Santi Vila
"El referèndum muta en mobilització política"
"A partir del moment que el TC suspèn, el govern pren les decisions que es corresponen amb aquesta suspensió, perquè fixin-se que a partir del moment en què el TC suspèn la llei de referèndum i els decrets, cau immediatament la Sindicatura Electoral, cauen, com han recordat en les seves declaracions meus antics companys de govern, totes les iniciatives que es poguessin haver pres, i el referèndum muta clarament de referèndum a una gran mobilització política, que va tenir un gran sentit, però que personalment mai més vaig reconèixer com a referèndum."
"Alguns reconeixen l'1 d'octubre com un referèndum, una mobilització que obliga i que els interpel·la. D'altres, però, estem convençuts que el que ha passat l'1 d'octubre és una mobilització molt important, de més de 2 milions de ciutadans a favor de la independència, però que també hi ha hagut més de 2 milions i mig de catalans, igualment catalans, que s'han quedat a casa i que han contemplat com es produïa una mobilització política en què ells no se sentien per res interpel·lats, al contrari. Alguns consideràvem que era obligació del govern ser el govern de tots."
"En aquestes circumstàncies, vam començar... seria excessiu dir una negociació, però crec ser molt precís si dic que es va iniciar una aproximació amb interlocutors polítics, amb interlocutors religiosos, amb interlocutors del món de l'empresa, amb interlocutors institucionals que, de bona fe, sense cap interès, volien evitar el despropòsit que això acabés malament."
"Jo vaig formar part d'això i vull dir amb orgull que crec que el dimecres 25 d'octubre ho havíem aconseguit. I ens en vam anar a dormir, i ho podrà acreditar molta gent durant la fase de testimonis."
"No em vull atorgar l'exclusivitat, mai sabré quins altres actors van participar en aquell moment en l'intent de conciliació, però jo vaig formar dels polítics que van parlar contínuament amb alts dirigents del PSOE i amb alts dirigents del PSC i amb altres alts dirigents, fins i tot amb responsables del govern d'Espanya, que, en contra del que de vegades es publica, també tenien un alt interès en la conciliació, a evitar el xoc institucional i a anar desescalant la tensió."
"Tots podríem haver estat més responsables. Estic d'acord, però el rellevant és que durant aquelles setmanes d'octubre molts ens vam comprometre per intentar evitar, en primer lloc, la suspensió de l'autogovern."
"Que ja era l'amenaça amb què inevitablement les Corts, des del Congrés i el Senat, també des del govern d'Espanya, se'ns advertia: 'No segueixin per aquí, perquè els suspendrem l'autogovern, i alguns prometien la independència i es quedaran sense autonomia.'"
"Vaig dimitir frustrat per haver intentat canalitzar aquest conflicte i haver fracassat i, a més, tenir la impressió que els que fallàvem érem nosaltres per no ser capaços d'asserenar l'ànim dels nostres entorns."
"Em considero un pres polític. Això és un judici polític i crec que la meva obligació com a ciutadà que té la voluntat de donar resposta a la veritat, i davant un tribunal que es presenta amb la voluntat de ser imparcial, vull donar aquesta oportunitat de demostrar-ho. I com que estic convençut que tots els fets que el ministeri fiscal manté contra la meva persona i també l'Advocacia de l'Estat són falsos, no tinc cap temor a poder respondre i poder oferir la veritat als meus conciutadans."
"És fals el relat que hi va haver un intent permanent d'assalt. Radicalment fals. No hi va haver, ho mantinc, cap risc per la integritat física de cap persona. I no hi va haver cap dany a l'edifici que permetés imaginar en algun moment de la jornada que s'estigués a punt de produir un assalt al Departament."
"Jo era responsable d'aquell passadís en la mesura que se'm va demanar aquesta col·laboració. L'obligació d'algú que convoca una manifestació i que és requerit per col·laborar per garantir el bon funcionament, amb criteri encertat o no, no ho sé, però la meva obligació era donar aquesta col·laboració als Mossos. I els Mossos m'ho demanen perquè ho va demanar la Guàrdia Civil: calia obrir un passadís."
"Jo no assumeixo la seguretat de res, jo faig unes tasques de serveis d'ordre. La seguretat és competència dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil, amb la qual cosa, jo nego la major, no assumeixo res de res."
"La comitiva judicial estava desenvolupant amb absoluta normalitat la seva feina. No ho dic jo, ho diuen els tinents, els responsables d'aquella comitiva, davant la jutge Lamela."
"Puc ser independentista, però no idiota: els guàrdies civils no van danyar els vehicles, i per tant, demano que no se m'atribueixin afirmacions que jo no he fet."
"No poden justificar, per aquests danys, un relat com si fos un aixecament de 60.000 persones per danyar de manera violenta no només tres vehicles, sinó persones i immobles."
"Res feia imaginar que uns pocs poguessin fer danys als vehicles. Va passar, és lamentable i denunciable, sí, però per respecte a la majoria de ciutadans que van participar a la manifestació, no podem inferir que tingués com a voluntat causar danys a persones o béns."
"Seria rellevant saber quines mesures va prendre la Guàrdia Civil, perquè és sorprenent que uns vehicles no siguin dipositats en un pàrquing, no siguin protegits, es mantinguin amb armes i, finalment, quan hi ha un risc per a aquests vehicles, no hi hagi una protecció dels agents."
"No vull ser impertinent. Hi ha whatsapps que s'han enviat que han compromès la dignitat i el bon nom del president d'aquesta sala, i és evident que, pel que ell ha dit, no en sabia res. Amb la qual cosa, estem aquí. Insisteixo. Si el ministeri fiscal considera que aquest correu rellevant..."
"És cert, i jo ho comparteixo, que no hi ha democràcia sense llei, però el que no pot haver-hi és una llei que ofegui a la democràcia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada