la
contraportada em va seduir. el vaig comprar. des del començament em va agradar.
per com estava escrit, per com fluien les idees, pel que explicava. i com més
llegia més m’agradava. fins que vaig arribar a uns ¾ del llibre. alehores va començar
a fluixar. però no el volia deixar fins al final.
quan vaig
baixar del tren em faltaven dues pàgines per acabar-lo. les vaig llegir mentre
caminava pel carrer. i quan vaig acabar el vaig deixar damunt una (espècie de)
bústia, al mig del carrer. esperant que algú el pogués trobar i també s’hi
enganxés. té moltes coses bones que a molta gent li podrien fer servei.
5 comentaris:
I de la pel·lícula que me'n dius? Crec que la crítica no va ser gaire bona?
Suposo que millor el llibre, no?
Me l'apunto per llegir-lo aquest estiu.
home del sac. la pel·lícula no l'he vist. no en puc dir res. el llibre espectacular.
À, potser és una mica massa religiós pels teus gustos. però he de confessar que llegint-l'ho he pensat molt en tu! :-)
Ostres kika! Doncs ara encara tinc més curiositat, hehe!
Segur que algú l'haurà agafat. Vaig veure la pel·lícula i no em va entusiasmar xò no ets la primera que en parla molt bé, del llibre. Me l'apunto.
Publica un comentari a l'entrada