recordo que
un cop vaig fixar-me en el temps que tardava el dragon khan per pujar fins dalt
de tot i també el que tardava després per fer tot el tomb des de la primera
baixada fins al final. la pujada no semblava que fos gaire llarga però anava
molt a poc a poc i semblava eterna. la baixada en canvi semblava que no durava
res: entre l’esglai de la primera baixada, que més aviat semblava una caiguda,
la velocitat que agafava i tot els tombs que feia, a l’arribar tenia la
sensació de que tot plegat havia durat super poc. en realitat em sembla
recordar que les duracions de pujada i baixada eren molt similars. o sigui que
les diferents sensacions de les durades eren una cosa relativament relativa.
hi he
pensat perquè avui tinc la impressió de ser dalt de tot del draghon khan. venim
d’una llarga pujada. de moment no passa res. estem a l’expectativa i en molt
poques hores començarà un muntanya russa que durarà els prop de quaranta dies
que falten fins al 9n.
mentrestant,
des de dalt de tot del dragon khan, aprofito per assaborir un cop més uns regals molt especials. està clar que qui els ha trobat, em coneix molt bé i ha pensat en mi. què més es pot demanar?
4 comentaris:
casualitats de la vida: avui precisament és el 50è aniversari de la mafalda!
Deixa el Dragon Khan, ara hi ha el Shambala que puja més ràpid i dura més estona ;)
Mai he pujat al Dragon Khan xò crec que sé reconèixer aquesta sensació, just amb el que estem vivint o apunt de viure.
Precisament, t'anava a dir que just avui és el 50è aniversari de la Mafalda!
Com el camí de la vida, que es baixa ràpid. Però sense regals, tot al contrari.
Publica un comentari a l'entrada