sent diumenge, aquest matí no m’hauria aixecat del llit. ahir vaig anar a dormir tard i avui feia un dia lleig: núvol, boirós, i plovisquejava. un dia ideal per estar per casa i fer el gos.
però hem anat d’excursió. encara que ha costat molt que s’aixequés la boira, i que de tant en tant plovisquejava, hem tingut un dia fantàstic. caminant entre boscos amunt i avall per un lloc on sobretot hi havia molta calma. descobrint les runes de cases, torres, esglésies, i imaginant les històries que devien haver viscut. i per acabar el dia: un bon bany relaxant.
com me n’alegro de que al final el dia no tingués res a veure amb el que semblava de bon matí!
a vegades les famílies que semblen més ben avingudes amaguen darrera una situació desesperant.
a vegades les persones que semblen menys sociables són les que t’alegren la vida.
a vegades la gent que sembla que s’estimi molt es tracten bé només per interès.
a vegades ens sembla que ningú llegeix els nostres escrits i descobrim que hi ha gent que els espera.
a vegades diem coses amb una intenció i ningú no ens entén.
a vegades ningú no ens entén i és millor així.
a vegades ... res és el que sembla.
4 comentaris:
I aquesta incertesa es una de les coses bones de la vida!
I la gràcia està en anar-ho descobrint mica en mica...
Com avui que finalment, has tingut un dia ben bonic... :-)
Bona setmana!
Als del PP avui també s'han aixecat amb boira, però per ells s'ha anat esvaint i ara podran governar a dues de les seves colònies.
Hi ha una frase en castellà que diu "a quién madruga, diós le ayuda"! Jajaja!, simesnó tens més possibilitats que si et quedes a casa fent el gos.
Publica un comentari a l'entrada