diumenge, d’octubre 05, 2014

stardate: retorn a killybegs


la història d’un traidor. escrita amb l’objetiu de reconciliar-se amb un amic. escrita per ajudar l’autor a païr la seva pròpia història. basada en fets reals. una història que ajuda molt a entendre un tros de la nostra actualitat.



la seva lectura i la conversa amb les altres m’han fet arribar a la conclusió que el traïdors només poden existir en la mesura que els defineixen així els altres. ningú pot ser traïdor tot sol. tots prenem decisions. cada decisió està motivada per algún objectiu. per això totes les decisions tenen com a finalitat aconseguir algun objectiu.

poden estar equivocades, i en aquest cas pot ser que en allunyin de l’objectiu. en aquest cas l’equivocació ve de la manca d’informació disponible alhora de prendre la decisió.

poden estar motivades per objectius que només el propi autor sap. en aquest cas si les decisions preses són consistents amb els seus propis objectius, siguin aquests els que siguin, no hi ha cap raó per definir-ho com a traïció.

no és fins que terceres persones declaren les decisions inconsistents amb els objectius suposats que aparaeix la raó per la traïció.

Va dir que els estrangers eren ells. Els protestants, els unionistes, els descendents de colons, instal·lats a les nostres cases i a les nostres terres per l’espasa de Cromwell. Va dir que teníem dret als mateixos drets que ells i al mateix respecte. Va dir que era una qüestió de dignitat.

Llavors vaig renunciar a morir. I també a viure. Estaria en un altre lloc, entre el cel i la terra. Els donaria pel sac a tots! Als anglesos i a l’IRA! No paraven de donar ordres! No aguantava més la guerra, els herois, la meva comunitat asfixiant. Estava cansat. Cansat de combatre, de manifestar-me, cansat de la presó, cansat de la clandestinitat i del silenci, cansat de les pregàries repetides des de la infantesa, cansat de l’odi, la ràbia i la por, cansat de les nostres pells terroses, de les nostres sabates foradades, dels nostres impermeables molls a l’interior.

Déu ens ha fet catòlics, el fusell ens ha fet iguals.

Al vespre, volia l’alliberament. Al matí, encara em creia una mica el gran Tyrone Meehan.


les entrevistes a l’autor de tv3 i de vilaweb ajuden molt a entendre la història i el perquè del llibre.