dimecres, de gener 07, 2009

stardate: no està clar

si només podem triar una alternativa, què és millor?
- que cadascú faci el que vulgui?
- que tots estem molt contents?

Amartya Sen (http://ca.wikipedia.org/wiki/Amartya_Sen) va obtenir el premi Nobel d’economia l’any 1998. una de les aportacions de Sen és la paradoxa del liberal-paretià. aquesta paradoxa demostra que les dues alternatives anteriors no poden passar alhora.

per il·lustrar aquesta paradoxa Sen fa referència al llibre ‘l’amant de lady chatterley’, una novel·la de D.H. Lawrence que va ser escrita l’any 1928 però a Anglaterra no va ser publicada fins el 1960. es considerava una novel·la obscena perquè conté escenes de sexe molt explícites, gran quantitat de renecs i a més explica la història de les relacions entre una dona casada i aristòcrata amb un treballador seu.

sen considera un món on hi viuen dues persones, que les anomena: la pudorosa i el lasciu. la pudorosa com el seu nom indica valora extremadament la decència i la modèstia. en canvi el lasciu és més aviat impúdic.

en concret al lasciu li agradaria molt llegir ‘l’amant de lady chatterley’, però encara li agradaria més que la pudorosa s’el llegís, perquè pensa que així potser s’espavilaria una mica i podria gaudir més de la vida.

la pudorosa en canvi, troba que aquest llibre hauria d’estar prohibit, que no l’hauria de llegir ningú, i pensa que el pitjor de tot seria que una persona com el lasciu el llegís, perquè encara s’hi recrearia i reforçaria uns valors que la pudorosa troba que s’haurien d’extingir.

si prenem una posició liberal hauríem de deixar que cada un decidís lliurement si el vol llegir o no. aleshores obtindrem que el lasciu decideix llegir el llibre, i la pudorosa decideix no llegir-lo. ja que això és el que cada un prefereix.

per altra banda, si prohibíssim al lasciu llegir el llibre i forcéssim a la pudorosa a llegir-lo, obtindríem que tots dos estan més contents, ja que tots dos ho prefereixen!

aquesta és la paradoxa que descobreix sen: la llibertat no te perquè portar-nos necessàriament a allò que ens fa més feliços.

aleshores, a què hem de renunciar? a la llibertat o al màxim benestar?

o potser hem de procurar tenir una definició clara de l’àmbit dels drets individuals?
però això ens faria tornar a la qüestió del respecte, no?

8 comentaris:

Agnès ha dit...

Benestar vol dir comoditat,tranquilitat? Llibertat vol dir poder escollir? Doncs si hi ha algú que escolleix bé per mi, em quedo amb el benestar,...
Però si no es així, si us plau, llibertat!!!
Es que ens fas triar entre unes coses!!!

ia ha dit...

No sé perquè hem d´estar més contents si la nostra llibertat fa que els altres no n´estiguin.
I no et va passar res més per cap d´any... quin avorriment, no?

nyap ha dit...

Com es pot triar entre dues entelèquies ?

kika ha dit...

agnès: i com pots estar segura de que hi ha algú que pot triar per tu millor que tu mateixa?


ia: suposant que ets altruista.. molt bé! és una manera de complicar el problema encara més.
i no va passar res més? si que van passar més coses :-)
les he d'explicar totes? :-)


nyap: quina alegria! ets tu?
doncs la qüestió no és si es pot triar o no, és que s'ha de triar: no es pot tenir tot!

Agnès ha dit...

No puc estar segura que algú triï lo millor per mi,però si que em pot encaminar en positiu .,a vegades ens ofusquem en coses que no son bones per nosaltres mateixos, o ens acomodem en d'altres que si algú ens donés una empenteta tb estaria bé.

nyap ha dit...

Si, m'agrada el teu blog...

kika ha dit...

agnès: si, si pero triar per tu... no se, no se...

nyap: gràcies! i benvingut!:-)

Agnès ha dit...

Es que si em fas escollir de totes-totes!?!?!