stardate: l’atzar existeix perquè no en sabem prou

posem les boles dins un bombo. remenem i en cau una. diem que el número que surt l’ha triat l’atzar. però si tinguéssim un ordinador que pogués processar tota la informació sobre el moviment de les boles, tenint en compta les empentes que reben i la força de la gravetat, podriem endevinar quina bola acabaria sortint. si fossim capaços de processar tota aquesta informació, el bingo ja no serviria com a joc d’atzar.

tots tenim alguna probabilitat de tenir una malaltia terminal. a algunes persones els metges els donen una probabilitat de que la malaltia que pateixen sigui fatídica. quan a un li diagnostiquen una d’aquestes malalties diem que ha tingut mala sort. però de fet, les malalties estan ocasionades per uns malfuncionaments del cos. si poguessim processar tota la informació sobre el funcionament de les nostres cèlules, les malalties es podrien predir de manera determinística. sense dubtes ni probabilitats.

de fet ja hi ha moltes malalties que fa un temps agafaven a les víctimes per sorpresa. llavors dèiem: quina mala sort. i en canvi ara, moltes d’aquestes malalties amb un simple exàmen mèdic es preveuen i fins i tot es poden curar. això és un exemple de com l’atzar va desapareixent a mesura que augmenta el coneixement. de totes maneres, no cal patir: ens queda molt per aprendre abans de poder fer desaparèixer l’atzar completament.