stardate: la jugada del rajoy

si el mas decideix anar a madrit a renegociar la versió renovada del pacte fiscal (amb la majoria a la butxaca o del bracet de l'alícia) ara es podria presentar davant del rajoy com el salvador d'espanya, ja que amb les seves maniobres electorals hauria aconseguit calmar les tensions independentistes catalanes. això podria fer que el rajoy se'l mirés amb millors ulls que mesos enrera i decidís pactar. però si el rajoy cedeix hi surt perdent, mentre que si es manté en la seva posició es queda tal com està. aleshores el rajoy preferirà no pactar, i en aquest cas el mas acabaria pitjor de com ha començat.

si el mas decideix anar a madrit a demanar permís per fer un referèndum (amb la majoria a la butxaca o amb el suport d'altres forces independentistes) aleshores li tocarà al rajoy decidir.

si li dona via lliure per fer un referèndum, segurament serà després de llargues negociacions on es posaran condicions sobre la pregunta, la interpretació dels resultats, etc... tot envoltat de bastant ambigüitat sobre els compromisos d'accions futures per les dues parts. de totes maneres, en aquest cas el poble finalment podrà dir la seva.

si el resultat del referendum és clar per la independència les negociacions hauran de continuar per anar enfilant el procés de secessió. en aquest cas el mas en sortiria glorificat i el rajoy molt perjudicat.

i si el resultat del referendum no és prou clar en favor de la independència, el rajoy en sortiria molt satisfet i el mas hauria de començar de zero amb la cua entre les cames.

si el rajoy no li dona permís per fer un referendum, aleshores el joc continua i ara és el mas el que ha de triar.

si acata la decisió de madrit i intenta renegociar una versió renovada del pacte fiscal ho haurà de fer des de una posició molt incòmode. mentre que rajoy pot rebutjar totes les propostes de mas tranquil·lament i quedar-se com estava al començament.

si decideix fer el referendum sense el permís de madrit, els beneficis del mas dependran del resultat del referendum, com en el cas anterior: si el resultat del referendum és clar per la independència, el mas en sortiria glorificat i el rajoy molt perjudicat; i si el resultat del referendum no és prou clar en favor de la independència, el rajoy en sortiria molt satisfet i el mas hauria de començar de zero amb la cua entre les cames.

per tant, si s'espera una victòria clara del sí en el referèndum, la millor estratègia pel mas es deixar-se estar de pactes i fer el que sigui per acabar com l'heroi de la independència de catalunya. en aquest cas el millor que pot fer el rajoy es donar permís per fer un referèndum legalment, ja que és dela manera que hi té menys a perdre.

però, si no s'espera una victòria clara del sí en el referèndum, la millor estratègia pel mas es intentar un pacte amb madrit com més aviat millor. fins i tot sabent que no en treurà res de bo, ja que el rajoy sap que en aquest cas té les cartes guanyadores.

la qüestió ara és: què creu el mas que votarien els catalans en un referèndum?

per il·lustrar les explicacions d'aquest apunt i de l'anterior he fet uns dibuixets:

stardate: la irrellevància de la majoria de ciu

si el mas no treu majoria absoluta l'endemà de les eleccions haurà de decidir què fer. segons les enquestes ciu tindrà prous escons com per poder fer majoria amb bàsicament qualsevol altre partit. depenent del partit que trii el futur que ens espera és diferent.

si el mas pacta amb erc o amb alguna altra formació sobiranista el més segur és que decidiran fer una consulta o un referèndum sobre la independència. aleshores hauran d'anar a madrit a demanar permís. en aquest cas el rajoy pot decidir donar el permís per fer-lo (segurament amb condicions, imitant l'estil anglès) o pot decidir no donar-lo.

per altra banda, si pacta amb el pp ens trobarem en una situació molt similar a la de partida: el mas anirà a madrit a demanar algun tipus de pacte fiscal renovat per poder pagar les factures i el rajoy haurà de decidir si li fa una mica de cas o gens.

si el mas treu majoria absoluta l'endemà de les eleccions també haurà de decidir què fer. encara que no li calgui negociar amb cap altre partit per fer govern, haurà de decidir si vol fer un referèndum sobre la independència.

si decideix fer-lo, aleshores haurà d'anar a madrit a demanar permís. en aquest cas el rajoy pot decidir donar el permís per fer-lo (segurament amb condicions, imitant l'estil anglès) o pot decidir no donar-lo.

per altra banda, si decideix no fer-lo tornarem a estar en una situació molt similar a la de partida. el mas anirà a madrit a demanar algun tipus de pacte fiscal renovat per poder pagar les factures i el rajoy haurà de decidir si li fa una mica de cas o gens.

o sigui, que tant si ciu treu majoria absoluta com si no la treu, les dues possibles situacions després de les eleccions són exactament iguals i el que acabarà passant depèn exclusivament del mas: o bé demana un referèndum o bé intenta renegociar el pacte fiscal. jo no hi veig cap altra sortida.

en qualsevol cas, la jugada que decidirà el nostre futur tindrà lloc a madrit i estarà en mans del rajoy.

stardate: els interessos d'espanya

l'interès d'espanya en posar una frontera amb la catalunya independent:

no existeix. de fet el mapa de sota demostra que si espanya posa una frontera amb catalunya només li queda el pas pel país basc per poder comercialitzar amb europa, i per tant espanya quedaria molt aillada d'europa.

l'interès d'espanya en fer entrar catalunya a la UE:

aquest sí que existeix, per les mateixes raons per les quals no li interessaria mai posar una frontera. perquè de fet, si la catalunya independent no és part de la unió europea llavors entre catalunya i espanya hi hauria d'haver una frontera.

l'interès d'espanya en negociar la secessió:

