queixar-se és desagradable tant pel qui ho fa com pel qui ho rep. per tant estaríem tots millor si ho evitéssim.
ens queixem quan hi ha alguna cosa que no ens va tal com voldríem.
però què hi guanyem queixant-nos?
res!
perquè si allò que no va depèn de nosaltres, estaríem millor fent o deixant de fer el que fes falta per a solucionar-ho.
si hi ha una cosa que em treu de polleguera és sentir a algú que es queixa repetidament d’alguna cosa que depèn d’ell mateix.
i si allò que no va bé no depèn de nosaltres... bé, llavors potser sí que tenim raons per a queixar-nos, però seguim sense guanyar-hi res.
en qualsevol cas, estic completament d’acord amb el sheldon de ‘the big bang theory’ quan en l'episodi ‘la polarització cooper-hofstadter’, el 9 de la primera temporada, referint-se al que és obligatori diu que:
‘hem d’alimentar-nos, defecar i inhalar suficient oxigen per evitar la mort cel·lular. tota la resta és opcional’
trobo que té molta raó, i amb això ja no queda quasi bé lloc per a les queixes!
9 comentaris:
Doncs un servidor que s'ha passat tota la vida queixant-se dels veïns potser trobaria una mena de buit existencial si en sec deixés de fer-ho.
No hi estic d'acord. L'equilibri emocional requereix una certa dosi de queixes. Potser no serveix per aconseguir els objectius, peró si que serveix per alliberar tensió emocional. Que també és important. La clau, com sempre, és trobar la dosi correcta que diferencia una queixa raonable d'un plora-miques.
martell: i un alliberament per tu i pels que t'envolten :-)
dan: avui deus estar fixat en les dosis :-D
doncs bé, en aquest cas a mi em sembla que la dosi òptima és només una; i en forma d'observació, no de plany. si és passa d'això ja em comença a fer nosa...
Jo m'he fixat que si és tracta de queixes a persones,sempre les mateixes , i repetides vegades, la qüestió és demostrar que s'és superior...,vaja, n'estic convençuda!
Tothom sap que queixar-se sempre del mateix no serveix per res.
agnès: no éstic tant segura... perquè aleshores: per què ho fan?
quan sento a algú queixar-se repetidament d'alguna cosa que ella mateixa es podria evitar, primer m'emprenyo (que hi farem!) i després em fa una mica de pena, perquè tinc la impressió que potser no se n'adona del que li passa i del que li podria passar si canviés el que fa...
Per això em refereixo solament aquelles que és repeteixen vers les mateixes persones, i les mateixes queixes repetides.
Si de cop passes a sentir, pena, acceptació,etc, la queixa desapareix, o es modifica,Oi?
Em preguntes perquè ho fan i no ho se, però és el que he comprovat.
Potser perquè, basicament no saben passar a un altre visió d'aquelles persones.,com sentir llàstima, acceptar que son així,etc. Ossigui, que potser és perquè es queden estancats. I per sempre els amoïnarà i es queixaran d'aquella/es persones. ( Es una pena!)
Disculpa'm la llargada del c. :)
doncs, si, i suposo que per això mateix aquestes situacions em fan emprenyar..
kika! No et queixis dels que es queixen!
:D
feia dies que l'esperava aquesta!!!
:-DDD
Publica un comentari a l'entrada