stardate: erc hauria d'aprofitar l’oportunitat

sento un comentari: “ara que erc està pujant tant en les enquestes, s’està començant a preocupar. perquè si arriba a guanyar les eleccions no té prou partit per poder gestionar el govern. per això més val que s’entengui bé amb ciu, ja que ells sí que tenen un bon equip per governar i quan arribi el moment ho hauran de fer junts.”

en primer lloc em sembla horrorós començar a veure problemes i febleses quan el que toca és celebrar la possibilitat de l’èxit tan esperat i buscat. aquesta actitut no és bona ni ajuda a fer res de bó.

per altra banda, és cert que les característiques de ciu i les d’erc, com a partits, no tenen gaire en comú: ni en el nombre de militants i simpatitzants, ni en la preparació i experiència dels membres del partit en portar a terme les feines de govern.

però en comptes de mirar cap al veí i comparar per només acabar destacant-ne les mancances pròpies, penso que sempre (i segurament ara més que mai) és un bon moment per mirar endavant i encarar els reptes amb valentia.

de fet, el que erc té al davant és la possibilitat (perquè mai hi ha res segur fins que no passa) d’un gran resultat electoral i l’oportunitat històrica de construir o inagurar (jo sempre tan optimista) un país nou. és obvi que per fer tot això li farà falta molta gent i molt ben preparada. Per això penso que el que ha de fer erc és una cosa tan fàcil com sortir al carrer i anar a buscar aquesta gent.

això no vol dir haver de sortir al carrer a fer la feina, molt dura, de convèncer a qui sigui perquè es faci militant, pagui quotes, i faci feina gratis pel partit. res d’això. ara es tracta d’anar a buscar gent per oferir possibilitats de fer grans coses pel país. es tracta de trobar gent instruida amb idees de futur i capacitat per portar-les a terme, amb experiència de gestió de l’administració o empresarial, gent preparada amb idees innovadores, ... i tota aquesta gent, això sí, ha de compartir els valors d’erc.

ara mateix això és una tasca relativament fàcil. per una banda, els resultats de les enquestes garanteixen que hi ha molta gent que comparteix els valors d’erc. per altra banda, la crisi, que encara dura i durarà, fa que les oportunitats professionals per a molta gent no siguin tan bones com eren temps enrera.

per tant, tot el que erc ha de fer és una crida demanant gent amb aquest perfil i oferint la possibilitat de començar primer assessorant al partit i tot seguit continuar portant a terme tasques de govern. aleshores, estudiar i avaluar els currículums i les propostes dels candidats que es presentin i triar els que millor s’ajustin a les feines previstes. de la mateixa manera que ho faria qualsevol empresa que necessita personal. la meva predicció és que, donades les condicions polítiques i econòmiques que estem vivim tots plegats,  si erc s’hi posés ara mateix seria tot un èxit.

finalment, podem comparar els beneficis de portar a terme aquesta estratègia amb els de constituir un govern que depengui de la gestió de ciu. en aquest últim cas, el nom del partit del govern hauria canviat però la resta seguiria igual: les dretes de sempre gestionant i escombrant cap a casa com han fet sempre. en canvi si erc construeix un equip de govern nou de trinca, amb gent professional, però no viciada (encara) de la política, aleshores sí que el que tots haurem aconseguit és un gran pas endavant.