li dic: és del mercat!

això va passar fa uns trenta anys.
jo no ho recordo.
l’amic ho recorda perfectament.

com és que jo no en tinc cap memòria?
com és que el meu amic ho recorda tan bé?

entenc que al veure l’etiqueta em sorprenc, però:
que volia dir amb és del mercat?
que va entendre ell quan li deia que és del mercat?

fa uns dies escric un post dient que no m’interessa la roba de marca.
això ara és cert.
el meu amic em recorda aquesta anècdota.

què pensava llavors sobre la roba de marca?
continuo pensant el mateix?
he canviat d’opinió?

... tot és possible!

6 comentaris:

skorbuto ha dit...

Amb el temps les nostres opinions canvien, sempre i quan ens convingui, potser per al teu amic aquella anècdota era prou important llavors i per a tu era sols un comentari.

Sempre he estat un enemic declarat de les marques i recordo que em feia mal que la gent no entengués el que jo defensava, quan passava d'uns texans de marca, quan passava d'anar a la moda, quan passava de portar unes bambes de determinada marca, quan deia i defensava que per comprar unes sabates no calia estar-s'hi dues hores, aquestes, em van bé? Si. No. apa siau.

Amb el temps et fas més dur, sobretot quan descobreixes que la gent es puja al teu carro, llavors descobreixes que l'equivocat no eres tu.

Agnès S. ha dit...

El cas, és que el jersei era molt maco.
No et castiguis! Devies ser adolescent. D'aquesta època hi ha coses a oblidar. Jo no sortia de casa sense fer-me la ratlla negre als ulls, encara que només fós per anar a llençar la brossa! .

Gaia ha dit...

La gent canvia i potser abans et fixaves més amb la roba de marca. Jo recordo que abans no m’agradava anar a comprar als “mercadillos” i ara gaudeixo.

nyap ha dit...

el més sorprenent és el retrobament d'aquest record tan, aparentment trivial, viscut per dues persones, al cap de tants anys.

MARTELL DE REUS ha dit...

La vida ens va ensenyant poc a poc i això va modificant alguns dels nostres punts de vista. Això és molt comprensible. Hi ha, però, alguns personatges que de manera imprevista canvien 180 graus el seu pensament i això ja costa més d'entendre, ara mateix em ve al cap el Sr. Piqué, el Sr. Guardans Cambó o el Sr. Trias de Bes.

kika ha dit...

skorbuto, sort del pas del temps, que ens permet estar millor amb nosaltres mateixos!

Agnès, quants canvis hem experimentat i quants canvis ens deuen esperar encara!

Gaia, si que dóna gust remenar pels 'mercadillos' i trobar peces que a vegades sorprenen!

nyap, què et sembla? n'hi ha que tenen molt bona memòria ... i n'hi ha d'altres que la tenim desastrosa!


Martell, tens raó. els canvis pausats i pensats són producte de l'aprenentatge, però alguns altres canvis sembla que són tot el contrari!