dissabte, de març 21, 2009

stardate: feines

fa unes setmanes una amiga em va parlar d’un gran problema que segons ella tenia. li havien ofert dues feines i havia de triar si quedar-se amb la que tenia o canviar a una de les altres dues.

a mi d’entrada no em va semblar cap problema, ni gran ni petit. però no la vaig poder convèncer.

a ella li feia patir el fet d’haver d’enfrontar-se a prendre la decisió, i deia que s’hauria estimat més que no li haguessin fet cap oferta.

a mi em sembla que l’existència de les ofertes representa una oportunitat per millorar, ja que sempre té l’opció de quedar-se com està, si és això el que prefereix. o com a mínim si vol pot ignorar-les. però aquest raonament tampoc la va convèncer.

durant setmanes hem estat parlant dels avantatges i inconvenients de cada una. hem tingut moltes converses, molt llargues, amb moltes repeticions, amb arguments circulars. d’aquesta m’agrada el que em paguen, però es lluny de casa. de l’altra m’agrada les vacances que em donen però la feina és pesada... i ella seguia patint molt.

finalment li he proposat de fer una llista de totes les característiques que ella considera rellevants d’una feina. hi hem posat: tipus de feina, quantitat de vacances, salari, horari, hores totals de treball, distància de la feina a casa, ambient al treball, estabilitat, efectes sobre el curriculum, ...

després li he demanat que posés una nota de 0 a 10 per cada una d’aquestes característiques referent a cada una de les feines, que representés tal com ella ho valorava. hem obtingut un quadre amb tres columnes de números, una columna per cada feina. hem sumat els números de cada una de les columnes, i així hem obtingut la valoració global que ella feia de cada una de les tres feines. el resultat ha estat: 77, 56 i 71.

quedava clar que tenint en compte les seves preferències hi havia una feina clarament superior a les altres dues. i jo pensava que amb això s’acabarien les converses circulars i el seu patiment. però estava equivocada.

veient els números la seva reacció ha estat: el cap em fa triar la del 77 però el cor em fa triar la del 56!

i a mi se m’han acabat els arguments!

6 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

No hi ha una peli o un llibre que es diu : "Ves on et porti el cor" ?

Agnès S. ha dit...

Com a mínim que et pagui un sopar per l'esforç!

M. ha dit...

A la feina cal estar-hi bé. Hi passem moltes hores. Anar-hi més o menys content. Això també ho deveu haber tingut present.

Dan ha dit...

No deien que el cor segueix raons que la ment no pot entendre? Deu ser una cosa així

nyap ha dit...

...que feliços seriem si no tinguessim tanta por d'equivocar-nos...

kika ha dit...

Joan Ayats: la peli no ho sé, perquè no l'he vist, però el llibre de la susana tamaro em va agradar molt quan el vaig llegir. i el títol està molt aconseguit. un molt bon consell sempre! gràcies.

Agnès: bona idea. ja li ho diré, he, he.

M: i tant que ho vam posar. això era un dels punts a valorar. és molt important, encara que costa d'avaluar-ho des de fora.

Dan: deu ser això... perquè la meva ment no pot entendre com després de que 'ella' fes la llista de les coses que valorava, i 'ella' donés el valor que 'ella' considerava que valia cada cosa, 'el seu cor' decidís que allò no li servia per res.

nyap: això tampoc ho entenc jo... crec que no hem de tenir por d'equivocar-nos si fem be les deures.
crec que et pot fer sentir malament equivocar-te si no et prens les decisions en serio, o si ho penses depressa i et deixes coses per valorar. però quan prens decisions havent-les pensat atentament, encara que hi hagi incertesa (que sempre n'hi ha i n'hi haurà) no t'has de sentir malament, perquè has fet el millor que podies fer.