quan era
jove era d’esquerres.
vivia bé,
gràcies al suport de la família.
vaig fer
carrera, gràcies a la família.
de gran puc
viure bé, gràcies a la carrera.
i segueixo
sent d’esquerres.
desde
sempre ho he viscut com una paradoxa que s’ha anat fent gran amb el temps.
de jove
hagués pogut decidir passar dels recursos de la família i no ho vaig fer.
de gran
podria decidir viure amb menys recursos i no ho he fet.
suposo que
sóc moderadament solidària i prou.
2 comentaris:
vols dir que sent un empresari multimilionari que explota als seus treballadors no puc ser d'esquerres?
pons, tu pots ser el que vulguis, és clar. cadascú es regeix per la seva consciència i per la seva consistència.
Publica un comentari a l'entrada