stardate: ara toca in-dependència

em sento insultada per la teva indiferència, fins i tot ferida. en un segon, en el segon en que m’has ignorat, he perdut tota la confiança i tota l’admiració que et tenia.

potser és gelosia? potser sí.

ara sé que no vull gastar ni un segon més de la meva vida per tu.

fa molts anys que ens coneixem i hem passat moltes coses. ja fa temps que en tenia indicis, i avui s’han tornat a confirmar.

durant un temps em vaig creure que em valoraves, intelectualment i personalment. quan les expectatives de sexe van desaparèixer (primer perquè no et vaig correspondre, després perquè jo vaig canviar i a tu te’n van passar les ganes) també es va acabar el teu interés per mi.

ara me n’adono del significat de tots els teus actes. fins ara no havia estat capaç d’interpretar bé totes les senyals. o potser ja les havia vist, les havia entés i les havia oblidat?

la humiliació ara em fa plorar i enfuriasmar.

...

estàvem bé. ens agradava estar junts. ens explicàvem. ens desitjàvem. o almenys això és el que jo pensava fins que un dia et dic: tinc ganes de veure’t. i em contestes: tinc molta feina.

la resposta no és correcta.

totes dues coses poden ser veritat alhora. això no ho poso en dubte.

però no es corresponen l’una a l’altra.

és com si algú et diu: avui fa sol. i tu contestes: la religió és l’opi del poble.

a la pregunta com estàs, sí que li correspon la resposta, tinc molta feina.

a la frase tinc ganes de veure’t, li correspon alguna cosa aixó com, jo també. o fins i tot, mira, a mi em sembla que ja no em ve de gust que ens veiem tan sovint.

com és que una persona preparada, intell·ligent, pot fer un error així? doncs, perquè en aquell moment no escoltes, no penses, no t’adones que davant hi tens algú altre diferent a tu, no ets capaç de posar-te al lloc de l’altra persona.

el desengany m’entristeix i em fa ràbia.

...

per això, ara toca in-dependència.