stardate: exercicis

auto-ficció

els primers dos anys i disset dies de la meva vida vaig ser molt estimada per molta gent.

durant els següents trenta set anys anys (més o menys) em viag sentir una persona oblidada per tothom i a l’hora jo també vaig oblidar a tothom.

mai no sabré per quina raó un dia vaig decidir canviar d’actitut i vaig deixar d’oblidar a algú a qui encara no havia conegut mai.

he seguit per un camí molt costerut durant un temps en el que he après a deixar d’oblidar i he començat a recordar, i potser a estimar.

...

semblaves molt jove, però ja havies estat molt valenta.

durant molt temps vas dir que t’hauria agradat quedar-te amb vint-i-un anys. ara entenc per què.

...

si és cert que els quaranta anys són la meitat de la vida, aleshores jo he passat quasi bé mitja vida sense una dent. i encara pitjor, he començat la segona part de la vida sense dues dents.

en aquell moment també van canviar més coses del meu cos. els canvis van ser progressius. els dits se’m van enxamplar i vaig haver de deixar de portar aquelles anelles que havien estat una rutina fixa durant tants anys. els pits vanc rèixer en totes les dimensions. vaig tardar bastant temps en endevinar una talla de sostenidors que fos adequada. jerseis, pantalons, faldilles, ... tot semblava que s’hagués encongit. aquell meu jo, el de la meitat de la vida, va ser qui va incitar els canvis, els volia. els jos que han vingut a continuació no han estat unànims. alguns agraeixen la nova situació, altres recorden amb nostàlgia aquell cos que va ser i ja no és.

...

dona de principis

sinceritat

encara que em faci mal

encara que et faci mal

tossuderia

quan l’objectiu és clar

res no m’atura

efectivitat

vull veure la diferència

l’emprempta dels meus actes

i deixar fer

casdacú el que vulgui

però per mi, només jo decideixo