diumenge, de març 01, 2009

stardate: pel darrere

sent diumenge, aquest matí no m’hauria aixecat del llit. ahir vaig anar a dormir tard i avui feia un dia lleig: núvol, boirós, i plovisquejava. un dia ideal per estar per casa i fer el gos.

però hem anat d’excursió. encara que ha costat molt que s’aixequés la boira, i que de tant en tant plovisquejava, hem tingut un dia fantàstic. caminant entre boscos amunt i avall per un lloc on sobretot hi havia molta calma. descobrint les runes de cases, torres, esglésies, i imaginant les històries que devien haver viscut. i per acabar el dia: un bon bany relaxant.

com me n’alegro de que al final el dia no tingués res a veure amb el que semblava de bon matí!

a vegades les famílies que semblen més ben avingudes amaguen darrera una situació desesperant.

a vegades les persones que semblen menys sociables són les que t’alegren la vida.

a vegades la gent que sembla que s’estimi molt es tracten bé només per interès.

a vegades ens sembla que ningú llegeix els nostres escrits i descobrim que hi ha gent que els espera.

a vegades diem coses amb una intenció i ningú no ens entén.

a vegades ningú no ens entén i és millor així.

a vegades ... res és el que sembla.

4 comentaris:

Dan ha dit...

I aquesta incertesa es una de les coses bones de la vida!

Rita ha dit...

I la gràcia està en anar-ho descobrint mica en mica...

Com avui que finalment, has tingut un dia ben bonic... :-)
Bona setmana!

MARTELL DE REUS ha dit...

Als del PP avui també s'han aixecat amb boira, però per ells s'ha anat esvaint i ara podran governar a dues de les seves colònies.

Agnès S. ha dit...

Hi ha una frase en castellà que diu "a quién madruga, diós le ayuda"! Jajaja!, simesnó tens més possibilitats que si et quedes a casa fent el gos.