he llegit el llibre de hilari raguer “mecanoscrit sobre els monjos de montserrat” i m’ha agradat molt. potser perquè sóc una fan de montserrat. i ho he trobat tot interessantíssim, molt ben explicat i amb un sentit de l´humor excel·lent.
però ... hi he trobat una cosa amb la que no hi estic gens d’acord. diu:
“el compromís irrevocable és essencial. la litúrgia, la pregaria, la lectura, el treball, no són iguals si t’hi has compromès per sempre o si és per fer una experiència. com en les relacions de parella: no és igual fer-ho amb compromís o per aventura.”
ja vaig explicar una mica més avall que amb això jo no hi estic gens d’acord. al revés. però es veu que això el monjo en qüestió ja ho sospita, perquè en el llibre també hi trobo:
“als joves, tant de cara al matrimoni com a la vida religiosa, els sembla que allò que es fa en virtut d’un compromís anterior ja no és autèntic, sinó forçat, i ni tan sols davant de Déu tindria valor.”
jo no em considero tant jove, però ....
insisteix:
“el que es casa es compromet amb una dona no sols tal com és ara, sinó tal com serà.”
després de llegir aquests fragments em ve al cap una cita del llibre ‘contact’ de carl sagan que diu:
“a celibate clergy is an especially good idea, because it tends to suppress any hereditary propensity toward fanaticism”
(traducció meva: el celibat del clergat és una gran idea, perquè tendeix a suprimir qualsevol propensió hereditària cap al fanatisme)
doncs, sí. amb això, totalment d’acord!
3 comentaris:
Que manin que el compromís sigui irrevocable, esclar que és importantíssim, sobretot pel clero, no et fot!? (Amb perdó)
longchamp
offwhite
ferragamo belts
christian louboutin shoes
Kanye West shoes
air max 95
coach outlet
adidas superstar
adidas superstars
adidas zx flux
a8m56a9c04 r7g10n6w87 h3s07z4x97 v6w26m1t87 c3i43g0h15 y9l13d5w23
Publica un comentari a l'entrada