la primera vegada que vaig sentir aquesta expressió em va agradar molt com sonava. me’n vaig enamorar.
després quan vaig saber què volia dir la vaig trobar interessantíssima. al diccionari hi diu “reflecting wishes rather than reality”. vol dir fent més cas dels desitjos que de la realitat. fa referència a una manera de pensar que sobretot es rellevant davant de situacions d’incertesa.
per exemple: tenim moltes ganes d’anar d’excursió i el dia abans l’home del temps diu que l’endemà el temps serà variable amb risc de ruixats. aleshores el ‘wishful thinking’ ens farà pensar: es probable que faci sol tot el dia i que els ruixats vagin a caure a un altre lloc.
en general el ‘wishful thinking’ ens fa augmentar la probabilitat que realísticament hauríem d’assignar a aquells esdeveniments que voldríem que passessin i reduir la probabilitat que realísticament hauríem d’assignar a aquells esdeveniments que no voldríem que passessin.
aquesta expressió la vaig explicar a l’amiga que havia de decidir entre les tres feines. perquè em va semblar que era important que ho tingués en compte.
em sembla que aquesta manera esbiaixada d’entendre les possibilitats davant de la incertesa juga un paper molt important quan ens parla el cor. quan deixem de banda les avaluacions objectives i realistes de la ment, i ens deixem portar per la intuïció i pel ‘cor’, quedem en mans del ‘wishful thinking’.
o pitjor: si el ‘wishful thinking’ és l’únic responsable de la diferència entre el que ens diu la ment i el que ens diu el cor, aleshores si ens deixem portar pel que ens diu el cor no estem en bones mans.
7 comentaris:
A mi això del wishful thinking em passa algun cop a la muntanya on quan ens trobem en algun enmig d'un camí pesat pel seu desnivell o estat de conservació sovint penso que el bon camí està al caure quan en realitat encara falta una llarga i feixuga estona de mal camí.
Martell, en aquest cas em sembla que el teu wishful thinkinng fa un bon favor als teus acompanyants ;-)
He,he,he! Doncs ara només caldrà parar atenció de quan s'activa en algú el wishful thinking, que si amb això és feliç,i amés ajuda a passar els mals trangols ja estarà bé. Però esclar, si s'activa deu ser per alguna cosa...oi?
mmm.Per cert, també seria bo ´que tots ho activessim en moments més quotidians, que ens molesten...
On ho puc comprar?
Agnès: la veritat és que el cas que explica el Martell és bastant especial. en general el wishful thinking és perillós perqùè fa que tinguis una visió esbiaixada de la realitat. aquesta idea és la que intentava transmetre al post.
el 'wishful thinking' és el responsable, segons estadistiques, del percentatge més elevat en la presa de decisions a qualsevol nivell, tan sigui a nivell personal, empresarial, politic, etc.
Es allò de llençar una moneda a l'aire i fer cas, no del que surt, sino del que desitjavem que sortís unes mnilessimes abans de caure la moneda a terra-
nyap, doncs mira, així ens va! ;-)
Publica un comentari a l'entrada