és molt gran. si espanya negocia la secessió haurà de cedir a la catalunya independent part dels fons i beneficis de l'estat espanyol, en proporció al pes de catalunya dins espanya. això és pot calcular amb el pes demogràfic o amb alguna altra variable que es consideri una mesura justa. i amb la mateixa proporció també catalunya s'haurà d'endú la part del deute públic que ara mateix està a nom de l'estat espanyol.

si espanya no vol negociar, i catalunya decideix unilateralment separar-se, aleshores catalunya es quedarà sense la seva part corresponent dels fons i beneficis de l'estat espanyol, però també marxarà sense la part del deute que li pertocaria. en aquest cas, la catalunya independent només tindria el deute acumulat per la mateixa generalitat i això el posaria entre els països menys endeutats del món. clarament aquest últim escenari, on espanya s'ha de fer càrrec de tot el deute acumulat no li interessa gens.

stardate: jo sóc jo i el meu blog

l'anonimitat del blog va ser una condició necessària per començar. no m'hauria atrevit mai a encetar-lo sota el meu nom. amb el temps i la pràctica m'he lliurat de pors i vergonyes. l'he presentat a amistats més i menys properes. m'he desvirtualitzat a berlín i en altres trobades. però no per tot arreu ni per tothom.

a vegades m'ha costat desvirtualitzar-me. per exemple, quan un conegut m'ha deixat comentaris sense saber qui sóc i sense adornar-se que ens coneixem. d'entrada hauria preferit no desvirtualitzar-me perquè no li tenia prou confiança, però per altra banda em semblava un engany no fer-ho. i no vaig tardar gaire en fer-ho.

també em costa decidir quanta confiança he de tenir en algú abans de parlar-li del blog.  a vegades em sembla que tinc prou confiança amb algú com per fer-li veure el blog, però tot i així hi ha alguna cosa que m'atura. encara restes de vergonya? o pensar que és massa pretenciós (pornogràfic?) ensenyar el blog? o potser el dubte de no saber si hi ha prou confiança? en alguns d'aquests casos amb el temps m'he alegrat de no haver-ho fet. la confiança pot variar amb el temps, i si no s'acaba consolidant ja està bé no haver-se precipitat. però sempre hi ha l'esperança de que la confiança augmenti amb el temps, i per això hi ha casos que encara em fan dubtar.

stardate: la vaga europea

des que la van convocar que busco per internet informació sobre la vaga general europea del 14 de novembre. d'entrada em sembla estrany que la facin en mig d'una campanya electoral. no voldria (mal)pensar que la fan per perjudicar el vot (independentista) de ciu. de fet van dir que el dia no es podia negociar perquè estava triat des d'europa.

però la veritat és que no hi ha notícies internacionals sobre el tema. la majoria són espanyoles. i pel que sembla només tindrà lloc a espanya. potser a portugal també però no està clar. a grècia sí. però grècia no compta perquè allí tenen vaga dia sí, dia no. en algun moment anomenen també malta i xipre, però tampoc és res clar.

aleshores, si la vaga és bàsicament a espanya, la data no hauria de venir condicionada per ningú altre, no? però tot apunta cap a una altra banda. tot em fa pensar que els únics responsables d'aquesta decisió. són els espanyols amb intenció d'interferir amb la campanya electoral de catalunya.

stardate: el vot romàntic

continuo convençuda de que és un error per part dels partits no haver anat en coalició; i que és un acte anti-independentista que les cup i si es presentin a les eleccions.

continuo convençuda de que l'artur més és un element indispensable per la independència: si ell la vol la tindrem, i si ell no la vol no la tindrem. segueixo sense saber què vol, i sóc conscient de que potser no ho sabré mai.

continuo convençuda de que el vot a ciu és el que més favoreix la independència.

i tot i estar convençuda de que les retallades les tindríem igualment amb independència o sense, i amb ciu al govern o amb qualsevol altre, no tinc previst votar ciu.

encara que no voti estratègicament per la independència, votaré romànticament per la independència.

stardate: votants estratègics

com ja vaig confessar, per mi la independència és el tema prioritari en aquestes eleccions, i des que es van convocar que estic pensant en la millor estratègia de vot per garantir la independència.

tenint en compte que:

per garantir la independència és necessaria una gran majoria de diputats independentistes al parlament, com més gran millor.

degut a la (des)proporcionalitat del sistema electoral que converteix els vots en escons tenim que com més gran sigui el partit més barats (en termes de vots) li surten els escons.

aleshores el vot que afavoreix més la independència és el vot per ciu, ja que és el partit independentista més gran (en termes de vots).

per altra banda l'independentisme que declara ciu fa patir. en concret jo sóc d'aquesta gran proporció de catalans (diuen que 3 de cada 4) que no se'n fien de que l'objectiu del mas sigui la independència, sinó que només li interessa tenir la majoria absoluta i mantenir l'estratègia de peix al cove. ara bé, potser estic equivocada, i en realitat el mas farà tot el possible per aconseguir la independència.

l'objectiu que persegueix el mas no el podré saber mai. encara que amb el temps si que podré veure el que acaba fent. de totes maneres el vot l'he decidir sense saber què pensa de veritat ni què farà després de les eleccions.

el que sí que podem donar per bo és que si el mas no ens porta a la independència ningú més ho podrà fer. la decisió del mas és indispensable per començar i culminar el procés de secessió. si ell diu que sí, la resta de forces independentistes li donarà suport, i tindrem una oportunitat de secessió. si ell diu que no, no hi ha cap altra alternativa que tingui prou força per fer-ho. un cop més, el vot que afavoreix més la independència és el vot per ciu.

fa ràbia, eh?

doncs és el que hi ha.