stardate: secrets

la meva neboda em va demanar que pel seu aniversari li regalés el llibre del secret. aquest llibre tant famós, que et trobes només entrar a qualsevol llibreria. li vaig dir que no.

els meus nebots ja saben que no podien confiar que els regali el que em demanen. de fet saben segur que no ho tindran si em demanen jocs de la play o de l’ordinador o d’aquestes coses. per això, normalment a mi em demanen llibres o roba. i aquesta vegada la meva neboda es va sorprendre molt, ja que em demanava un llibre i li deia que no!

la raó és que el llibre del secret jo ja l’havia fullejat. me’l van deixar, vaig començar a llegir-lo i al cap de poques pàgines vaig deixar-lo estar. i mira que poques vegades deixo un llibre o una pel·lícula a mitges! però aquest cop vaig decidir-ho ben aviat i no hi van haver segones oportunitats.

aquest llibre diu que t’explica el secret per a poder canviar la teva vida. cap a millor s’entén. suposa que l’únic objectiu que tenim tots és aconseguir molts diners. suposa que la millor manera possible és aconseguir-ho sense fer res. tot això explicat de manera que sembla envoltat de màgia. un llibre que senzillament diu el que la gent, o almenys un cert tipus de gent que avui dia són majoria, vol sentir.

així els que es fan d’or sense fer gaire cosa són els seus creadors. una gran idea empresarial!

a mi tot això em sembla indecent, immoral, i absolutament gens idoni per a ningú i menys per a adolescents. per això d’entrada no volia que la meva neboda es relacionés amb aquell llibre i amb el que deia. després de pensar-m’ho una mica, vaig decidir que el buscaria perquè donat que el llibre existia i era tant popular, el millor que podia fer per la meva neboda es regalar-li-ho, que se’l llegís, i després parlar-ne.

fa uns dies en una llibreria mentre l’estava buscant en català, cosa difícil perquè es veu que l’edició en català està quasi bé esgotada, vaig trobar un llibre que tenia un disseny de la coberta semblant al del secret i es deia “l’únic secret que realment canviarà la teva vida”.

només llegint la coberta ja es veia que era tota una altra cosa: era una parodia no només del secret sinó de tots els altres llibres d’auto-ajuda que han estat best-sellers últimament. és boníssim, fa riure molt, i a més el trobo moralment fantàstic.

i que consti que m’he llegit quasi be tots els llibres del que parla i molts m’han agradat!

ara bé, hi ha una cosa que encara no he entès:

1) el llibre l’escriu un tal john gold, i no diu res sobre l’autor.
2) fa referència a llibres d’auto-ajuda internacionals,
3) a la contraportada hi diu:

«El llibre que escriuria Groucho Marx si es dediqués a l’ajutoajuda.» Edward Munro, The New York Times


però:
1) el llibre està escrit en català,
2) no apareix com a traducció de cap altre idioma,
3) pel google no he aconseguit trobar-hi res més que referències al llibre en català.

algú em podria explicar que passa aquí?
es poden posar cites falses a les cobertes dels llibres?