vaig conèixer una parella que feia temps que intentaven tenir un fill i no se’n sortien. van decidir anar al metge. a la seguritat social els van fer tot tipus de proves i finalment els van dir que els posaven en una llista d’espera per a poder obtenir un tractament, que pel que entenc comença amb inseminacions artificials i segueix, si cal, amb fecundacions in-vitro.
després de poc de trobar-se en la llista d’espera es van impacientar i van anar a la sanitat privada. van pagar i van obtenir tractaments que primer van ser d’inseminació artificial i després de fecundació in-vitro. i es van quedar embarassats. van tenir una nena!
estaven contents, satisfets i enfeinats. ja no hi havia cap impaciència ni res que trobessin en falta. però quan la nena ja tenia poc més d’un any els van trucar de la seguretat social dient que els havia arribat el moment. ja els tocava el torn de començar el tractament.
aleshores van haver de pensar: que fem? ja tenim la nena que tant volíem. perquè l’hem pagat. però ara ens en donaran una gratis si volem. en volem una altra?
no crec que estessin disposats a pagar un altre tractament, però aquest era gratis. i el van acceptar. i va néixer una altra nena.
ara són un matrimoni feliç amb dues nenes. però són diferents. concebudes sota condicions molt diferents.
a una li podrien dir: et volíem tant que vam pagar molt diners per tenir-te.
a l’altra li haurien de dir: ja ens era una mica igual tenir-te o no, però com que eres gratis et vam tenir.
però segur que no els diran res d’això. al menys, això espero.
2 comentaris:
Els has preguntat si també les duen a pediatres privat i públic respectivament ?
ostres, no ho fet... no ho voldria saber! :-)
Publica un comentari a l'entrada