stardate: els efectes de l’aigua de mar

em va explicar:

em va sortit un bulto al colze. vaig anar al metge. era un tumor. dolent. em van operar i me’l van treure. després m’hi van haver de fer radioteràpia.

un dia:

em vaig veure un bulto al canell. era dur i no es movia. no em feia mal però notava que en aquell canell i tenia menys força que en l’altre, on no hi havia bulto.

vaig anar la metge del ‘seguro.’ ni me’l va mirar. va dir que era una acumulació de líquids de l’articulació. em va receptar uns antiinflamatoris. em va dir que me’ls prengués durant deu dies, i si el bulto no em marxava, que hi tornés.

vaig prendre’m els antiinflamatoris religiosament. al cap de deu dies el bulto encara hi era. potser una mica més petit, però encara hi era. no em feia mal però encara notava que en aquell canell i tenia menys força que en l’altre, on no hi havia bulto.

vaig decidir esperar. donar temps a que es produís l’efecte. em feia mandra anar al metge i encara més mandra pensar en les possibilitats que s’hi podrien produir.

un dia, era a la platja, intentant tocar l’aigua amb les mans i alhora evitar que l’aigua em toqués als peus. fent equilibris em vaig desequilibrar i vaig caure de cul enrera. faig frenar la caiguda amb les mans. aleshores vaig sentir un clec al canell. d’entrada vaig pensar: ara sí que l’has cagat. i llavors vaig notar que el bulto havia desaparegut de cop i que el canell havia recuperat la força normal.

no podia pensar que l’aigua de mar m’hagués curat miraculosament. més aviat seria un efecte momentani. segur que en unes hores se m’inflaria i ves a saber que més em passaria. vaig deixar passar les hores i totes les meves prediccions van resultar falses. sembla ser que el canell es va curar amb els efectes de l’aigua de mar.